Prefectura d'Osaka

Prefectura del Japó

La prefectura d'Osaka (大阪府, Ōsaka-fu) és una prefectura a la regió de Kinki sobre l'illa de Honshu al Japó. La capital és la ciutat d'Osaka. Osaka és líder i té una gran influència en matèria comercial tant a la regió de Kinki com a tot el Japó, formant en la seua regió una conurbació i ària d'influència econòmica coneguda com a Keihanshin, la qual transcendeix els límits de les prefectures. La prefectura limita amb les prefectures de Hyogo, Kyoto, Nara i Wakayama.

Infotaula de geografia políticaPrefectura d'Osaka
大阪府 (ja) Modifica el valor a Wikidata
Flag of Osaka prefecture (en) Emblem of Osaka Prefecture.svg
Flag of Osaka prefecture (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
20100715 Osaka Castle 1940.jpg
Modifica el valor a Wikidata

EpònimOsaka Modifica el valor a Wikidata
Localització
Osaka in Japan.svg Modifica el valor a Wikidata
 34° 41′ 11″ N, 135° 31′ 12″ E / 34.6864°N,135.52°E / 34.6864; 135.52
EstatJapó Modifica el valor a Wikidata

CapitalOsaka Modifica el valor a Wikidata
Població
Total8.823.453 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat4.645,68 hab/km²
Geografia
Part deKansai Modifica el valor a Wikidata
Superfície1.899,28 km² Modifica el valor a Wikidata
• Aigua17,9 % Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorOsaka Chindai, Domini de Takatsuki, Domini d'Asada, Prefectura de Toyosaki, Prefectura de Sakai i Província de Kawachi Modifica el valor a Wikidata
Creació21 juny 1868
Organització política
Òrgan executiuGovern d'Osaka Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea Prefectural d'Osaka Modifica el valor a Wikidata
• Governador Modifica el valor a WikidataHirofumi Yoshimura (2019) Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedaien Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2JP-27 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webpref.osaka.lg.jp Modifica el valor a Wikidata
Facebook: osaka.pref Twitter: osakaprefPR Modifica els identificadors a Wikidata

En el pla històric, la prefectura va ser fundada l'any 1868, al començament de l'era Meiji, com una unió de les antigues províncies d'Izumi, Kawachi i part de la de Settsu. Actualment, l'antiga divisió provincial encara delimita certs aspectes geogràfics i culturals de la prefectura.

En l'àmbit polític, des de l'any 2019 la prefectura està governada per una majoria del partit regionalista partidari del plà metropolità, Partit de la Restauració d'Osaka en coalició amb la formació demobudista Kōmeitō i el governador és en Hirofumi Yoshimura (PRO), ex alcalde d'Osaka i governador des de les eleccions de 2019.

EtimologiaModifica

El nom de la prefectura prové del nom de la seua capital, la ciutat d'Osaka. La mateixa ciutat d'Osaka es va dir en temps passats "Naniwa" (nom que encara conserva un dels districtes de la ciutat) però, tot i que encara no es coneix el motiu, a partir de 1496, any on es troben els primers registres del nom "Osaka", el nom va començar a guanyar-li terreny a l'original.[1][2]

Ōsaka vol dir literalment "pujol gran", on Ō (大) vol dir "gran" i saka o zaka (阪) vol dir pujol. No es coneix ben bé l'origen d'aquesta denominació, si bé es pot dir que la ciutat està en un petit pujol.

GeografiaModifica

La prefectura d'Osaka es troba dins de la regió de Kansai o Kinki i limita amb les de Hyogo i Kyoto al nord, amb Nara a l'est i amb Wakayama al sud. Cap a l'oest es troba la mar, en concret, la badia d'Osaka. Els rius Yodo i Yamato tenen part del seu recorregut per la prefectura.

Abans de la construcció de l'Aeroport Internacional de Kansai, Osaka era la prefectura més petita del Japó. L'illa artificial on va ser construït l'aeroport va afegir terreny a la prefectura per a fer-la lleugerament superior en dimensions a la prefectura de Kagawa.[3][4]

A data de l'1 d'abril de 2012, l'onze percent del territori total de la prefectura va ser designat parc natural, i entre aquests es troben el Quasi Parc Nacional de Kongō-Ikoma-Kisen, Meiji no Mori Minō i els parcs naturals prefecturals de Hokusetsu i Hannan-Misaki.[5]

Ciutats més pobladesModifica

Degut a l'alta població a la prefectura i a les grans dimensions de la seua capital, molts municips adjunts a aquesta formen una gran conurbació on no hi ha separació física perceptible. Els municipis amb més habitants són els següents:

Municipis per població

 
Osaka
 
Sakai
 
Higashiōsaka

N. Municipi Població N. Municipi Població

 
Toyonaka
 
Hirakata
 
Suita

1 Osaka &00000000027431610000002.743.161 11 Kishiwada &0000000000189736000000189.736
2 Sakai &0000000000827997000000827.997 12 Izumi &0000000000185247000000185.247
3 Higashiōsaka &0000000000494606000000494.606 13 Moriguchi &0000000000142294000000142.294
4 Toyonaka &0000000000400496000000400.496 14 Minō &0000000000136286000000136.286
5 Hirakata &0000000000399001000000399.001 15 Daitō &0000000000120009000000120.009
6 Suita &0000000000382309000000382.309 16 Kadoma &0000000000119625000000119.625
7 Takatsuki &0000000000348155000000348.155 17 Matsubara &0000000000118189000000118.189
8 Ibaraki &0000000000283071000000283.071 18 Tondabayashi &0000000000109976000000109.976
9 Yao &0000000000266228000000266.228 19 Habikino &0000000000109470000000109.470
10 Neyagawa &0000000000229766000000229.766 20 Ikeda &0000000000104091000000104.091
Font: Kunitori (2020)

Tot i això, a la prefectura encara hi han més municipis de menys població que els que ací s'especifiquen.

RegionsModifica

De manera informal, la prefectura d'Osaka també es pot dividir en regions. Tot i que existeixen diverses propostes de divisió regional, ací només es reflectirà la versió feta pel govern prefectural, el qual utilitza aquestes divisions territorials com a àmbits geogràfics a l'hora d'organitzar-se per a prestar el servei públic.[6] Cal dir que aquestes "regions" o divisions administratives i els seus noms es basen, principalment en l'antic sistema de províncies anterior a l'era Meiji i els districtes. Sota el nom de cada regió es troba el nom del seu municipi més poblat.[7]

# # Regió Capital  
Català Japonés Català Japonés
1   Osaka 大阪地域 Kita 北区
2   Toyono 豊能地域 Toyonaka 豊中市
3   Mishima 三島地域 Suita 吹田市
4   Senboku 泉北地域 Sakai 堺市
5   Sennan 泉南地域 Kishiwada 岸和田市
6   Kawachi-Nord 北河内地域 Hirakata 枚方市
7   Kawachi-Centre 中河内地域 Higashiōsaka 東大阪市
8   Kawachi-Sud 南河内地域 Matsubara 松原市

En cap cas aquestes regions o divisions administratives s'han de confondre amb els districtes prefecturals la qual és una organització territorial formal i totalment reconeguda al Japó.

HistòriaModifica

 
Tomba imperial clàssica a la ciutat de Sakai.
 
Estatua equestre de Kusunoki Masashige.
 
Resultats dels bombardeigs estadounidencs el 1945

D'acord amb les troballes arqueolègiques, els humans han viscut a l'actual territori de la prefectura d'Osaka des de fa més de 10.000 anys.

Vora el segle vé, va haver-hi una difusió al Japó d'aleshores (el que ara coneixem com la regió de Kinki) de la cultura coreana i xinesa, convertint-se així la ciutat d'Osaka en un centre cultural i polític del Japó d'aleshores.

Al segle viié, Osaka arriba a ser capital del Japó, una de les primeres capitals. Més tard, la capital es traslladà a les properes Nara i Kyoto, però Osaka i la seua regió va seguir prosperant gràcies al seu paper de porta d'entrada comercial i cultural al Japó.

Des de les darreries del segle xiié, comença el període Sengoku on el país entra en una època de misèria i guerres civils entre senyors feudals, però tot i això, la zona de Sakai es manté com a ciutat lliure i amb un bon nivell de vida. A finals del segle xvi l'unificador del Japó Toyotomi Hideyoshi va establir el seu centre de govern a Osaka, construint per al moment el famós castell d'Osaka. En aquell moment la ciutat i la regió es tornen a convertir una vegada més en el centre polític i econòmic del Japó.[8]

Al segle xvii, amb l'ascensió al poder dels Tokugawa i l'instauració del shogunat Tokugawa el centre polític es trasllada a Tòquio (aleshores Edo). Tot i això, la zona d'Osaka continuarà sent un centre econòmic important gràcies al seu port i als seus comerciants. Adicionalment, a Osaka es va desenvolupar una cultura pròpia, diferent dels estils d'Edo, i amb una concepció diferent d'aspectes de la vida.

Al segle xix es va produir l'abolició del shogunat Tokugawa i la restauració Meiji, cosa que va propiciar l'abolició del sistema de províncies i la creació de la prefectura d'Osaka, la qual va ser creada el 1868, al començament de l'era Meiji.[9] Durant la segona guerra mundial la zona ve ser objectiu de nombrosos atacs aeris dels americans, patint una forta crisi. L'1 de setembre de 1956, la ciutat d'Osaka va ser promoguda a ciutat designada per l'ordenança de govern i va ser dividida en 24 districtes. El 2000, Fusae Ota es converteix en la primera governadora del Japó en reemplaçar Knock Yokoyama, després de ser acusat d'assetjament sexual.[10] L'1 d'abril de 2006 la ciutat de Sakai va ser promoguda a ciutat designada per l'ordenança de govern i va ser dividida en set districtes. El 2008, Tōru Hashimoto, de 38 anys, conegut anteriorment com a conseller a la televisió, va ser elegit governador, tot esdevenint el governador més jove del Japó.

CronologiaModifica

Política i governModifica

 
Edifici principal del govern d'Osaka

Dins del sistema prefectural japonés, Osaka té un cert estatus especial (juntament amb la prefectura de Kyoto), ja que, a diferència de la resta de prefectures que són classificades com a -ken (prefectura rural), Osaka és classificada com a -fu (prefectura urbana). Aquesta és una denominació merament simbòlica, ja que Osaka té les mateixes competències prefecturals que qualsevol altra prefectura.

El governadorModifica

Article principal: Governador d'Osaka

En aquesta taula només es reflecteixen els governadors democràtics, és a dir, des de l'any 1947.

Governador Inici del mandat Fi del mandat Partit
Bunzō Akama 1947 1959 PLJ
Gisen Satō 1959 1971 PLD
Ryōichi Kuroda 1971 1979 PCJ[11]
Sakae Kishi 1979 1991 Ind
Kazuo Nakagawa 1991 1995 Ind
Knock Yokoyama 1995 1999 Ind
Fusae Ota 2000 2008 PLD[12]
Tōru Hashimoto 2008 2011 ARO
Ichirō Matsui 2011 2019 ARO
Hirofumi Yoshimura 2019 - ARO

El governModifica

Article principal: Govern Prefectural d'Osaka
Governador Hirofumi Yoshimura PRO
Departaments Responsable/a Partit
Vice-Governadors Hiroyuki Takeuchi
Jun Arai
Shōji Hamada
Ind
Pla Metropolità d'Osaka - Ind
Gestió de Crisis[13] Shoji Hashimoto[14] Ind
Planificació de Polítiques Keitarō Murakami[15] Ind
Afers Generals[16] - Ind
Finances - Ind
Cultura Prefectural[17] Keiji Okamoto[18] Ind
Benestar Yasutaka Kishimoto[19] Ind
Salut i Medicina Mutsuko Fujii[20] Ind
Comerç, Indústria i Treball Junichi Nishida[21] Ind
Medi Ambient, Agricultura, Silvicultura i Pesca Kazuto Nanbu[22] Ind
Desenvolupament Urbà[23] Takeichi Morioka[24] Ind
Urbanització d'Habitatges[25] Shūji Fujimoto[26] Ind
Gerent de Comptabilitat - Ind

L'Assemblea PrefecturalModifica

Després de les eleccions prefecturals el govern està format per un pacte parlamentari entre els regionalistes, que van vèncer les eleccions, i els demobudistes, amb 15 escons. La composició després de les eleccions del 2019 és la següent:

Partit Membres
  Associació de la Restauració d'Osaka ARO
51  / 88
  Partit Liberal Democràtic PLD
16  / 88
  Kōmeitō KMT
15  / 88
  Partit Comunista del Japó PCJ
2  / 88
  Fòrum Ciutadà PDC-PDG
2  / 88
  Independents Ind
2  / 88
  Escons vacants
0  / 88

Símbols prefecturalsModifica

Article principal: Bandera d'Osaka
 
Actual escut prefectural.
 
Bandera actual, l'anterior fou aprovada el 1968.

La prefectura d'Osaka, com les altres prefectures, disposa de una sèrie de símbols prefecturals com la bandera, l'escut i fins i tot l'himne.

El motiu de l'escut i la bandera representa és una estilització del mon o escut, que era una Carbassera vinera, de Toyotomi Hideyoshi, qui va construir el castell d'Osaka i alhora una estilització de la lletra "O" d'Osaka. Tant l'escut com la bandera van ser oficialitzats el 1968 mitjançant un decret, tot i que la bandera era exactament idèntica però de color verd fins a l'any 1984, que passà a ser blava. Tot i que Osaka no té cap himne, des del Festivan Nacional d'Esports de 1997 i per a aquella ocasió es va compondre un himne esportiu que es diu "La Cançó de Namihaya". La ciutat d'Osaka si que disposa d'un himne municipal, però aquest no representa la prefectura.

Alcaldies de les ciutats més populosesModifica

Període 2019-2023
Municipi Alcalde (partit polític)
Osaka Hirofumi Yoshimura (ARO)
Sakai Hideki Nagafuji (ARO)
Higashiōsaka Yoshikazu Noda (PLD)[12]
Toyonaka Shigeki Osanai (Ind)[27]
Hirakata Takashi Fushimi (ARO)
Suita Keiji Gotō (Ind)[28]
Takatsuki Takeshi Hamada (Ind)
Ibaraki Yōichi Fukuoka (Ind)
Yao Keisuke Daimatsu (ARO)
Neyagawa Keisuke Hirose (PLD)[12]

EconomiaModifica

 
Osaka World Trade Center

A la prefectura d'Osaka tenen la seu moltes de les societats empresarials més importants del Japó, gràcies en part a la posició geogràfica d'aquesta.

El PIB d'Osaka durant l'any fiscal 2004 va ser de 38,7 trilions de iens, el segon després de Tòquio, amb un increment d'un 0,9 percent respecte a l'any anterior. Aquest PIB representa aproximadament el 48% del producte interior brut de la regió de Kansai. Els ingressos per capita van ser de tres milions de iens, el seté al Japó.[29] Les vendes comercials del mateix any van suposar uns 60 milions de iens.[30]

A la prefectura existeixen nombroses empreses de productes electrònics, químics, farmacèutics, industrials, alimentàris i immobiliaris com els següents:

InfraestructuraModifica

 
Aeroport Internacional de Kansai
 
Aeroport Internacional d'Osaka
 
Port d'Osaka (nord)
 
Nova Autopista Meishin al seu pas per Takatsuki
 
Estació de Shin-Osaka

Al tractar-se tant Osaka com la regió de Kansai d'importants núclis comercials i econòmics del Japó, aquesta zona es caracteritza per tindre un bon nivell d'infraestructures de transports.

AeroportsModifica

Dins de la prefectura es troben dos aeroports:

  • Aeroport Internacional de Kansai: Va ser inaugurat el 1994 i és per tant l'aeroport més modern i el de més grans dimensions. És construït sobre una illa artificial a la badida d'Osaka i està dirigit fonamentalment als vols internacionals, servint així a tota la regió de Kansai. Popularment és conegut amb el nom de "Kanku", fussionant el primer kanji del nom de Kansai i el primer kanji de Kuukou (aeroport, en japonés).
  • Aeroport Internacional d'Osaka: També conegut amb el nom de "Aeroport d'Itami" per trobar-se en el municipi d'Itami, a la prefectura de Hyogo, va ser inaugurat el 1939 i de mides més petites que l'aeroport internacional de Kansai. Tot i que, com el seu nom indica, pot rebre vols internacionals, aquest aeroport està més enfocat als vols domèstics. El complexe es troba entre els territoris prefecturals de Hyogo i Osaka, prestant servei fonamentalment a aquestes dues prefectures.

PortsModifica

Geogràficament, tota la banda occidental de la prefectura d'Osaka fa costa i, per tant, les instal·lacions i infraestructures portuàries són nombroses. A més del tràfic marítim de mercaderies, un dels grans avantatges d'Osaka front a altres llocs, també existeix un bon nombre de línies de transport de passatgers en ferry, amb línies fins a les prefectures de Hyogo, Wakayama, Kagawa, etc. i fins i tot a Kagoshima o Okinawa. Alguns ports importants de la prefectura són els següents:

Xarxa viàriaModifica

La prefectura d'Osaka, a més de disposar de la xarxa de carreteres nacionals i de les autopistes, també té la xarxa de carreteres prefecturals del Japó o Fudô (府道), propietat del govern prefectural.

FerrocarrilsModifica

La prefectura està servida per la Companyia de Ferrocarrils del Japó Occidental o JR West, la qual no només opera a la prefectura, sinó a tota la regió de Kansai. A més d'això també existeixen nombroses companyies ferroviàries locals que operen determinades línies. Algunes d'aquestes companyies són:

Altres transportsModifica

SocietatModifica

 
Mapa de creixement demogràfic per municipi. El verd simbolitza el creixement positiu, el roig, el negatiu.

DemografiaModifica

D'acord amb el cens de població del Japó de 2005, la prefectura d'Osaka té una població de 8.817.166 persones, suposant això un increment del 0,14 percent respecte a l'anterior cens de l'any 2000.[31] No obstant això, la prefectura està experimentant un creixement negatiu des del cens de l'any 2015, quan ha començat a perdre població lleugerament, cosa que no succeïa des de l'any 1945, a la segona guerra mundial.

Evolució demogràfica[32]
1890 1903 1913 1920 1930 1940 1950
1.324.216 1.823.456 2.461.067 2.587.847 3.540.017 4.792.966 3.857.047
1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020
5.504.746 7.620.480 8.473.446 8.734.516 8.805.081 8.865.245 8.819.226

Els coreans del JapóModifica

Al 2013 a la prefectura residien vora les 200.000 persones d'ètnia coreana, la majoria d'ells concentrats a la capital, Osaka, la dada més gran de coreans al Japó. Al 2013 molts fills de persones d'ètnia coreana anaven a l'escola japonesa, però alguns d'ells van a escoles coreanes (moltes d'elles controlades per associacions de residents properes a Corea del Nord) i a conseqüència d'això, s'han obert col·legis d'aquest tipus a la prefectura. Durant l'època on el Japó controlava Corea, molts coreans van emigrar a la zona d'Osaka buscant treball. Molta gent de Jeju va emigrar a Osaka des de 1922, any que es va obrir una línia regular de ferri entre les dues prefectures. Durant la segona guerra mundial, el govern japonés va fer que més coreans que estaven per tot el Japó anaren a Osaka.[33]

ReligióModifica

Com a tot el Japó, a la prefectura d'Osaka conviuen les dues religions majoritàries, el xintoisme i el budisme, tenint més preponderància aquesta darrera.[34] Segons dades de l'any 1996, el percentatge de creient a la prefectura era del 35,5 i entre totes les escoles o sectes del budisme sumaven el 33,77% dels creients, dividits en les escoles Tendai i Shingon (5,9%), Terra Pura (15,6%), Zen (menys del 3%), Nichiren (3%), Soka Gakkai (5,2%) i altres branques del budisme (menys de l'1%). El xintoisme practicant (no el folclòric) amb les seues sectes com Tenrikyo sumaven menys de l'1%, així com el cristianisme sumant totes les seues corrents.[35] A banda d'això, el 64,3% de la població de la prefectura es declarava no creient o seguidor del xintoisme folclòric.

CulturaModifica

 
Takoyaki
 
Okonomiyaki estil Osaka
 
Seu principal de l'emissora KTV
 
Seu del períodic Mainichi
 
Antiga seu de OBC (Ràdio)
 
Estadi Panasonic de Suita, seu del Gamba Osaka

GastronomiaModifica

Osaka és coneguda en tot el Japó per ser el bressol de les millors especialitats gastronòmiques japoneses.

LlenguaModifica

Els naturals d'Osaka parlen un subdialecte d'Osaka del dialecte Kansai anomenat Osaka-ben o "dialecte d'Osaka". Aquesta forma de parlar s'ha fet un distintiu de la gent d'Osaka en tot el japó i molts humoristes d'Osaka utilitzen aquest dialecte per al seus gags, sobretot al gènere manzai.

Mitjans de comunicacióModifica

TelevisióModifica

A Osaka com a la gran majoria de les prefectures del Japó, les emissores de televisió, tot i essent locals, estan afiliades a xarxes de notícies nacionals liderades per emissores toquiòtes; no obstant això, les emissores emeten part dels seus continguts tot tipus de programes locals. Les emissores de televisió d'Osaka són aquestes:

Excepte NHK Osaka i TV Osaka, la resta d'emissores són comunes a la resta de la regió de Kansai.

PremsaModifica

A la prefectura es troba la seu de diversos periòdics i revistes de venda nacional i local.

  • Asahi Shimbun, de centre-esquerra i fundat l'any 1879. Es tracta del segon periòdic en vendes al Japó.
  • Mainichi Shimbun, de centre-esquerra i fundat l'any 1876 en la seua versió d'Osaka.
  • Sankei Shimbun, de dreta i conservador, va ser fundat l'any 1882.

RàdioModifica

A Osaka, igual que les televisions, existeixen diferents emissores de ràdio, tant originàries d'Osaka e independents com altres afiliades a les grans xarxes de comunicació de masses privades del Japó, tot això sense oblidar la sucursal prefectural de la corporació nacional de ràdio i televisió; la NHK.

EsportsModifica

FutbolModifica

BaseballModifica

BàsquetModifica

AgermanamentsModifica

Persones il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. Gyūichi, Ōta. The Chronicle of Lord Nobunaga. Brill Publishers, 2011, p. 153–154. ISBN 9004201629 [Consulta: 16 juliol 2019]. 
  2. Asia & Oceania: International Dictionary of Historic Places. Routledge, 1996, p. 650. ISBN 1884964044 [Consulta: 16 juliol 2019]. 
  3. "平成10年全国都道府県市区町村の面積の公表について(Official announcement on the national territory and area of 1998, by prefectures, cities, districts, towns and villages)" Arxivat 2003-06-11 a Wayback Machine., Geographical Survey Institute, Government of Japan, January 29, 1999.
  4. "コラム Vol.017 全国都道府県市区町村面積調 (Column: "National Area Investigation" vol.017)" Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., Alps Mapping K.K., March 8, 2001.
  5. «General overview of area figures for Natural Parks by prefecture». Ministry of the Environment. [Consulta: 9 agost 2012].
  6. [enllaç sense format] http://www.pref.osaka.lg.jp/attach/377/00103370/osaka.png
  7. [enllaç sense format] https://kansai.tensyoku40.net/img/osakafuarea_c1.gif
  8. [enllaç sense format] http://www.pref.osaka.lg.jp/koho/foreign/rekishi.html
  9. «大阪のあゆみ (History of Osaka)» (en japanese). [Consulta: 12 març 2007]. La creació de la prefectura d'Osaka va tenir lloc abans que moltes altres prefectures, les quals van haver d'esperar a l'abolició del sistema han el 1871.
  10. Tolbert, Kathryn. "Election of First Female Governor Boosts Japan's Ruling Party", The Washington Post, febrer 8, 2000.
  11. Fins al 1975 amb el suport del PSJ i el PCJ, des de aquell any, només amb el dels comunistes
  12. 12,0 12,1 12,2 Independent de iure
  13. Equivalent a seguretat ciutadana
  14. [enllaç sense format] http://www.pref.osaka.lg.jp/kikikanri/kikikanrikan/
  15. [enllaç sense format] http://www.pref.osaka.lg.jp/bu_seisaku/
  16. Equivalent a Interior o Governació
  17. Cultura i Ensenyament
  18. [enllaç sense format] http://www.pref.osaka.lg.jp/bu_seikatsubunka/
  19. [enllaç sense format] http://www.pref.osaka.lg.jp/bu_fukushi/
  20. [enllaç sense format] http://www.pref.osaka.lg.jp/bu_kenkoiryo/
  21. [enllaç sense format] http://www.pref.osaka.lg.jp/bu_shokorodo/
  22. [enllaç sense format] http://www.pref.osaka.lg.jp/bu_kankyonorin/
  23. Obres públiques
  24. [enllaç sense format] http://www.pref.osaka.lg.jp/bu_toshiseibi/
  25. Habitatge
  26. [enllaç sense format] http://www.pref.osaka.lg.jp/bu_jutakumachizukuri/
  27. Amb el suport de tots els partits excepte l'ARO i el Partit Comunista
  28. Amb el suport del PLD i el Komeito
  29. «平成16年度の県民経済計算について (Prefectural Economy for the fiscal year 2004 based on 93SNA) Cabinet Office, Government of Japan» (en japanese). Arxivat de l'original el 2007-06-14. [Consulta: 13 març 2007].
  30. «大阪府民経済計算 (Osaka Prefectural Economy based on 93SNA) Osaka Prefectural Government» (en japanese). Arxivat de l'original el 2007-06-14. [Consulta: 13 març 2007].
  31. «Table 1: 大阪府の人口の推移 ( Population Change of Osaka Prefecture)» (en japanese). Osaka Prefectural Government. Arxivat de l'original el 2007-01-05. [Consulta: 13 març 2007].
  32. Statistics Bureau of Japan
  33. Aoki, Eriko. "Korean children, textbooks, and educational practices in Japanese primary schools" (Chapter 8). In: Ryang, Sonia. Koreans in Japan: Critical Voices from the Margin (Routledge Studies in Asia's Transformations). Routledge, October 8, 2013. ISBN 1136353054, 9781136353055. Start: p. 157. CITED: p. 166.
  34. [enllaç sense format] http://www.geocurrents.info/cultural-geography/religion/is-japan-a-religiously-divided-country-fabian-drixler-on-japans-eastwest-divide
  35. [enllaç sense format] https://honkawa2.sakura.ne.jp/7770.html

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prefectura d'Osaka