Ernest Moliné i Brasés

Ernest Moliné i Brasés (Barcelona, 28 d'agost de 1868 - Barcelona, 12 de febrer de 1940) fou advocat, historiador i redactor de La Veu de Catalunya (1891) i de La Renaixença (1896).

Infotaula de personaErnest Moliné i Brasés
Biografia
Naixement1868 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1940 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióJurista, historiador i advocat Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Junt amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain i Ignasi de Janer i Milà de la Roca dirigí col·lecció Recull de Textes Catalans Antichs de 1906 a 1912. Actiu en el moviment catalanista, el 1892 participà en l'Assemblea de la Unió Catalanista en la que s'aprovaren les Bases de Manresa. El 1913 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També va formar part del consell d'administració de la Companyia Asland.

A proposta seva, hom afegí la tornada "Bon cop de falç!" a la lletra de Els Segadors.[1]

ObresModifica

  • Flor d'enamorats : cançoner català del segle XVI tret del bilingüe donat a l'estampa l'any 1573 (1900)
  • Noticiari català dels segles XIV y [sic] XV (1916)
  • Resum sintètic de la història del catalanisme (1907)
  • Llegendes rimades de la Bíblia de Sevilla (1909)
  • Textes catalans-provençals dels segles XIII i XIV (1911-12)
  • Textes vulgars del segle XV (1913)
  • Les costums marítimes de Barcelona (1914)
  • Receptari de micer Johan, 1466 (1914)
  • La Llenga catalana : estudi històrich (1911)

ReferènciesModifica

  1. «Ernest Moliné i Brasés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Antoni Aulèstia i Pijoan
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XVII

1913-1940
Succeït per:
Martí de Riquer i Morera