Daihatsu
Daihatsu Motor (ダイハツ工業株式会社, Daihatsu Kōgyō Kabushiki-gaisha), més coneguda simplement amb el nom de Daihatsu, és una marca d'automòbils japonesa amb seu al municipi d'Ikeda, a la prefectura d'Osaka i coneguda per fabricar Kei car i altres automòbils utilitaris en general. Des d'agost de 2016 pertany completament a Toyota.
Epònim | prefectura d'Ōsaka i Prime mover (en) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | fabricant d'automòbils empresa cotitzada negoci marca d'automòbil | ||||
Indústria | indústria automotriu | ||||
Forma jurídica | kabushiki gaisha | ||||
Història | |||||
Creació | 1r març 1907 | ||||
Activitat | |||||
Produeix | camió i kei car | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Treballadors | 13.033 (2020) | ||||
Entitat matriu | Toyota Motor Corporation | ||||
Propietat de | Toyota Motor Corporation | ||||
Indicador econòmic | |||||
Ingressos totals | 11.500 M$ (2005) | ||||
Benefici net | 285 M$ | ||||
Altres | |||||
Número de telèfon | +966-12-6930000 | ||||
Lloc web | daihatsu.com | ||||
Història
modificaDaihatsu va ser fundada el 1951 com a empresa successora d'Hatsudōki seizō, la qual era una fàbrica de motors fundada el 1907. Hatsudōki havia estat fabricant motors per als Ferrocarrils Nacionals Japonesos, entre altres clients.
Durant la dècada de 1960, Daihatsu va començar a exportar cotxes a Europa, tot i que fins als anys 80 no va tindre molt d'èxit. Al Japó, la majoria dels seus models eren kei car, vehicles de menys de 360 centímetres cúbics aleshores.
Daihatsu, que des dels seus començaments havia estat una empresa independent va veure part de les seves accions adquirides per l'empresa Toyota el 1967 en un intent governamental de promoure l'economia de mercat i el capitalisme competitiu al país.[1] El 1995 les accions propietat de Toyota van augmentar fins al 33,4 per cent.[1] Aleshores, Daihatsu ja fabricava models per a Toyota sota contractes individuals per a cada producte.[1] Toyota, en tindre al seu poder més d'un terç de les accions de Daihatsu ja tenia poder de vet en les decisions del congrés anual de la marca.[1] El 1998, Toyota va aconseguir el 51,2 per cent de les accions.[2]
El 2011 la marca va anunciar que cap al 2013 deixarien d'importar i vendre automòbils per a Europa, adduint la fortalesa del ien, la qual feia difícil que les exportacions tingueren percentatge de profit.[3] La Crisi financera global del 2007-2012 va portar que les vendes de Daihatsu baixaren dels 58.000 vehicles venuts el 2007 als 12.000 el 2011.[4] L'agost de 2016 Daihatsu es va convertir en una empresa subsidiària propietat total de Toyota.
Empresa
modificaMercats exteriors
modificaLa marca va començar a importar cotxes a Europa a finals de la dècada de 1960, no aconseguint un relatiu èxit fins a la dècada dels 1980 a països del centre d'Europa, com Suïssa, els Països Baixos o l'Alemanya. A Andorra, en concret i possiblement degut al seu clima i geografia de muntanya, van tindre també prou èxit i fins fa poc encara era prou comú veure'ls pel carrer. El petit 4x4 Rocky (anomenat Rugger al Japó) va ser prou venut al principat.
Des de l'any 2013, Daihatsu va tancar la seva xarxa a Europa i ja no importa més cotxes. Es va adduir el canvi del ien per aquesta acció.[5] Els darrers models venuts van ser el Daihatsu Boon (amb el nom de Sirion), el Terios i a alguns països d'Europa el Copen i el Mira Gino.
Models històrics
modificaEn aquesta llista només consten els models antics que ja no estan en fabricació. Models com el Move o el Terios que encara continuen en producció es troben a la llista de models actuals.
Exportació
modificaEn aquesta llista consten els models especialment fets per a l'exportació i que ja no es fabriquen.
Cuore | Segment A |
|
2003-2007 | |
Charade | Segment B |
|
2011-2013 |
Models actuals
modificaMercat nacional (Japó)
modificaMercat estranger
modificaAutomòbils fabricats per a mercats de fora del Japó amb la marca Daihatsu. Les fàbriques de Daihatsu a l'estranger són a Indonèsia i Malàsia, tot i que a aquest darrer es comercialitza amb la marca Perodua. La gran majoria dels productes d'exportació de la marca estan fets per a països del segon món o en vies de desenvolupament. Degut a això, els models pertanyen generalment al segment B.
Ayla | Segment B | ||
Xenia | Segment B | ||
Sigra | Segment B | ||
Terios | Segment B | ||
Luxio | Segment B | ||
Sirion | Segment B | ||
Grand Max | Segment B |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Toyota Doubles Its Holdings in Daihatsu Motor of Japan». The New York Times, 21-09-1995 [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑ «Toyota to take over Daihatsu Motor». The Japan Times, 28-08-1998 [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑ Strong Yen Forces Daihatsu Out of Europe Arxivat 2011-01-17 a Wayback Machine. – Industry Week, January 14, 2011
- ↑ "New Vehicle Registrations – By Manufacturer (2011) Arxivat 2020-12-01 a Wayback Machine.." ACEA. Retrieved on March 8, 2012.
- ↑ https://www.diariomotor.com/2011/01/18/daihatsu-se-retira-de-europa/
- ↑ Només a Tailàndia i les Filipines
- ↑ De manera informal, el Mira continua amb el model "Mira e:S"