Théodore Botrel
Théodore Botrel (Dinan, Bretanya, França, 14 de setembre de 1868 - Pont-Aven, Bretanya, 26 de juliol de 1925) fou un poeta i chansonnier bretó. Fill d'un ferrer es donà conèixer molt aviat com a poeta popular; les seves cançons inspirades en la vida bretona, tan sentides com vigoroses, foren ben rebudes a París (1896), on acabà establint-se. Entre les seves composicions, són dignes d'anomenar-se primerament La Paimpolaise, a les quals seguiren:
- Chansons de la fleur de Lys, Clairon et Binions, (1899);
- Coups de Clarion (1900);
- Chansons en sabots (1901;
- Les chansons des petots Bretons, Chansons en dentelles (1902);
- Chansons de not'pays (1903);
- Chansons de Jean qui chanté (1907).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Jean-Baptiste-Théodore-Marie Botrel 14 setembre 1868 Dinan (Bretanya) |
| Mort | 25 juliol 1925 (56 anys) Pont-Aven (Bretanya) |
| Causa de mort | Congestion pulmonaire |
| Sepultura | cimetière de Pont-Aven (fr)  |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Formació | Lycée Fénelon Sainte-Marie (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, poeta i dramaturg |
| Membre de | |
| Estil | Chansonnier |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Léna Botrel (1891–1916), mort del cònjuge Maïlise Botrel (en) (1919–1925), mort |
| Fills | Léna Botrel (  Maïlise Botrel (en) )Janick Botrel (en) ( Maïlise Botrel (en) ) |
Premis | |
    | |
Assolí gran fama a la Bretanya amb la cançó popular Nótrée Dame du Gusclin (1906). Se'l hi deu a més la gran cantata premiada a l'Exposició del 1900, titulada ¡Pour la Patrie!, la comèdia en dos actes i en vers Pierrot Papa, Le Poignard, A qui le neveu? (1895), Chantepic (1896), drama en tres actes, Nos Bicyclistes (1896), La voix du lit clos (1901), Chansons de clochers-a-jour, i un munt de petites comèdies i drames populars.[1]
Cal afegir a la llista dels seu poemes i cançons populars:
- Contes du <lit clos>;
- Chansons pour Lison;
- Chantes, les gasl;
- Cahnsons de Jacques-La-Tèrre;
- Chansons de Jean-la-Vague.
Entre els seus pomes i cançons heroiques:
- Chansosn de <La fleur de lis>;
- Chançons tricolores;
- Coups de clairon.
Entre les seves comèdies i drames populars:
- La voix du <lit clos>;
- Fleur d'ajonc;
- Péri en mer;
- Doric et Léna;
- La mort-aux-races;
- Les paimpolaise;
- Monsieur l'aumônier;
- La médaille du pilote;
- Le mystère de Keravel, drama (París, 1911);
- Chansons de clochers-a-jour, (París, 1912);
- Les alouettes (París, 1912);
- La nuit rouge, drama (París, 1913);
- Chants du bivouac (París, 1915);
- Chansons de route (París, 1916).
Les seves últimes obres foren Jean Gouin (1919), Le Vieux Poilu (1917) i Le départ de Jehanne (1920).[2]
Referències modifica
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9 ISBN 84-239-4509-X
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 178 ISBN 84-239-4572-3
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théodore Botrel |