Emmanuel Mounier

filòsof francès

Emmanuel Mounier (Grenoble, 1905 - París, 1950) fou un filòsof francès. Havia estudiat filosofia, però renuncià el doctorat per dedicar-se activament a la política. Era catòlic fervent, i cercà les bases d'una revolució alhora econòmica i moral: el personalisme. Aquest, doctrina o corrent filosòfic, és un moviment que no rebutja cap aportació útil per a separar el cristianisme del desordre establert, rebutjant els totalitarismes del feixisme i de l'estalinisme.

Plantilla:Infotaula personaEmmanuel Mounier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1905 Modifica el valor a Wikidata
Grenoble (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1950 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Châtenay-Malabry (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCimetière ancien de Châtenay-Malabry (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de redacció Esprit
1932 – 1950
← data d'establimentAlbert Béguin → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Grenoble Alps
Lycée du Parc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor, escriptor, periodista, xef Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia contemporània Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLycée du Parc Modifica el valor a Wikidata
Membre de
La jeune France (en) Tradueix (1940–) Modifica el valor a Wikidata
MovimentPersonalisme comunitari i personalisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJacques Chevalier Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Premis

Goodreads author: 375984

El 1932 fundà la revista Esprit, i fugí de situar el moviment com una "tercera força" centrista o demòcrata-liberal al costat de Robert Aron, Alexandre Marc o Denis de Rougemont. Es va interessar inicialment per determinades orientacions de la política del règim de Vichy, apartant-se'n posteriorment per acabar entrant en contacte amb el moviment Combat, de la resistència francesa, essent detingut i alliberat després d'una vaga de fam. Després de la Segona Guerra Mundial continuà la tasca i la revista amb joves filòsofs com Étienne Borne, Jean Lacroix, Gabriel Madinier, Joseph Vialatoux i altres. El seu pensament influí en Alfons Carles Comín i Ros i en els texts del Concili Vaticà II.

  • Révolution personnaliste et communautaire (1934)
  • Qu'est-ce que le personnalisme? (1947)
  • Feu la chrétienté (1950).
  • EL PERSONALISMO. Cuadernos, nº 64 Emmanuel MOUNIER, 1978 Editorial Universitaria de Buenos Aires

Enllaços externs

modifica
  • Dossier sobre Emmanuel Mounier (castellà)