316 aC
any
El 316 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Rútil i Lenat (o també any 438 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «316 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 316 aC (cccxvi aC) |
Islàmic | 966 aH – 965 aH |
Xinès | 2381 – 2382 |
Hebreu | 3445 – 3446 |
Calendaris hindús | -260 – -259 (Vikram Samvat) 2786 – 2787 (Kali Yuga) |
Persa | 937 BP – 936 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -65 |
Ab urbe condita | 438 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC | |
Anys | |
319 aC 318 aC 317 aC - 316 aC - 315 aC 314 aC 313 aC |
Esdeveniments
modificaÀsia Menor. Els diàdocs
modifica- Èumenes de Càrdia, l'estrateg enviat a Àsia per Polipercont, el regent de Macedònia, és vençut i mort per Antígon Monoftalm en la batalla de Gabiene. Antígon expulsa a Seleuc I Nicàtor de Babilònia, que ha de fugir a Egipte amb Ptolemeu I. Antígon domina els territoris conquerits per Alexandre el Gran a Àsia. Els altres diàdocs s'uneixen contra ell.[2]
- Refundació de Nicea. En una època indeterminada els misis l'havien destruït. Després de la mort d'Alexandre el Gran, Antígon Monoftalm, un dels diàdocs, després de derrotar Èumenes de Càrdia, reconstrueix la ciutat i l'anomena Antigònia.[3]
Antiga Grècia
modifica- Olímpia, la mare d'Alexandre el Gran, és a Pidna, ciutat que assetja Cassandre. Finalment pren la ciutat i lliura Olímpia als pares de les seves víctimes. La van lapidar i va morir de les ferides rebudes.[4]
- Tessalònica, filla de Filip II de Macedònia i germana d'Alexandre el Gran, refugiada també a Pidna, és presa en matrimoni per Cassandre, que volia emparentar amb la família reial.[5]
- Cassandre reconstrueix l'antiga ciutat de Potidea, a la Calcídica, i la bateja amb el nom de Cassandrea. Hi porta estrangers i grecs de la rodalia, especialment d'Olint perquè l'habitin.[6]
Antiga Roma
modifica- quest any són elegits cònsols Espuri Nauci Rútil i Marc Popil·li Lenat.[7]
- El senat nomena dictador a Luci Emili Mamercí Privernat, que tenia com a magister equitum a Luci Fulvi Curi per dirigir la guerra contra els samnites, en les operacions de la Segona Guerra Samnita. Mamercí Privernat va assetjar la ciutat de Satícula, setge que va durar un any, i finalment la va conquerir Quint Fabi Màxim Rul·lià l'any 315 aC.[8]
Antiga Xina
modifica- L'Estat de Ba i l'Estat de Chu s'alien amb l'Estat de Qin per envair Shu, però després de la conquesta de Shu, Qin es situa immediatament contra els seus dos aliats i captura l'últim rei Ba.[9]
Necrològiques
modifica- Èumenes de Càrdia. Fet presoner per Antígon Monoftalm, aquest va decidir que havia de morir. Va ordenar no donar-li menjar i al tercer dia li envia al botxí que l'executa. El cos va ser lliurat als seus amics i el van enterrar honorablement. Les seves restes es van posar en una urna de plata i les van enviar a la seva dona i als seus fills.[10]
- Pitó, sàtrapa de Mèdia. Antígon Monoftalm, a qui Pitó havia fet grans serveis, sospitant que el volia trair, el crida al seu quarter d'Ecbàtana on hi va confiat. Només arribar, l'arresta i el porta a judici davant un consell format per amics d'Antígon i és executat immediatament.[11]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 40-44
- ↑ Esteve de Bizanci. Ἐθνικά ('Ethnica'), sub voce.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 49-51
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 21
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 52
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 21
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIII, 39
- ↑ Sage, Steven F. Ancient Sichuan and the Unification of China (en anglès). State University of New York Press, 1992, p. 137. ISBN 9780791410370.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Èumenes, XVI, 13-19
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 46