Théodore Botrel

Théodore Botrel (Dinan, Bretanya, França, 14 de setembre de 1868 - Pont-Aven, Bretanya, 26 de juliol de 1925) fou un poeta i chansonnier bretó. Fill d'un ferrer es donà conèixer molt aviat com a poeta popular; les seves cançons inspirades en la vida bretona, tan sentides com vigoroses, foren ben rebudes a París (1896), on acabà establint-se. Entre les seves composicions, són dignes d'anomenar-se primerament La Paimpolaise, a les quals seguiren:

• Chansons de la fleur de Lys, Clairon et Binions, (1899);
• Coups de Clarion (1900);
• Chansons en sabots (1901;
• Les chansons des petots Bretons, Chansons en dentelles (1902);
• Chansons de not'pays (1903);
• Chansons de Jean qui chanté (1907).

Théodore Botrel

Biografia
Naixement	Jean-Baptiste-Théodore-Marie Botrel 14 setembre 1868 Dinan (Bretanya)
Mort	25 juliol 1925 (56 anys) Pont-Aven (Bretanya)
Causa de mort	Congestion pulmonaire
Sepultura	cimetière de Pont-Aven (fr)
Nacionalitat	França
Formació	Lycée Fénelon Sainte-Marie (en)
Activitat
Ocupació	Compositor, poeta i dramaturg
Membre de	Lliga de la Pàtria Francesa Unió Regionalista Bretona
Estil	Chansonnier
Instrument	Veu
Família
Cònjuge	Maïlise Botrel (1919–1925), mort Léna Botrel (1891–1916), mort del cònjuge
Fills	Léna Botrel  () Maïlise Botrel Janick Botrel  () Maïlise Botrel
Premis
(1913)  premi Archon-Despérouses  Creu de Guerra 1914-1918

Assolí gran fama a la Bretanya amb la cançó popular Nótrée Dame du Gusclin (1906). Se'l hi deu a més la gran cantata premiada a l'Exposició del 1900, titulada ¡Pour la Patrie!, la comèdia en dos actes i en vers Pierrot Papa, Le Poignard, A qui le neveu? (1895), Chantepic (1896), drama en tres actes, Nos Bicyclistes (1896), La voix du lit clos (1901), Chansons de clochers-a-jour, i un munt de petites comèdies i drames populars.

Botrel i la seva esposa, amb els típics vestits bretons

Cal afegir a la llista dels seu poemes i cançons populars:

• Contes du <lit clos>;
• Chansons pour Lison;
• Chantes, les gasl;
• Cahnsons de Jacques-La-Tèrre;
• Chansons de Jean-la-Vague.

Entre els seus pomes i cançons heroiques:

• Chansosn de <La fleur de lis>;
• Chançons tricolores;
• Coups de clairon.

Entre les seves comèdies i drames populars:

• La voix du <lit clos>;
• Fleur d'ajonc;
• Péri en mer;
• Doric et Léna;
• La mort-aux-races;
• Les paimpolaise;
• Monsieur l'aumônier;
• La médaille du pilote;
• Le mystère de Keravel, drama (París, 1911);
• Chansons de clochers-a-jour, (París, 1912);
• Les alouettes (París, 1912);
• La nuit rouge, drama (París, 1913);
• Chants du bivouac (París, 1915);
• Chansons de route (París, 1916).

Les seves últimes obres foren Jean Gouin (1919), Le Vieux Poilu (1917) i Le départ de Jehanne (1920).