Prefectura d'Osaka

Prefectura del Japó

La prefectura d'Osaka (大阪 府, Ōsaka-fu) és a la regió de Kinki sobre l'illa de Honshu al Japó. La capital és la ciutat d'Osaka. Osaka és líder i té una gran influència en matèria comercial tant a la regió de Kinki com a tot el Japó, formant en la seua regió una conurbació i ària d'influència econòmica coneguda com a Keihanshin, la qual transcendeix els límits de les prefectures.

Infotaula de geografia políticaPrefectura d'Osaka
大阪府 (ja)
Flag of Osaka prefecture (en) Emblem of Osaka Prefecture.svg
Flag of Osaka prefecture (en) Tradueix
20100715 Osaka Castle 1940.jpg

EpònimOsaka
Localització
Osaka in Japan.svg
 34° 41′ 11″ N, 135° 31′ 12″ E / 34.686388888889°N,135.52°E / 34.686388888889; 135.52
EstatJapó

CapitalOsaka
Població
Total8.823.453 (2019)
• Densitat4.645,68 hab/km²
Geografia
Part deKansai
Superfície1.899,28 km²
• Aigua17,9 %
Limita amb
Història i celebracions
AnteriorQ65257946 Tradueix, Takatsuki Domain (en) Tradueix, Asada Domain (en) Tradueix, Toyosaki Prefecture (en) Tradueix i Sakai Prefecture (en) Tradueix
Creació21 de juny de 1868
Organització política
Òrgan executiuGovern d'Osaka
Òrgan legislatiuAssemblea Prefectural d'Osaka
• GovernadorHirofumi Yoshimura (2019)
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2 JP-27
Altres

Lloc webhttp://www.pref.osaka.lg. ...
Twitter: osakaprefPR
Modifica les dades a Wikidata

En el pla històric, la prefectura va ser fundada l'any 1868, al començament de l'era Meiji, com una unió de les antigues províncies d'Izumi, Kawachi i Settsu.

En l'àmbit polític, des de l'any 2019 la prefectura està governada per una majoria del partit regionalista partidari del plà metropolità, Partit de la Restauració d'Osaka en coalició amb la formació demobudista Kōmeitō i el governador és en Hirofumi Yoshimura (PRO), ex alcalde d'Osaka i governador des de les eleccions de 2019.

EtimologiaModifica

El nom de la prefectura prové del nom de la seua capital, la ciutat d'Osaka. La mateixa ciutat d'Osaka es va dir en temps passats "Naniwa" (nom que encara conserva un dels districtes de la ciutat) però, tot i que encara no es coneix el motiu, a partir de 1496, any on es troben els primers registres del nom "Osaka", el nom va començar a guanyar-li terreny a l'original.[1][2]

Ōsaka vol dir literalment "pujol gran", on Ō (大) vol dir "gran" i saka o zaka (阪) vol dir pujol. No es coneix ben bé l'origen d'aquesta denominació, si bé es pot dir que la ciutat està en un petit pujol.

GeografiaModifica

La prefectura d'Osaka es troba dins de la regió de Kansai o Kinki i limita amb les de Hyogo i Kyoto al nord, amb Nara a l'est i amb Wakayama al sud. Cap a l'oest es troba la mar, en concret, la badia d'Osaka. Els rius Yodo i Yamato tenen part del seu recorregut per la prefectura.

Abans de la construcció de l'Aeroport Internacional de Kansai, Osaka era la prefectura més petita del Japó. L'illa artificial on va ser construït l'aeroport va afegir terreny a la prefectura per a fer-la lleugerament superior en dimensions a la prefectura de Kagawa.[3][4]

A data de l'1 d'abril de 2012, l'onze percent del territori total de la prefectura va ser designat parc natural, i entre aquests es troben el Quasi Parc Nacional de Kongō-Ikoma-Kisen, Meiji no Mori Minō i els parcs naturals prefecturals de Hokusetsu i Hannan-Misaki.[5]

Ciutats més pobladesModifica

Degut a l'alta població a la prefectura i a les grans dimensions de la seua capital, molts municips adjunts a aquesta formen una gran conurbació on no hi ha separació física perceptible. Els municipis amb més habitants són els següents:

Municipis per població

 
Osaka
 
Sakai
 
Higashiōsaka

N. Municipi Població N. Municipi Població

 
Hirakata
 
Toyonaka
 
Suita

1 Osaka &00000000026911850000002.691.185 11 Kishiwada &0000000000194911000000194.911
2 Sakai &0000000000839310000000839.310 12 Izumi &0000000000186109000000186.109
3 Higashiōsaka &0000000000502784000000502.784 13 Moriguchi &0000000000143042000000143.042
4 Hirakata &0000000000404152000000404.152 14 Minō &0000000000133411000000133.411
5 Toyonaka &0000000000395479000000395.479 15 Kadoma &0000000000123576000000123.576
6 Suita &0000000000374468000000374.468 16 Daitō &0000000000123217000000123.217
7 Takatsuki &0000000000351829000000351.829 17 Matsubara &0000000000120750000000120.750
8 Ibaraki &0000000000280033000000280.033 18 Tondabayashi &0000000000113984000000113.984
9 Yao &0000000000268800000000268.800 19 Habikino &0000000000112683000000112.683
10 Neyagawa &0000000000237518000000237.518 20 Kawachinagano &0000000000106987000000106.987
Font: www.citypopulation.de (2015)

Tot i això, a la prefectura encara hi han més municipis de menys població que els que ací s'especifiquen.

RegionsModifica

De manera informal, la prefectura d'Osaka també es pot dividir en regions. Tot i que existeixen diverses propostes de divisió regional, ací només es reflectirà la versió feta pel govern prefectural, el qual utilitza aquestes divisions territorials com a àmbits geogràfics a l'hora d'organitzar-se per a prestar el servei públic.[6] Cal dir que aquestes "regions" o divisions administratives i els seus noms es basen, principalment en l'antic sistema de províncies anterior a l'era Meiji. Sota el nom de cada regió es troba el nom del seu municipi més poblat.[7]

Dvisió regional de la prefectura d'Osaka
 

En cap cas aquestes regions o divisions administratives s'han de confondre amb els districtes prefecturals la qual és una organització territorial formal i totalment reconeguda al Japó.

HistòriaModifica

 
Tomba imperial clàssica a la ciutat de Sakai.

D'acord amb les troballes arqueolègiques, els humans han viscut a l'actual territori de la prefectura d'Osaka des de fa més de 10.000 anys.

Vora el segle Vé, va haver-hi una difussió al Japó d'aleshores (el que ara coneixem com la regió de Kinki) de la cultura coreana i xinesa, convertint-se així la ciutat d'Osaka en un centre cultural i polític del Japó d'aleshores.

Al segle VIIé, Osaka arriba a ser capital del Japó, una de les primeres capitals. Més tard, la capital es traslladà a les properes Nara i Kyoto, però Osaka i la seua regió va seguir prosperant gràcies al seu paper de porta d'entrada comercial i cultural al Japó.

Des de les darreries del segle XIIé, comença el període Sengoku on el país entra en una època de misèria i guerres civils entre senyors feudals, però tot i això, la zona de Sakai es manté com a ciutat lliure i amb un bon nivell de vida. A finals del segle XVI l'unificador del Japó Toyotomi Hideyoshi va establir el seu centre de govern a Osaka, construint per al moment el famós castell d'Osaka. En aquell moment la ciutat i la regió es tornen a convertir una vegada més en el centre polític i econòmic del Japó.[8]

Al segle XVII, amb l'ascensió al poder dels Tokugawa i l'instauració del shogunat Tokugawa el centre polític es trasllada a Tòquio (aleshores Edo). Tot i això, la zona d'Osaka continuarà sent un centre econòmic important gràcies al seu port i als seus comerciants. Adicionalment, a Osaka es va desenvolupar una cultura pròpia, diferent dels estils d'Edo, i amb una concepció diferent d'aspectes de la vida.

Al segle XIX es va produir l'abolició del shogunat Tokugawa i la restauració Meiji, cosa que va propiciar l'abolició del sistema de províncies i la creació de la prefectura d'Osaka, la qual va ser creada el 1868, al començament de l'era Meiji.[9] Durant la segona guerra mundial la zona ve ser objectiu de nombrosos atacs aeris dels americans, patint una forta crisi. L'1 de setembre de 1956, la ciutat d'Osaka va ser promoguda a ciutat designada per l'ordenança de govern i va ser dividida en 24 districtes. El 2000, Fusae Ota es converteix en la primera governadora del Japó en reemplaçar Knock Yokoyama, després de ser acusat d'assetjament sexual.[10] L'1 d'abril de 2006 la ciutat de Sakai va ser promoguda a ciutat designada per l'ordenança de govern i va ser dividida en set districtes. El 2008, Tōru Hashimoto, de 38 anys, conegut anteriorment com a conseller a la televisió, va ser elegit governador, tot esdevenint el governador més jove del Japó.

CronologiaModifica

Política i governModifica

 
Edifici principal del govern d'Osaka

Dins del sistema prefectural japonés, Osaka té un cert estatus especial (juntament amb la prefectura de Kyoto), ja que, a diferència de la resta de prefectures que són classificades com a -ken (prefectura rural), Osaka és classificada com a -fu (prefectura urbana). Aquesta és una denominació merament simbòlica, ja que Osaka té les mateixes competències prefecturals que qualsevol altra prefectura.

El governadorModifica

Article principal: Governador d'Osaka

En aquesta taula només es reflecteixen els governadors democràtics, és a dir, des de l'any 1947.

Període Governador Partit
1947-1959 Bunzō Akama PLJ
1959-1971 Gisen Satō PLD
1971-1979 Ryōichi Kuroda Ind.[11]
1979-1991 Sakae Kishi Ind.
1991-1995 Kazuo Nakagawa Ind.
1995-1999 Knock Yokoyama Ind.
2000-2008 Fusae Ota Ind.[12]
2008-2011 Tōru Hashimoto ARO
2011-2019 Ichirō Matsui ARO
2019- Hirofumi Yoshimura ARO

El governModifica

L'Assemblea PrefecturalModifica

Després de les eleccions prefecturals el govern està format per un pacte parlamentari entre els regionalistes, que van vèncer les eleccions, i els demobudistes, amb 15 escons. La composició després de les elccions del 2019 és la següent:

Partit Membres
  Associació de la Restauració d'Osaka ARO
51 / 88
  Partit Liberal Democràtic PLD
16 / 88
  Kōmeitō KMT
15 / 88
  Partit Comunista del Japó PCJ
2 / 88
  Fòrum Ciutadà PDC-PDG
2 / 88
  Independents Ind
2 / 88
  Escons vacants
0 / 88

Símbols prefecturalsModifica

Article principal: Bandera d'Osaka
 
Actual escut prefectural.
 
Bandera actual, l'anterior fou aprovada el 1968.

La prefectura d'Osaka, com les altres prefectures, disposa de una sèrie de símbols prefecturals com la bandera, l'escut i fins i tot l'himne.

El motiu de l'escut i la bandera representa és una estilització del mon o escut, que era una Carbassera vinera, de Toyotomi Hideyoshi, qui va construir el castell d'Osaka i alhora una estilització de la lletra "O" d'Osaka. Tant l'escut com la bandera van ser oficialitzats el 1968 mitjançant un decret, tot i que la bandera era exactament idèntica però de color verd fins a l'any 1984, que passà a ser blava. Tot i que Osaka no té cap himne, des del Festivan Nacional d'Esports de 1997 i per a aquella ocasió es va compondre un himne esportiu que es diu "La Cançó de Namihaya". La ciutat d'Osaka si que disposa d'un himne municipal, però aquest no representa la prefectura.

EconomiaModifica

 
Osaka World Trade Center

A la prefectura d'Osaka tenen la seu moltes de les societats empresarials més importants del Japó, gràcies en part a la posició geogràfica d'aquesta.

El PIB d'Osaka durant l'any fiscal 2004 va ser de 38,7 trilions de iens, el segon després de Tòquio, amb un increment d'un 0,9 percent respecte a l'any anterior. Aquest PIB representa aproximadament el 48% del producte interior brut de la regió de Kansai. Els ingressos per capita van ser de tres milions de iens, el seté al Japó.[13] Les vendes comercials del mateix any van suposar uns 60 milions de iens.[14]

A la prefectura existeixen nombroses empreses de productes electrònics, químics, farmacèutics, industrials, alimentàris i immobiliaris com els següents:

InfraestructuraModifica

 
Aeroport Internacional de Kansai
 
Aeroport Internacional d'Osaka
 
Estació de Shin-Osaka

Al tractar-se tant Osaka com la regió de Kansai d'importants núclis comercials i econòmics del Japó, aquesta zona es caracteritza per tindre un bon nivell d'infraestructures de transports.

AeroportsModifica

Dins de la prefectura es troben dos aeroports:

  • Aeroport Internacional de Kansai: Va ser inaugurat el 1994 i és per tant l'aeroport més modern i el de més grans dimensions. És construït sobre una illa artificial a la badida d'Osaka i està dirigit fonamentalment als vols internacionals, servint així a tota la regió de Kansai. Popularment és conegut amb el nom de "Kanku", fussionant el primer kanji del nom de Kansai i el primer kanji de Kuukou (aeroport, en japonés).
  • Aeroport Internacional d'Osaka: També conegut amb el nom de "Aeroport d'Itami" per trobar-se en el municipi d'Itami, a la prefectura de Hyogo, va ser inaugurat el 1939 i de mides més petites que l'aeroport internacional de Kansai. Tot i que, com el seu nom indica, pot rebre vols internacionals, aquest aeroport està més enfocat als vols domèstics. El complexe es troba entre els territoris prefecturals de Hyogo i Osaka, prestant servei fonamentalment a aquestes dues prefectures.

PortsModifica

Xarxa viàriaModifica

FerrocarrilsModifica

La prefectura està servida per la Companyia de Ferrocarrils del Japó Occidental o JR West, la qual no només opera a la prefectura, sinó a tota la regió de Kansai. A més d'això també existeixen nombroses companyies ferroviàries locals que operen determinades línies. Algunes d'aquestes companyies són:

Altres transportsModifica

SocietatModifica

 
Mapa de creixement demogràfic per municipi. El verd simbolitza el creixement positiu, el roig, el negatiu.

DemografiaModifica

D'acord amb el cens de població del Japó de 2005, la prefectura d'Osaka té una població de 8.817.166 persones, suposant això un increment del 0,14 percent respecte a l'anterior cens de l'any 2000.[15] No obstant això, la prefectura està experimentant un creixement negatiu des del cens de l'any 2015, quan ha començat a perdre població lleugerament, cosa que no succeïa des de l'any 1945, a la segona guerra mundial.

Evolució demogràfica
1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015
7.620.480 8.278.925 8.473.446 8.668.095 8.734.516 8.797.268 8.805.081 8.817.166 8.865.245 8.838.908

Els coreans del JapóModifica

Al 2013 a la prefectura residien vora les 200.000 persones d'ètnia coreana, la majoria d'ells concentrats a la capital, Osaka, la dada més gran de coreans al Japó. Al 2013 molts fills de persones d'ètnia coreana anaven a l'escola japonesa, però alguns d'ells van a escoles coreanes (moltes d'elles controlades per associacions de residents properes a Corea del Nord) i a conseqüència d'això, s'han obert col·legis d'aquest tipus a la prefectura. Durant l'època on el Japó controlava Corea, molts coreans van emigrar a la zona d'Osaka buscant treball. Molta gent de Jeju va emigrar a Osaka des de 1922, any que es va obrir una línia regular de ferri entre les dues prefectures. Durant la segona guerra mundial, el govern japonés va fer que més coreans que estaven per tot el Japó anaren a Osaka.[16]

CulturaModifica

 
Takoyaki
 
Okonomiyaki estil Osaka
 
Seu principal de l'emissora KTV

GastronomiaModifica

Osaka és coneguda en tot el Japó per ser el bressol de les millors especialitats gastronòmiques japoneses.

LlenguaModifica

Els naturals d'Osaka parlen un subdialecte d'Osaka del dialecte Kansai anomenat Osaka-ben o "dialecte d'Osaka". Aquesta forma de parlar s'ha fet un distintiu de la gent d'Osaka en tot el japó i molts humoristes d'Osaka utilitzen aquest dialecte per al seus gags.

Mitjans de comunicacióModifica

TelevisióModifica

A Osaka com a la gran majoria de les prefectures del Japó, les emissores de televisió, tot i essent locals, estan afiliades a xarxes de notícies nacionals liderades per emissores toquiòtes; no obstant això, les emissores emeten part dels seus continguts tot tipus de programes locals. Les emissores de televisió d'Osaka són aquestes:

PremsaModifica

A la prefectura es troba la seu de diversos periòdics i revistes de venda nacional i local.

  • Asahi Shimbun, de centre-esquerra i fundat l'any 1879. Es tracta del segon periòdic en vendes al Japó.
  • Mainichi Shimbun, de centre-esquerra i fundat l'any 1876 en la seua versió d'Osaka.
  • Sankei Shimbun, de dreta i conservador, va ser fundat l'any 1882.

RàdioModifica

A Osaka, igual que les televisions, existeixen diferents emissores de ràdio, tant originàries d'Osaka e independents com altres afiliades a les grans xarxes de comunicació de masses privades del Japó, tot això sense oblidar la sucursal prefectural de la corporació nacional de ràdio i televisió; la NHK.

EsportsModifica

FutbolModifica

BaseballModifica

BàsquetModifica

Persones il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. Gyūichi, Ōta. The Chronicle of Lord Nobunaga. Brill Publishers, 2011, p. 153–154. ISBN 9004201629 [Consulta: 16 juliol 2019]. 
  2. Asia & Oceania: International Dictionary of Historic Places. Routledge, 1996, p. 650. ISBN 1884964044 [Consulta: 16 juliol 2019]. 
  3. "平成10年全国都道府県市区町村の面積の公表について(Official announcement on the national territory and area of 1998, by prefectures, cities, districts, towns and villages)" Arxivat 2003-06-11 a Wayback Machine., Geographical Survey Institute, Government of Japan, January 29, 1999.
  4. "コラム Vol.017 全国都道府県市区町村面積調 (Column: "National Area Investigation" vol.017)" Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., Alps Mapping K.K., March 8, 2001.
  5. «General overview of area figures for Natural Parks by prefecture». Ministry of the Environment. [Consulta: 9 agost 2012].
  6. http://www.pref.osaka.lg.jp/attach/377/00103370/osaka.png
  7. https://kansai.tensyoku40.net/img/osakafuarea_c1.gif
  8. http://www.pref.osaka.lg.jp/koho/foreign/rekishi.html
  9. «大阪のあゆみ (History of Osaka)» (en japanese). [Consulta: 12 març 2007]. La creació de la prefectura d'Osaka va tenir lloc abans que moltes altres prefectures, les quals van haver d'esperar a l'abolició del sistema han el 1871.
  10. Tolbert, Kathryn. "Election of First Female Governor Boosts Japan's Ruling Party", The Washington Post, febrer 8, 2000.
  11. Fins al 1975 amb el suport del PSJ i el PCJ, des de aquell any, només amb el dels comunistes
  12. Amb el suport del PLD, el Komeito i des de 2004, el PSD
  13. «平成16年度の県民経済計算について (Prefectural Economy for the fiscal year 2004 based on 93SNA) Cabinet Office, Government of Japan» (en japanese). Arxivat de l'original el 2007-06-14. [Consulta: 13 març 2007].
  14. «大阪府民経済計算 (Osaka Prefectural Economy based on 93SNA) Osaka Prefectural Government» (en japanese). Arxivat de l'original el 2007-06-14. [Consulta: 13 març 2007].
  15. «Table 1: 大阪府の人口の推移 ( Population Change of Osaka Prefecture)» (en japanese). Osaka Prefectural Government. Arxivat de l'original el 2007-01-05. [Consulta: 13 març 2007].
  16. Aoki, Eriko. "Korean children, textbooks, and educational practices in Japanese primary schools" (Chapter 8). In: Ryang, Sonia. Koreans in Japan: Critical Voices from the Margin (Routledge Studies in Asia's Transformations). Routledge, October 8, 2013. ISBN 1136353054, 9781136353055. Start: p. 157. CITED: p. 166.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prefectura d'Osaka