Prefectura de Kyoto

Municipis per població
<img alt="borde" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Kyoto_Skyline_-_Pentinlo.jpg/105px-Kyoto_Skyline_-_Pentinlo.jpg" decoding="async" width="105" height="70" class="mw-file-element" data-file-width="5184" data-file-height="3456"> ; Kyoto; <img alt="borde" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Phoenix_Hall.jpg/105px-Phoenix_Hall.jpg" decoding="async" width="105" height="70" class="mw-file-element" data-file-width="5416" data-file-height="3611"> ; Uji; <img alt="borde" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/KGU_Photo01.jpg/105px-KGU_Photo01.jpg" decoding="async" width="105" height="70" class="mw-file-element" data-file-width="1240" data-file-height="827"> ; Kameoka
	Font: www.citypopulation.de (2015)

Prefectura de Kyoto
	京都府 (ja)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	prefectura del Japó i fu
Himne	The Song of Kyo (en) (22 març 1984)
Símbol oficial	Clavell ; Kitayama Sugi (en) (arbre); Prunus pendula (flor); Baldriga ratllada (ocell)
Sobrenom	文化首都
Epònim	Kyōto
Localització
	35° 01′ 16″ N, 135° 45′ 20″ E / 35.02103°N,135.75558°E
Estat	Japó
Capital	Kyoto
Conté la subdivisió	Ayabe ; Fukuchiyama ; Jōyō ../... 21+
Població humana
Població	2.563.192 (2021) (555,74 hab./km²)
Idioma oficial	japonès
Geografia
Superfície	4.612,2 km²
Aigua	1 %
Banyat per	mar del Japó
Punt més alt	mont Minako (971,51 m)
Limita amb	prefectura de Fukui ; prefectura de Mie ; prefectura de Shiga ; prefectura de Nara ; prefectura d'Ōsaka ; prefectura de Hyōgo
Dades històriques
Anterior	província de Yamashiro, prefectura de Toyooka, Feu de Yodo, Feu de Tanba-Kameyama, Feu de Sonobe, Feu d'Ayabe i Feu de Yamaga
Creació	19 juny 1868
Organització política
Òrgan executiu	govern de la prefectura de Kyōto
Òrgan legislatiu	Assemblea Prefectural de Kyōto , (Escó: 60)
• Governador	Takatoshi Nishiwaki (en) (2018–)
Membre de	Unió de Governs de Kansai ; Alliance for Promoting Construction of Hokuriku Shinkansen (en) ; Alliance for Promoting Construction of San'in Shinkansen (en)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+09:00; fus horari estàndard del Japó
ISO 3166-2	JP-26
Altres
Agermanament amb	Shaanxi (1983–); Daérah Istiméwa Yogyakarta (1985–); Oklahoma (1985–); óblast de Leningrad (1994–); Edimburg (1997–); Occitània (2015–); Quebec (2016–)
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	→ Àsia-Oceania insular
Data	1994 (18a Sessió)
Identificador	688
Lloc web	pref.kyoto.jp

La Prefectura de Kyoto (京都府; Kyōto-fu en japonés), literalment en català Prefectura Urbana de Kyoto, és una prefectura a la regió de Kinki, a l'illa de Honshu, Japó.^[1] La prefectura de Kyoto té una població de 2.581.570 (2020) i una extensió geogràfica de 4.612 km². Kyoto limita amb la prefectura de Fukui al nord-est, amb la prefectura de Shiga a l'est, amb la prefectura de Mie al sud-est, amb la prefectura de Nara i Osaka al sud i amb la prefectura de Hyogo a l'oest.

Kyoto és la capital i el municipi més gran de tota la prefectura, juntament amb altres de gran població com Uji, Kameoka o Maizuru.^[2] La prefectura de Kyoto es troba a la costa de la mar del Japó i s'estén al sud-est a través de la península de Kii, cobrint així les antigues províncies de Yamashiro, Tanba i Tango. La prefectura se centra al voltant de l'antiga capital imperial del Japó, Kyoto, i es tracta d'una de les dues úniques prefectures juntament amb Osaka que fan servir la denominació fu i no ken, com la resta de les prefectures. La ciutat de Kyoto ha fet de la prefectura del mateix nom una de les destinacions turístiques preferides tant pel turisme nacional japonés com per l'internacional, amb un 21 per cent del territori prefectural declarat parc natural. La zona sud de la prefectura de Kyoto forma part de l'Àrea metropolitana d'Osaka-Kobe-Kyoto, la segona àrea metropolitana amb més població del Japó després de l'àrea metropolitana de Tòquio i és una de les regions amb més producte interior brut de tot el món.

Kyoto es va establir com a prefectura l'any 1868 com a unió de la província de Tango, la província de Yamashiro i la província de Tanba. En l'àmbit polític, des de l'any 2019 la prefectura està governada per una coalició parlamentària entre conservadors (PLD), centre-esquerra (PDC), demobudistes (Kōmeitō) i el PRK, romanent únicament a l'oposició el PCJ. Des de 2018 el governador de la prefectura és en Takatoshi Nishiwaki, independent conservador.

Geografia

Mapa on es pot vore la situació de Kyoto a la regió de Kansai

La prefectura de Kyoto es troba pràcticament al centre de l'illa de Honshu i del Japó. La prefectura té una extensió de 4.612,19 quilòmetres quadrats, que suposa el 1,2 percent del territori japonés i fan de Kyoto la 31na prefectura per extensió territorial. Cap al nord, la prefectura limita amb la mar del Japó, al sud amb les prefectures d'Osaka i Nara. Cap a l'est, Kyoto limita amb les prefectures de Fukui, Shiga i Mie. Cap a l'oest, la prefectura limita amb la prefectura de Hyogo. La prefectura es troba separada al centre per la serralada de Tanba, això fa molt diferent el clima del sud i el nord.

A data del 15 d'abril de 2016, el 21 percent del territori de la prefectura estava designat com parc natural, com els de Sanin Kaigan, Llac Biwa, Kyōto Tanba Kōgen, Tango-Amanohashidate-Ōeyama i Wakasa Wan així com els parcs naturals prefecturals de parc natural prefectural de Hozukyō, Kasagiyama i Rurikei.^[3]

Ciutats mes poblades

Districtes

A més de tot això, Kyoto també està dividida en districtes, una mena de comarques que fá d'agrupació administrativa de petits municipis.

Districtes de la prefectura de Kyoto
	Districte de Funai Kyōtanba Districte de Kuse Kumiyama Districte d'Otokuni Ōyamazaki Districte de Sōraku Kasagi Minami-Yamashiro Seika Wazuka	Districte de Tsuzuki Ide Uji-Tawara Districte de Yosa Ine Yosano

Oficines prefecturals

El govern prefectural té establides des de 2004 una mena de "subprefectures" u oficines prefecturals que divideixen la prefectura en diferents regions. Abans del 2004 hi havien dotze subdivisions, però la realitat demogràfica actual de la prefectura ha fet que s'hagen de canviar per complet els antics esquemes. La finalitat d'aquestes oficines que actuen com a ens descentralitzador prefectural és la gestió dels servicis atribuïts al govern prefectural arreu de la prefectura. Cada "subprefectura" té una ciutat "capital" on es troben les instal·lacions del govern i les autoritats prefecturals nomenen a un delegat per a cada oficina. El municipi de Kyoto resta al marge d'aquesta divisió administrativa quedant com un municipi aïllat.

#	Departament		Capital
#	Català	Japonés	Català	Japonés
1	Tango	丹後広域振興局	Kyōtango	京丹後市
2	Chūtan	中丹広域振興局	Maizuru	舞鶴市
3	Nantan	南丹広域振興局	Kameoka	亀岡市
4	Kyoto	京都市	Nakagyō	中京区
5	Yamashiro	山城広域振興局	Uji	宇治市

Història

Política i govern

Antic edifici del govern de Kyoto

Dins del sistema prefectural japonés, Kyoto té un cert estatus especial (juntament amb la prefectura d'Osaka), ja que, a diferència de la resta de prefectures que són classificades com a -ken (prefectura rural), Kyoto és classificada com a -fu (prefectura urbana). Aquesta és una denominació merament simbòlica, ja que Osaka té les mateixes competències prefecturals que qualsevol altra prefectura.

Governador

En aquesta taula només es reflecteixen els governadors democràtics, és a dir, des de l'any 1947.

Governador	Inici del mandat	Fi del mandat	Partit
Atsushi Kimura	1947	1950		Independent
Torazō Ninagawa	1950	1978		PSJ
Yukio Hayashida	1978	1986		PLD
Teiichi Aramaki	1986	2002		Independent^[4]
Keiji Yamada	2002	2018		Independent^[4]
Takatoshi Nishiwaki	2018	-		Independent^[4]

El govern

Departaments	Responsable/a	Partit
Governador	Takatoshi Nishiwaki	Independent
Vice-Governadors	Shuuichi Yamauchi Akimasa Yamashita Hiroshi Funamoto	Ind
Departament de descentralització	-	Ind
Gestió de Crisis^[5]	-	Ind
Afers Generals^[6]	-	Ind
Planificació de Polítiques	-	Ind
Medi Ambient	-	Ind
Cultura i Esports	-	Ind
Salut i Benestar	-	Ind
Comerç, Treball i Turisme	-	Ind
Agricultura, Silvicultura i Pesca	-	Ind
Transport i Construcció^[7]	-	Ind

Assemblea prefectural

Composició de l'Assemblea.

Després de les eleccions prefecturals el govern està format per una coalició dels liberal-demòcrates, que van vèncer les eleccions amb 30 escons dels 60 totals de la cambra i la resta de les forces polítiques a excepció dels comunistes. La composició després de les eleccions del 2019 és la següent:

		Membres
Partit Liberal Democràtic	PLD	30 / 60
Partit Comunista del Japó	PCJ	12 / 60
Club Popular	PDC-PDG	11 / 60
Kōmeitō	KMT	5 / 60
Partit de la Restauració de Kyoto	PRK	2 / 60
Independents	Ind	0 / 60
Escons vacants		0 / 60

Economia

L'economia de la prefectura de Kyoto està recolzada per indústries que creen productes únics de Kyoto, com el turisme o l'artesania tradicional amb més de 1.200 anys d'antiguitat, així com les empreses de noves tecnologies, les quals combinen els avanços tecnològics amb el caràcter tradicional de Kyoto.^[8]

Al nord de Kyoto, a la península de Tango, la indústria està centrada en la silvicultura de peixos i mariscs així com el transport marítim. A la regió central de Kyoto es treballa més en els sectors de l'agricultura i el món forestal. La prefectura de Kyoto produeix el 13 percent del sake i el te verd domèstic. Per acabar, la regió sud, la més poblada, està enfocada en el sector servicis, especialment el turisme, i la indústria.

Les indústries amb seu a la prefectura de Kyoto són empreses senyera tant al Japó com a la resta del món, comercialitzant productes d'alta tecnologia i altres. A data del 2018, segons el rànquing anual de la revista Forbes, les següents empreses d'èxit tenen la seua seu a la prefectura de Kyoto:

A data d'octubre de 2019, el sou mínim a la prefectura de Kyoto fou de 909 iens per hora.^[9]

Infraestructura

Vaixell de guerra al port de Maizuru

Frontera entre les prefectures de Kyoto i Hyogo a la carretera prefectural no. 63

Aeroports

A la prefectura de Kyoto no existeix cap aeroport. Depenent de la zona de la prefectura, els ciutadans d'aquesta han d'anar als aeroports de Tajima (Hyogo) o a l'Aeroport d'Itami (Osaka-Hyogo) com a aeroports més propers. Al municipi més septentrional de la prefectura, Kyōtango, existeix una base de la Força Aèria d'Autodefensa del Japó.

Ports

La prefectura de Hyogo limita amb el mar al nord. En concret, les costes septentrionals de la prefectura estan banyades per la mar del Japó. A la ciutat de Maizuru es troba el port del mateix nom, el qual rep contenidors de comerç internacional i és punt d'eixida de la ruta de ferry cap a Hokkaido (amb destinació Otaru i Tomakomai). Al mateix municipi de Maizuru també es troben les instal·lacions militars de la marina de les Forces d'Autodefensa del Japó, on aquesta té vaixells de guerra i fa pràctiques.

Xarxa viària

Ferrocarrils

A la prefectura de Kyoto operen diverses companyies amb seu o no a la prefectura i privades i públiques. L'ajuntament de Kyoto disposa d'una xarxa de metro.

Societat

Mapa de creixement demogràfic per municipi. El verd simbolitza el creixement positiu, el roig, el negatiu.

Demografia

La prefectura de Kyoto és la 13 prefectura en població del Japó. La gran part de la població es troba a la capital, la ciutat de Kyoto i la rodalia. La gran massa de població es mou arran els núclis econòmics com són la capital prefectural, la zona industrial del sud i la ciutat d'Osaka. De fet, molts dels municips del sud de la prefectura que limiten amb la capital i amb Osaka han vist augmentada la seua població com a ciutat dormitori. La part nord de la prefectura està menys poblada i per tant menys desenvolupada en servicis i infraestructures. Com a la majoria de prefectures del Japó, Kyoto té un creixement demogràfic negatiu.

Evolució demogràfica^[10]
1890	1900	1910	1920	1930	1940	1950
894.928	1.022.695	1.197.473	1.287.147	1.552.832	1.729.993	1.832.934
1960	1970	1980	1990	2000	2010	2020
1.993.403	2.250.087	2.527.330	2.602.460	2.644.391	2.636.092	2.581.570

Persones il·lustres

Katsuhiro Kusaki

Referències

↑ Nussbaum, Louis-Frédéric. (2005). "Kyoto-fu" in Japan Encyclopedia, p. 587, p. 587, a Google Books; "Kansai" in Japan Encyclopedia, p. 477, p. 477, a Google Books
↑ Nussbaum, "Kyoto" in Japan Encyclopedia, pp. 565-587, p. 585, a Google Books
↑ «General overview of area figures for Natural Parks by prefecture» (en japonès). Ministry of the Environment, 15-04-2016. [Consulta: 12 juny 2016].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Proper i recomanat pel PLD
↑ Equivalent a seguretat ciutadana
↑ Equivalent a Interior o Governació
↑ Obres públiques
↑ «Kyoto Prefecture Financial Profile and Fiscal Reforms», 01-10-2017. Arxivat de l'original el 2018-05-18.
↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en japonès). Ministry of Health, Labour and Welfare. [Consulta: 8 setembre 2018].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.pref.kyoto.jp/t-ptl/tname/k076.html

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prefectura de Kyoto

Prefectura de Kyoto - Lloc web oficial

[1] Nussbaum, Louis-Frédéric. (2005). "Kyoto-fu" in Japan Encyclopedia, p. 587, p. 587, a Google Books; "Kansai" in Japan Encyclopedia, p. 477, p. 477, a Google Books

[2] Nussbaum, "Kyoto" in Japan Encyclopedia, pp. 565-587, p. 585, a Google Books

[3] «General overview of area figures for Natural Parks by prefecture» (en japonès). Ministry of the Environment, 15-04-2016. [Consulta: 12 juny 2016].

[Proper-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Proper i recomanat pel PLD

[5] Equivalent a seguretat ciutadana

[6] Equivalent a Interior o Governació

[7] Obres públiques

[8] «Kyoto Prefecture Financial Profile and Fiscal Reforms», 01-10-2017. Arxivat de l'original el 2018-05-18.

[9] Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en japonès). Ministry of Health, Labour and Welfare. [Consulta: 8 setembre 2018].

[10] {[enllaç sense format]} http://www.pref.kyoto.jp/t-ptl/tname/k076.html

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

Kyoto Uji Kameoka
	N.	Municipi	Població	N.	Municipi	Població	Maizuru Nagaokakyō Fukuchiyama
	1	Kyoto	1.475.873	11	Kyōtango	55.054
	2	Uji	184.678	12	Mukō	53.380
	3	Kameoka	89.479	13	Seika	36.376
	4	Maizuru	83.990	14	Ayabe	33.821
	5	Nagaokakyō	80.090	15	Nantan	33.145
	6	Fukuchiyama	78.935	16	Yosano	21.834
	7	Jōyō	76.869	17	Miyazu	18.426
	8	Kizugawa	72.840	18	Kumiyama	15.805
	9	Yawata	72.664	19	Ōyamazaki	15.181
	10	Kyōtanabe	70.835	20	Kyōtanba	14.453
Font: www.citypopulation.de (2015)