Ernest Moliné i Brasés

Ernest Moliné i Brasés (Barcelona, 28 d'agost de 1868 - Barcelona, 12 de febrer de 1940) fou advocat, historiador i redactor de La Veu de Catalunya (1891) i de La Renaixença (1896).

Ernest Moliné i Brasés

Biografia
Naixement	28 d'agost de 1868 Barcelona
Mort	2 de febrer de 1940(1940-02-02) (als 71 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	Jurista, historiador i advocat

Junt amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain i Ignasi de Janer i Milà de la Roca dirigí col·lecció Recull de Textes Catalans Antichs de 1906 a 1912. Actiu en el moviment catalanista, el 1892 participà en l'Assemblea de la Unió Catalanista en la que s'aprovaren les Bases de Manresa. El 1913 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També va formar part del consell d'administració de la Companyia Asland.

A proposta seva, hom afegí la tornada "Bon cop de falç!" a la lletra de Els Segadors.

Obres

• Flor d'enamorats : cançoner català del segle XVI tret del bilingüe donat a l'estampa l'any 1573 (1900)
• Noticiari català dels segles XIV y [sic] XV (1916)
• Resum sintètic de la història del catalanisme (1907)
• Llegendes rimades de la Bíblia de Sevilla (1909)
• Textes catalans-provençals dels segles XIII i XIV (1911-12)
• Textes vulgars del segle XV (1913)
• Les costums marítimes de Barcelona (1914)
• Receptari de micer Johan, 1466 (1914)
• La Llenga catalana : estudi històrich (1911)

Enllaços externs

• Publicacions a revistes
• Ernest Moliné i Brasés. Una personalitat de la història de Catalunya arrelada a les nostres comarques

Premis i fites
Precedit per: Antoni Aulèstia i Pijoan	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XVII 1913-1940	Succeït per: Martí de Riquer i Morera