Jacques Ellul

Jacques Ellul
	(1990)
Biografia
Naixement	(fr) Jacques César Émile Ellul ; 6 gener 1912 ; Bordeus (França)
Mort	19 maig 1994 (82 anys); Peçac (França)
Ideologia	Anarquisme
Religió	Protestantisme
Formació	Universitat de París ; Universitat de Bordeus
Activitat
Ocupació	teòleg, sociòleg, professor d'universitat, escriptor, filòsof, membre de la Resistència Francesa
Ocupador	Institut d'Estudis Polítics de Bordeus ; Universitat de Montpeller ; Universitat de Bordeus
Membre de	Mouvement de la libération nationale (en) ; Combat (en)
Moviment	Decreixement, anarquisme i personalisme
Alumnes	José Bové, Noël Mamère, Jean-Luc Nancy i Paul-Marie Coûteaux
Influències	Karl Marx, Bernard Charbonneau, Emmanuel Mounier, Gilbert Simondon, Guy Debord, Marshall McLuhan i Jean Baudrillard
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1954) The Technological Society (en) ; (1965) The Political Illusion (en) ; (1982) Changer de révolution. L'inéluctable prolétariat (en) ; (1988) Anarchy and Christianity (en) ; (2008) Autopsy of Revolution (en) ; (2011) De la révolution aux révoltes (en) ; (2012) Le Système technicien (en) ;
Localització dels arxius	Wheaton College ;
Premis
	(29 agost 2001) Justos entre les Nacions; (1975) premi Europeu d'assaig Charles Veillon; (1955) premi Albéric Rocheron ;

Jacques Ellul (Bordeus, 6 de gener de 1912– Peçac, 19 de maig de 1994) va ser un filòsof, sociòleg, teòleg, i anarquista cristià francès.

Durant la Segona Guerra Mundial, fou un líder en la resistència francesa.

Es va educar en les universitats de Bordeus i París.

Professor de la història del dret, més conegut com a pensador de la tecnologia i l'alienació al segle xx, és autor de seixanta llibres (la majoria dels quals han estat traduïts, particularment als Estats Units i Corea del Sud) i diversos centenars d'articles.

Autor profundament original, atípic i inclassificable, va ser qualificat de "anarquista cristià" i com va dir d'ell mateix "molt a prop d'una de les formes d'anarquisme", però va rebutjar qualsevol ús de la violència.

Fervent lector de Karl Marx a qui va dedicar una docència a l'IEP de Bordeus durant més de tres dècades, i tot i ser ell mateix un teòric de la revolució política i social, va mantenir-se, però, sempre allunyat del marxisme, ja que veia només una ideologia com qualsevol altra, un "pensament fossilitzat".

Convertit al protestantisme als 18 anys, la seva postura també és sorprenent per a alguns perquè es va lliurar a una crítica del cristianisme, que va considerar que a partir del segle iv, sota Constantí, s'havia "subvertit" per la seva connivència amb l'Estat, fins i tot fins a afirmar, dos anys abans de la seva mort, que "el cristianisme és la pitjor traïció a Crist".

El seu pensament està molt arrelat al cristianisme i va testificar constantment la seva fe en els evangelis. Fa un paral·lelisme entre els textos bíblics i el rebuig de les institucions, rebutjant qualsevol amalgama entre fe i anàlisi política però establint la seva connexió dialèctica, en particular en la seva obra "Anarquia i cristianisme" (1991), en què considera la Bíblia com un llibre llibertari.

Després d'haver adoptat el lema "existir és resistir" -resistir "a la sol·licitud de l'entorn social", al conformisme i el sentit comú^[1]-, va dir de la seva obra que se centra completament en la noció de llibertat: "Res del que he fet, viscut, pensat no es pot entendre si no ens hi referim com a llibertat.^[2]”

Obres

Étude sur l'évolution et la nature juridique du Mancipium. Bordeaux, Delmas, 1936.
Le fondement théologique du droit. Neuchâtel, Delachaux & Niestlé, 1946.
Présence au monde moderne, Problèmes de la civilisation post-chrétienne. Geneva, Roulet, 1948. Lausanne, Presses Bibliques Universitaires, 1988.
Le livre de Jonas. Paris, Cahiers Bibliques de Foi et Vie, 1952.
L'homme et l'argent (Nova et vetera). Neuchâtel, Delachaux & Niestlé, 1954. Lausanne, Presses Bibliques Universitaires, 1979.
La technique ou l'enjeu du siècle. Paris, Armand Colin, 1954. Paris, Économica, 1990.
Histoire des institutions Paris, Presses Universitaires de France; vol. 1 & 2,
L'Antiquité Paris, Presses Universitaires de France, 1955, vol. 3,
Le Moyen Age Paris, Presses Universitaires de France, 1956, vol. 4.
Les XVIe-XVIIIe siècle Paris, Presses Universitaires de France, 1956, vol. 5
Le XIXe siècle (1789–1914) Paris, Presses Universitaires de France; 1956.
Propagandes. Paris, A. Colin, 1962. Paris, Économica, 1990
Fausse présence au monde moderne. Paris, Les Bergers et Les Mages, 1963.
Le vouloir et le faire, Recherches éthiques pour les chrétiens, Introduction (première partie). Geneva, Labor et Fides, 1964.
L'illusion politique. Paris, Robert Laffont, 1965. Rev. ed., Paris, Librairie Générale Française, 1977.
Exégèse des nouveaux lieux communs. Paris, Calmann-Lévy, 1966. Paris, La Table Ronde, 1994.
Politique de Dieu, politiques de l'homme. Paris, Éditions Universitaires, 1966.
Histoire de la propagande. Paris, Presses Universitaires de France, 1967, 1976.
Métamorphose du bourgeois. Paris, Calmann-Lévy, 1967. Paris, La Table Ronde, 1998.
Autopsie de la révolution. Paris, Calmann-Lévy, 1969.
- Autopsia de la revolución Unión Editorial, S.A., 1973
Contre les violents. Paris, Centurion, 1972.
- Contra los violentos Ediciones SM 1973.
Sans feu ni lieu, Signification biblique de la Grande Ville. Paris, Gallimard, 1975.
L'impossible prière. Paris, Centurion, 1971, 1977.
Jeunesse délinquante, Une expérience en province. Avec Yves Charrier. Paris, Mercure de France, 1971. 2^a ed., Jeunesse délinquante, Des blousons noirs aux hippies. Nantes, Éditions de l'AREFPPI, 1985.
De la révolution aux révoltes. Paris, Calmann-Lévy, 1972.
L'espérance oubliée. Paris, Gallimard, 1972.
Éthique de la liberté, 2 vols. Geneva, Labor et Fides, I,1973, II,1974.
Les nouveaux possédés. Paris, Arthème Fayard, 1973.
L'Apocalypse, Architecture en mouvement. Paris, Desclée, 1975.
Trahison de l'Occident. Paris, Calmann-Lévy, 1975.
Le système technicien. Paris, Calmann-Lévy, 1977.
L'idéologie marxiste chrétienne. Paris, Centurion, 1979.
L'empire du non-sens, L'art et la société technicienne. Paris, Press Universitaires de France, 1980.
La foi au prix du doute, "Encore quarante jours. . ." Paris, Hachette, 1980.
La Parole humiliée. Paris, Seuil, 1981.
- La palabra humillada Ediciones SM, 1983.
Changer de révolution, L'inéluctable prolétariat. Paris, Seuil, 1982.
Les combats de la liberté. (Tome 3, L'Ethique de la Liberté) Geneva, Labor et Fides, 1984. Paris, Centurion, 1984.
La subversion du christianisme. Paris, Seuil, 1984, 1994. réédition en 2001, La Table Ronde;
Conférence sur l'Apocalypse de Jean. Nantes, AREFPPI, 1985.
Un chrétien pour Israël. Monaco, Éditions du Rocher, 1986.
Ce que je crois. Paris, Grasset and Fasquelle, 1987.
La Genèse aujourd'hui. Avec François Tosquelles. Ligné, AREFPPI, 1987.
La raison d'être, Méditation sur l'Ecclésiaste. Paris, Seuil, 1987
Anarchie et christianisme. Lyon, Atelier de Création Libertaire, 1988. Paris, La Table Ronde, 1998
Le bluff technologique. Paris, Hachette, 1988.
Ce Dieu injuste. . .?, Théologie chrétienne pour le peuple d'Israël. Paris, Arléa, 1991, 1999.
Si tu es le Fils de Dieu, Souffrances et tentations de Jésus. Paris, Centurion, 1991.
Déviances et déviants dans notre société intolérante. Toulouse, Érés, 1992.
Silences, Poèmes. Bordeaux, Opales, 1995.
Oratorio, Les quatre cavaliers de l'Apocalypse. Bordeaux, Opales, 1997.
Sources and Trajectories, Eight Early Articles by Jacques Ellul that Set the Stage. Trans./ed. Marva J. Dawn. Grand Rapids, Eerdmans, 1997.

Referències

↑ El sentit comú, entès com l'ús de les idees rebudes, que són la marca d'una absència total d'originalitat del pensament, i permet que aquell que les professi pugui prescindir de qualsevol esforç de pensament.
↑ Entretiens 1981, p. 162.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Ellul

[1] El sentit comú, entès com l'ús de les idees rebudes, que són la marca d'una absència total d'originalitat del pensament, i permet que aquell que les professi pugui prescindir de qualsevol esforç de pensament.

[FOOTNOTEEntretiens_1981162-2] Entretiens 1981, p. 162.

[1]

[2]