Bessie Smith
Bessie Smith (Chattanooga, Tennessee, 15 d'abril del 1894 - Clarksdale, Mississipí, 26 de setembre del 1937) fou una cantant de blues.
_by_Carl_Van_Vechten.jpg) Fotografia de Bessie Smith  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Elizabeth Smith 15 abril 1894 Chattanooga (Tennessee) |
| Mort | 26 setembre 1937 (43 anys) Clarksdale (Mississipí) |
| Causa de mort | Accident (Accident de trànsit ) |
| Sepultura | Pennsilvània |
| Dades personals | |
| Altres noms | Elizabeth Smith |
| Nacionalitat | Estats Units |
| Grup ètnic | Afroamericà |
| Conegut per | Emperadriu del blues |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant de blues |
| Activitat | 1912 – |
| Gènere | Blues i jazz |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Columbia Records |
| Família | |
| Pares | Laura i William Smith |
Premis | |
         | |
Fou la millor intèrpret de blues del seu temps i una de les primeres figures de tota la història del verdader jazz. Els seus majors èxits, els va tenir en la dècada de 1920 a 1930, en què no tingué competència possible.
EstilModifica
Tenia una veu típicament negra, expressiva, i posava tal delicadesa i art en la interpretació dels blues que mantenia en suspens l'ànim del públic fent-lo riure o plorar a caprici. La seva extraordinària mímica, amb què s'acompanyava, era un complement eficaç de les seves interpretacions. Era com si tot el seu cos, fins els més petits moviments, tinguessin quelcom de la cançó que interpretava. També improvisava passos de dansa que provocaven l'entusiasme del públic.
El decliviModifica
Però a mesura que l'anomenada època negra començà a declinar i el gust del públic s'inclinava vers les cançons roses de Hollywood, la fama d'aquesta extraordinària cantant també fou declinant, si bé Bessie no es donà per vençuda i interpretà aquestes melodies dolces donant-los un aire propi, impregnant-les de swing, amb la qual cosa va poder mantenir-se en el primer pla de l'interès, però a base d'un esgotador treball.
Malgrat tot, arribà un moment en què se la va veure venent cacauets pels bars i cafès.
El 26 de setembre de 1937, Smith va resultar críticament ferida en un accident de cotxe. Va ser traslladada a l'hospital afroamericà G. T. Thomas a Clarksdale, on se li va amputar el braç dret. Va morir aquell matí sense recuperar la consciència. Després de la seva mort, va sorgir una història, sovint repetida però ja desacreditada, que havia mort com a resultat d'haver estat rebutjada a un hospital per blancs a Clarksdale amb un braç mig penjant i un tall lleu a la cama. L'escriptor i productor de jazz John Hammond va relatar aquests fets en un article del número 1937 de la revista Down Beat. Les circumstàncies de la mort de Smith i el rumor promogut per Hammond van ser la base de l'obra d'un sol acte d'Edward Albee de 1959, The Death of Bessie Smith.[1]
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bessie Smith |
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1959-1960, pàg. 339 ISBN 84-239-4594-4
ReferènciesModifica
- ↑ Chris., Albertson,. Bessie. Rev. and expanded ed. New Haven: Yale University Press, 2003. ISBN 0300099029.