Obre el menú principal

El Seagram Building és un gratacel, situat a New York, Midtown (375 Park Avenue, entre els carrers 52 i 53), realitzat per l'arquitecte alemany Ludwig Mies van der Rohe, en col·laboració amb l'arquitecte americà Philip Johnson, entre 1954 i 1958.

Infotaula d'edifici
Seagram Building
Seagrambuilding.jpg
El Seagram Building
Nom en la llengua original (en) Seagram Building
Dades
Tipus Oficines
Arquitecte Ludwig Mies van der Rohe, Philip Johnson
Enginyer estructural Severud Associates Tradueix
Creació 1958
Data de finalització 1958
Data d'obertura oficial 1958
Característiques
Estil arquitectònic Estil Internacional
Nombre de pisos per sobre el terra 38
Ubicació geogràfica
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatNova York
Ciutat globalNova York
BoroughManhattan
Localització 375 Park Avenue. Midtown (Nova York)
 40° 45′ 31″ N, 73° 58′ 20″ O / 40.7585°N,73.9722°O / 40.7585; -73.9722
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Data 24 febrer 2006
Identificador 06000056
Lloc d'interès de Nova York
Data 1989
Activitat
Propietat de Aby Rosen
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El Seagram Building és National Historic Landmark d'ençà el 24 de febrer de 2006.

Contingut

ArquitecturaModifica

ImplantacióModifica

El Seagram Building és implantat en retirada de 28m respecte Park Avenue, en virtut de la Zoning Law (zonificació) en vigor entre 1916 i 1961, que obligava els arquitectes a adaptar l'alçada dels immobles a l'amplada dels carrers. Davant el Seagram s'hi troba doncs un «espai privat-públic»,[1] una plaça de granit guarnida amb una font.

L'edificiModifica

L'estructura està expressada a la façana: segons Ludwig Mies van der Rohe, els elements estructurals d'un edifici havien de ser visibles. El Seagram Building (com la majoria dels grans immobles de l'època) té una ossada de betó armat sobre la qual s'hi suspèn la façana-cortina. Mies volia una ossada metàl·lica aparent, tanmateix el codi de la construcció americà demanava que totes les estructures fossin ignifugades, i va haver d'amagar l'ossada[2] - cosa que volia evitar a qualsevol preu - i va emprar doncs pilars metàl·lics en «I» no estructurals de color bronze per significar l'estructura en façana. L'estructura visible és doncs simulada.

Ludwig Mies van der Rohe cercava una regularitat total per a l'aparença de l'edifici. No li agradava la irregularitat de les persianes més o menys abaixades, que dóna als edificis un aspecte desorganitzat. Va emprar doncs persianes amb tres posicions: obert, semiobert, i tancat.

El minimalisme de la composició il·lustra la divisa de l'arquitecte: «Less is more» (Menys és més»).

El Seagram Building va ser, en el moment de la seva construcció, l'edifici més car del món, degut al preu dels materials i de la sumptuosa decoració interior: bronze, travertí, marbre.

Four Seasons RestaurantModifica

El restaurant The Four Seasons Restaurant, situat al Seagram Building, va ser també concebut per Ludwig Mies van der Rohe i Philip Johnson. L'interior ha estat conservat igual d'ençà l'obertura el 1959. Una sèrie de quadres havia estat encarregat a Mark Rothko el 1958. Va acceptar la bestreta i va resoldre fer «alguna cosa que arruïni l'àpat de cada fill de puta que mai mengi en aquesta cambra».[3] Va abandonar tanmateix el projecte, va tornar la bestreta i va guardar les teles; la sèrie ha estat dispersada entre la Tate Gallery, la National Gallery of Art i el Kawamura Memorial Museum al Japó.

ReferènciesModifica

  1. Privately owned public spaces, és a dir una propietat privada oberta al públic.
  2. L'acer del que elpunt de fusió és baix, no resisteix prou bé el foc.
  3. « something that will ruin the appetite of every son-of-a-bitch who ever eats in that room »

Enllaços externsModifica