Borredà

municipi de Catalunya

Borredà[1] és un municipi de la comarca del Berguedà, originat entorn de l'església de Santa Maria, bastida el 856 i cedida al Monestir de Santa Maria de Ripoll per Guifré el Pilós.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBorredà
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 08′ 17″ N, 1° 59′ 45″ E / 42.138055555556°N,1.9958333333333°E / 42.138055555556; 1.9958333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaBerguedà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població430 (2023) Modifica el valor a Wikidata (9,89 hab./km²)
Llars22 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciBorredanès, borredanesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície43,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perel Mergançol i Riera de Merlès Modifica el valor a Wikidata
Altitud854 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJesús Solanellas Altarriba Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08619 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08024 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080240 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webborreda.net Modifica el valor a Wikidata

Borredà està situat a mig camí de la muntanya i del pla que s'estén (43,45 km) a cavall del Berguedà, el Ripollès i Osona. Qualsevol dels camins i carreteres que porten a Borredà o recorren el seu terme municipal són per anar a poc a poc. Envoltat de bosc de pi i faig, es gaudeix d'un panorama captivador durant qualsevol estació de l'any: s'hi poden trobar totes les tonalitats del verd a la primavera i tots els matisos del roig a la tardor.

Hi ha un servei d'autobusos que uneixen Borredà amb Berga, Ripoll i d'altres poblacions veïnes.

Església de Santa Maria

Geografia modifica

  • Llista de topònims de Borredà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
3 3 22 533 1.353 1.293 1.073 693 837 863

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
955 1.090 892 863 747 590 488 436 443 443

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
471 457 485 497 508 530 609 604 594
540

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
495
456
464
448 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Activitats modifica

Borredà és un poble viu i ple d'animació que compta amb una escola de música, cursets de teatre, de balls de saló i de natació, classes d'aeròbic i karate i esplais pels més petits. Fruit d'aquesta animació són les diverses associacions culturals i esportives que s'han format: un club de petanca, un esbart, una colla de grallers, un grup de geganters que porten el gall Radulf, símbol del poble, un grup de dimonis, un de teatre i fins i tot un orquestra no professional amb més de dotze components. D'entre les variades festes i celebracions més assenyalades cal esmentar: la matança del porc i la trobada de gegants el tercer diumenge de febrer, la festa major el penúltim cap de setmana d'agost, el concurs de pintura a l'aire lliure, la fira del gall i la cavalcada de reis.

Entre les activitats relacionades amb l'esport i l'oci cal destacar la possibilitat de practicar senderisme, amb uns recorreguts tan interessants pel seu contingut històric i arquitectònic (cal recordar que es tracta d'un dels indrets on el desenvolupament del romànic va tenir una importància cabdal) com per l'encís i esplendor dels paisatges, la fauna i la vegetació.

L'escalada l'espeleologia, els esports nàutics a l'embassament de la Baells, la pesca en els rierols que envolten Borredà i sobretot a la riera de Merlès, passejades a cavall i esquí a les properes pistes de La Molina i La Masella a les que s'arriba ràpidament pel Túnel del Cadí.

Hostaleria i turisme modifica

Al terme municipal de Borredà s'hi poden trobar diverses cases de turisme rural, cases de colònies i tres càmpings. Al nucli urbà hi ha diversos establiments d'alimentació i hostaleria on es poden trobar i assaborir els productes naturals i artesans típics de la comarca, com són els embotits: llonganissa, bull, fuet, llonganisseta (tastet), la botifarra negra i blanca, les carns de vedella i xai, formatges, bolets, verdures i productes de l'horta entre els quals cal destacar un tipus de ceba allargada i molt dolça pròpia d'aquesta zona i pa de forn pastat a mà. Una particularitat original i curiosa de Borredà és que gairebé totes les botigues d'alimentació tenen instal·lat a la rebotiga un servei de bar, però no un petit taulell com acostuma a passar a molts pobles de muntanya, sinó un autèntic i ben condicionat bar amb taules parades on, fins i tot, s'hi pot dinar. En totes aquestes botigues, així com als diversos bars, restaurants i càmpings, es poden degustar les especialitats culinàries de la zona.

Allotjaments turístics modifica

Borredanesos notables modifica

Referències modifica

  1. «DECRET 278/1983, de 16 de juny, pel qual s'autoritza l'Ajuntament de Borredà per adoptar el seu escut heràldic municipal.» (HTML). DOGC num 348, 16-06-1983. [Consulta: 25 juny 2010].
  2. Forner, Climent «Ramon Tor, actor i poeta». L'Erol, revista cultural del Berguedà, 1, 3, Desembre 1982, pàg. 35-36.«Enllaç».

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borredà