Franja de Gaza
La Franja de Gaza (àrab: قطاع غزّة, Qiṭāʿ Ḡazza; en hebreu: רצועת עזה) és una territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.[1]
 Franja de Gaza | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| قطاع غزة Qiṭāʿ Ġazzah | |||||
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Territori reivindicat per | Israel | ||||
| Capital | Gaza | ||||
| Població | |||||
| Total | 3.000.000 (2021) | ||||
| • Densitat | 8.333,33 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Territoris Palestins | ||||
| Superfície | 360 km² | ||||
| Punt més alt | Abu Auda (en)  (105 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 2007 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Mahmud Abbas | ||||
| Economia | |||||
| Moneda | lliura egípcia | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
L'any 2005, l'Exèrcit d'IsraeI es va retirar de la Franja de Gaza. Actualment aquest territori és governat pel grup Hamàs que, juntament amb Cisjordània, forma part de la Autoritat Nacional Palestina definida en els Acords d'Oslo i en la resolució 1680[2] del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.[3] Finalment l'any 2012 va ser admesa per l'Assemblea General de les Nacions Unides com a Estat amb l'estatuts d'observador sota el nom d'«Estat de Palestina».[4]
GeografiaModifica
La Franja de Gaza està situada al Pròxim Orient . Té 51 km de frontera amb Israel i 11 amb Egipte, així com 40 km de costa al mar Mediterrani. El seu clima és àrid, amb hiverns suaus i estius secs i càlids, exposats a les sequeres. El territori és pla o ondat, amb dunes prop de la costa i el punt més alt a 105 msnm (Abu 'Awdah o Joz Abu 'Auda). Els recursos naturals es limiten a les terres de cultiu (un terç de la Franja està irrigada), encara que recentment s'ha descobert gas natural. Entre els problemes mediambientals s'inclouen la desertificació, la salinització de l'aigua, el tractament d'aigües residuals, les malalties produïdes per l'aigua contaminada, la degradació dels sòls, l'esgotament i contaminació de les aigües subterrànies. La Franja de Gaza depèn àmpliament del riu Habesor, el qual és també un recurs per a Israel.[5]
La Franja de Gaza rep el seu nom de la seva població més gran, la ciutat de Gaza. Altres poblacions importants de la Franja son Rafah, Khan Yunis, Deir al-Balah, Beit Lahia, Bait Hanun i Jabaliya. Al voltant d'1,4 milions de palestins viuen a la Franja de Gaza; una gran part dels quals són refugiats de la guerra de 1948. Per tant, té una de les densitats de població més elevades del món. Des de 1967 s'havien construït 26 assentaments de colons israelians. El 2005 hi vivien al voltant de 9.000 colons. Aquest any, però, el govern va ordenar l'evacuació dels colons israelians de la Franja de Gaza com a part del procés de pau.
Encara que el territori és administrat per Israel, té un cos governamental propi, l'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza.
Organització polític-administrativaModifica
La Franja de Gaza és un territori pertanyent de iure a l'Autoritat Nacional Palestina, encara que de facto sigui una entitat autogovernada. Cinc de les setze governacions en les que es divideix l'Autoritat Nacional Palestina es troben a la Franja. Les seves localitats principals són Gaza, Rafah, Khan Yunis, Jabaliya, Dayr al Balah, Beit Hanoun i Beit Lahia.
|
|
|
Israel i la Franja de GazaModifica
D'acord amb la decisió de les Nacions Unides del 29 de novembre, 1947, es va dictaminar la partició de Palestina en dos estats independents, un estat jueu i un estat àrab; l'estat àrab hauria d'estar localitzat a la regió de la Cisjordània i la Franja de Gaza. No obstant això, els països àrabs van rebutjar el pla de partició, i van declarar la guerra a l'estat israelià. L'armistici de 1949 va donar fi a la contesa, i l'àrea de Cisjordània va formar part de facto de l'estat de Jordània. La Franja de Gaza, per contra, va quedar administrada per Egipte.
Després de la Guerra dels sis dies, la Franja de Gaza va ser ocupada per Israel fins a 1994, any en què es van signar els Acords d'Oslo, per mitjà dels quals s'establia que l'Autoritat Nacional Palestina administraria el 80% d'aquest territori. El 2005 Israel va forçar la retirada dels colons israelians que hi habitaven. A la darreria de 2008 i principi de 2009 va tenir-hi lloc l'Operació Plom Fos, iniciada per Israel.
El 31 de maig 2010 l'exèrcit israelià va atacar a la Flotilla de Gaza. La Flota de la Llibertat, era una flota de sis vaixells, a on anaven cooperants de diferents ONGs, i voluntaris, amb l'objectiu de donar aliments a la població de Gaza, la flota va ser abordada després que els vaixells que la formaven no van canviar la seva ruta cap al port israelià d'Ashdod, a on els israelians volien inspeccionar la càrrega dels vaixells de la flotilla, per tal d'evitar que portessin mercaderies afectades pel bloqueig naval a Gaza.[7] En l'atac van morir el periodista Cevdet Kılıçlar i 9 cooperants, la majoria turcs.[8]
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franja de Gaza |
- ↑ «Gaza». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Resolución № 1860 del Consejo de seguridad de la ONU
- ↑ «EU Heads of Missions' report on Gaza 2013». [Consulta: 2 agost 2014].
- ↑ «General Assembly Votes Overwhelmingly to Accord Palestine ‘Non-Member Observer State’ Status in United Nations». [Consulta: 2 agost 2014].
- ↑ Lipchin, Clive. Integrated Water Resources Management and Security in the Middle East.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Població en 2007». Arxivat de l'original el 2012-09-24. [Consulta: 4 març 2017].
- ↑ Ravid, Barak. «Israel: Gaza aid convoy can unload cargo in Ashdod for inspection – Haaretz Daily Newspaper | Israel News» (en anglès). Haaretz.com, 25-05-2010. [Consulta: 1r juny 2010].
- ↑ ; Uribe, Alvaro; Itzhar, Joseph Ciechanover; Sanberk, Süleyman Özdem«Report of the Secretary-General's Panel of Inquiry on the 31 May 2010 Flotilla Incident» (pdf) (en anglès). United Nations, 02-09-2011. [Consulta: 15 setembre 2011].