Avellaner

espècie de planta

L'avellaner, avellaner comú, avellaner europeu (Corylus avellana)[1] és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes. L'avellana sembla haver estat domesticada de manera independent a la Mediterrània, Turquia i l'Iran. Es va difondre d'est a oest, i el cultiu d'avellaner va ser introduït des de la conca mediterrània oriental a Espanya i al sud d'Itàlia per part dels romans.[2]

Infotaula d'ésser viuAvellaner
Corylus avellana Modifica el valor a Wikidata

Avellanes i fulles de l'avellaner
Dades
Font deavellana i oli d'avellana Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnou Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN63521 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaBetulaceae
GènereCorylus
EspècieCorylus avellana Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Pertany a la família de les Betulaceae. Hi ha unes 14-18 espècies dintre del gènere Corylus. Tots ells són arbres caducifolis que viuen a l'hemisferi nord en climes temperats. L'avellaner mesura fins a 6 metres d'alçada, amb l'escorça llisa i un to grisenc. Té fulles arrodonides simples i serrades i de tacte aspre. Les flors són de pol·linització anemòfila en aments, els masculins comencen a desenvolupar-se a final d'estiu i segueixen creixent fins a l'hivern següent. Les flors femenines són més tardanes i poc visibles i només els petits estils vermells destaquen. De les flors també se'n pot dir moc, ja que la flor té una forma similar a la mucositat nasal. La floració té lloc entre els mesos de gener i març.[3] Els fruits d'1-2 cm de diàmetre, estan parcialment dins d'un involucre verd al principi i marronós en la maduració (popularment anomenat floc).

Com a arbre silvestre forma les avellanoses d'alta muntanya i a menor altitud es troba en torrenteres. Acostuma a créixer entre els 0 i els 1.600 metres d'altitud.[4] Les avellanes silvestres també són comestibles però aquests arbres són poc productius i amb el fenomen acusat de la contranyada.

Es conrea tant en secà com en regadiu. Necessita que hi faci vent durant la pol·linització que s'esdevé a l'hivern. És tradicional el cultiu a les comarques de Tarragona principalment a l'Alt i Baix Camp. Una de les principals varietats autòctones és la "Negreta" i el "Pauetet", originària d'Alcover.

Els bosc d'avellaners són els avellanars, avellanets, les avellanedes, avellaneredes o avellanoses.

Distribució modifica

És una planta de climes temperats, tot i que té una gran àrea de distribució. Prefereix localitzacions airejades amb una temperatura elevada, juntament a un cert grau d'humitat, ja que afavoreix la fructificació i el desenvolupament de les avellanes.

Sense ser molt exigent, l'avellaner requereix un terreny profund, fresc, tou, de naturalesa silici-calcari-argilosa o calcari-silici-argilosa, i de subsòl permeable, amb pH entre 5,5 i 7,8. L'avellaner és molt sensible a la sequera i, si les terres són excessivament calcàries i de naturalesa seca pot ressentir-se'n per la falta d'humitat. Li agrada la boira i la humitat atmosfèrica, contribuint a mantenir-la.

La seva àrea de distribució de l'Àsia Septentrional passa a Rússia, Àustria, Alemanya, França, Espanya i Itàlia. Des de l'última glaciació es va convertir en una espècie comú al sotabosc d'avets. Actualment, el límit septentrional d'aquesta espècie ronda al paral·lel 63º, pel sud arriba fins al Nord d'Àfrica i s'estén per l'est fins a Armènia.[5]

A la Península Ibèrica es troba principalment a la meitat septentrional, i no és gaire comú a l'interior tot i que arriba fins a Serra Nevada.

Es cultiva a Astúries, al País Valencià i a Catalunya.

Cultiu modifica

Existeixen documents on es menciona el seu cultiu que es remunten al segle IV a.C. És una espècie molt tolerant en quant al clima, podent resistir els hiverns de freds extrems i sequeres. Però per obtenir una bona producció vegeta millor en terrenys humits, permeables i profunds amb exposicions assolellades.

Aquesta espècie es cultiva directament pels seus fruits, principalment a Europa, Xina, Austràlia i Turquia. Existeixen moltes varietats: "Negreta", "Pauetet", "Constantí", "Barcelona", "Butler", "Casina", "Daviana", "England", "Ennis", "Halls Giant", "Tonda Gentile", "Delle Langhe", "Tokolyi", "Cosford", "Tonda di Giffoni", "Tonda Romana", "Wanliss Pride", "Willamette", "Lewis", "Clark" i "Jemtegaard". Algunes d'elles es cultiven per les qualitats específiques del fruit i per la seva producció precoç i tardana, mentre que altres s'utilitzen com a polinitzadores. La falta de sincronia en el moment de maduració de les flors masculines i femenines és una de les principals raons per utilitzar varietats polinizadores.

Oli de gra d'avellana modifica

L'oli d'avellana s'obté generalment dels grans de l'avellaner comú (Corylus avellana) però també, amb característiques i propietats diferents, de l'avellaner americà (Corylus americana) i de l'avellaner xilè (Gevuina avellana). És un oli comestible però s'utilitza més com a cosmètic. L'oli de l'avellaner comú és de color groc daurat lluminós i més transparent que l'oli d'oliva L'oli d'avellana s'obté per la pressió en fred de les llavors de l'avellaner. Té alt contingut en vitamina A i E amb destacat contingut de calci, magnesi i potassi.[6] Com a cosmètic es fa servir per a la cura dels cabells (com l'oli d'ametlla) i la pell.

Plagues modifica

Referències modifica

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 88-89. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. Paolo Boccacci, Roberto Botta «Investigating the origin of hazelnut (Corylus avellana L.) cultivars using chloroplast microsatellites» (en anglès). Genetic Resources and Crop Evolution, 56, 6, setembre 2009, pàg. 851-859. DOI: 10.1007/s10722-009-9406-6.
  3. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2019-03-08. [Consulta: 19 febrer 2016].
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 19 febrer 2016].
  5. Bedri. «AVELLANO». [Consulta: 23 desembre 2017].
  6. «Propiedades del Aceite de Avellana | Propiedades y Beneficios del Aceite Natural» (en anglès). [Consulta: 23 desembre 2017].