Malaquies d'Armagh

Sant Malaquies (Armagh, Irlanda, 2 de novembre de 1094 - Claravall, 1148), en gaèlic antic Máel Máedóc Ua Morgair i en gaèlic modern Maelmhaedhoc Ó Morgair fou arquebisbe d'Armagh. Hom li atribueix les Profecies de Malaquies, un text profètic que suposadament revela les identitats dels papes fins al final dels temps.

Infotaula de personaSant Malaquies
St. Malachy.jpg
Escultura moderna
Biografia
NaixementMáel Máedóc Ua Morgair, Maelmhaedhoc Ó Morgair
1094
Armagh (Irlanda)
Mort2 de novembre de 1148
Abadia de Claravall (Borgonya, França)
Lloc d'enterramentAbadia de Claravall; avui, a la Catedral de Troyes i una part, des de 1982, a la catedral de Sant Patrici d'Armagh 
Arquebisbe
Abat
Bisbe catòlic
modifica
Dades personals
ReligióCristianisme modifica
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic modifica
PeríodeGeneració del segle XII i generació del segle XI modifica
Orde religiósBenedictins
bisbe i abat
CelebracióEsglésia catòlica
Canonització6 de juliol de 1199 , Roma nomenat per Climent III
Festivitat2 de novembre
IconografiaCom a bisbe

"Malaquies" significa "àngel del Senyor" i no s'ha de confondre amb el profeta hebreu Malaquies, que dóna nom a un dels llibres de l'Antic Testament.

VidaModifica

 
Reliquiari de Sant Malaquies a Claravall
 
Catedral de Troyes, on avui hi ha les restes del sant, amb les de Sant Bernat de Claravall
 
Actual catedral catòlica d'Armagh

Pertanyia a una família noble, els O'Morgair. Va ser batejat com a Maelmhaedhoc (llatinitzat més tard com a Malaquies o Malachy en la versió anglesa). Durant la seva educació, va compartir un temps la vida eremítica amb Imhar O'Hagan, i més tard amb sant Cellach (Celsus), bisbe d'Armagh. Ordenat sacerdot per Celsus el 1119, va continuar els estudis de litúrgia i teologia a Lismore. El 1123 va ser escollit abat de Bangor i un any més tard va ser consagrat bisbe de Connor. En morir Cels el 1132 va ser nomenat arquebisbe d'Armagh. Va viatjar a Roma dues vegades, i en la primera el 1138-1139, va visitar a la tornada el seu amic sant Bernat de Claravall (Clairvaux), a qui va ajudar a fundar a Irlanda la gran abadia de Mellifont el 1142.

En la tornada d'un segon viatge a Roma, Malaquies va emmalaltir i va arribar al monestir cistercenc de Claravall, on va morir als braços de sant Bernat el 2 de novembre de 1148.

VeneracióModifica

Se li atribueixen molts miracles, però pel que més se'l recorda és pel seu presumpte do de profecia; en efecte es diu que va fer profecies sobre Irlanda, sobre la seva pròpia mort i, la més famosa, la profecia que se li atribueix sobre els papes (Profecia de Sant Malaquies).

Va ser canonitzat pel papa Climent III, el 6 de juliol de 1199, esdevenint el primer irlandès que va ser proclamat sant. La seva festa se celebra el 3 de novembre.