Obre el menú principal

Francesco Zabarella o Francesco de Zabarellis (Pàdua, 10 d'agost de 1360 - Constança, 26 de setembre de 1417) fou un cardenal i canonista italià.[1] Els seus escrits principals foren sobre lleis canòniques: Lectura super Clementinis (Nàpols, 1471); Commentarius in libros Decretalium (Venècia, 1502); Consilia (Venècia, 1581). Se li atribueixen també: De felicitate libri III (Pàdua, 1655); De arte metrica; De natura rerum diversarum; De corpore Christi. Hi ha moltes cartes seves a la Österreichische Nationalbibliothek de Viena.

Infotaula de personaFrancesco Zabarella
Flickr - Yale Law Library - Francesco Zabarella (1360-1417).jpg
Biografia
Naixement 10 d'agost de 1360
Piove di Sacco
Mort 26 de setembre de 1417(1417-09-26) (als 57 anys)
Costança
  Arquebisbe de Florència
1410 – 1411
Dades personals
Religió Cristianisme
Educació Universitat de Bolonya
Università degli Studi di Firenze
Activitat
Ocupació Jurista i sacerdot catòlic
Ocupador Universitat de Pàdua (1390–1410)
Professors Baldo degli Ubaldi i Antonius de Butrio Tradueix
Alumnes Niccolò Tedeschi
Proclamació cardenalícia 17 de juny de 1411
per l'antipapa Joan XXIII
Modifica les dades a Wikidata
Tomba del cardenal Francesco Zabarella


ReferènciesModifica

  1. Enciclopedia Hispano-Americana (en castellà), 1909. «editada entre 1909 i 2004 en 72 volums originals i 34 apèndixs.» 


Precedit per:
Iacopo Palladini
 
Arquebisbe de Florència

1410-1411
Succeït per:
Amerigo Corsini
Precedit per:
Pietro Stefaneschi
 
Pseudocardenal diaca de Sants Cosme i Damià

1411-1417
Succeït per:
Ardicino della Porta