Xu Guangqi

intel·lectual xinès i jesuïta de la dinastia Ming

Xu Guangqi (xinès simplificat: 徐光启, xinès tradicional: 徐光啟, pinyin: Xú Guāngqǐ; Xangai, 24 d'abril del 1562[1] - Pequín, 8 de novembre del 1633) fou un polític, intel·lectual, jesuïta, autor de diversos treballs científics i la figura més important del cristianisme xinès anterior al segle xx,[2] el qual va exercir un paper influent durant el regnat de l'Emperador Chongzhen com a principal conseller del sobirà xinès.[3]

Infotaula de personaXu Guangqi

Modifica el valor a Wikidata
Nom pòstum文定 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1562 Modifica el valor a Wikidata
comtat de Shanghai Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1633 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Shuntian Fu (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTomb of Xu Guangqi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taibao of the Ming dynasty (en) Tradueix
Deputy Minister of Rites (en) Tradueix
Minister of Rites (en) Tradueix
Taizi taibao of the Ming dynasty (en) Tradueix
Grand Secretary of Wenyuan Cabinet (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, polític, traductor, astrònom, escriptor Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSun Yuanhua (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat8 de novembre Modifica el valor a Wikidata
Tomba de Xu Guangqi a Xangai
El jesuïta italià Matteo Ricci (a l'esquerra) i Xu Guangqi (徐光啟) en una imatge de China Illustrata d'Athanasius Kircher, publicada el 1667.

Biografia modifica

Xu Guangqi va realitzar la carrera de funcionari civil segons el rígid sistema confucià i va aconseguir el més alt grau, la qual cosa el facultava per a entrar al mandarinat. No obstant això, la seua trajectòria vital i intel·lectual es va veure totalment determinada quan va conèixer el jesuïta italià Matteo Ricci, amb qui va començar a col·laborar en la traducció al xinès de diverses obres sobre geografia, física, astronomia i matemàtiques,[4] esdevenint així un dels primers savis del seu país que va mostrar un interès genuí pel saber occidental i va contribuir, tot i que encara de forma incipient, a la seua difusió.[3]

En aquest sentit, cal destacar la traducció que realitzà dels Elements d'Euclides (Jihe yuanben),[5] que tanta influència va exercir després en les ciències matemàtiques del seu país.[4] Convertit al cristianisme i membre de l'orde jesuític, Xu es va erigir en el principal defensor de tot allò occidental un cop mort Ricci, i gràcies a la seua tasca l'empresa científica iniciada pel missioner italià va gaudir de continuïtat, i va seguir creixent la influència de la Companyia de Jesús a la Xina, així com del cristianisme en general.[3][6]

Emprant mecanismes de mesurament occidentals, Xu Guangqi va avantatjar el 1629 altres astrònoms xinesos i musulmans en la predicció exacta de l'eclipsi de sol previst per aquell mateix any, fet que, a més de mostrar la superioritat de les tècniques astronòmiques d'Occident, li va valdre l'ascens al càrrec de gran secretari.[7] En unió d'altres jesuïtes europeus (Johann Adam Schall von Bell i Ferdinand Verbiest) va dirigir l'Observatori d'Astronomia i se li va encarregar la reforma del calendari oficial de l'Imperi xinès.[3][4]

En el camp de la política, Xu va haver de fer front als nombrosos problemes interns de l'Imperi, així com a l'amenaça dels manxús, els quals el 1629 ja havien arribat per primera vegada a les portes de Pequín. Quan va quedar provada la superioritat de les tropes invasores, Xu va convèncer el sobirà xinès de la necessitat d'equipar els exèrcits imperials amb armament occidental i, fins i tot, d'emprar tàctiques i soldats europeus.[3]

Referències modifica

  1. Timothy Brook, "Xu Guangqi in His Context: The World of the Shanghai Gentry". A: Catherine Jami, Peter Engelfriet, & Gregory Blue (editors), Statecraft and Intellectual Renewal in Late Ming China: The Cross Cultural Synthesis of Xu Guangqi (1562-1633), Leiden: Brill, 2001, pàg. 93.
  2. Hsü KUANG-CH'I - Dartmouth College Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Biografías y Vidas (castellà)
  4. 4,0 4,1 4,2 Stone, Richard, 2007. "Scientists Fete China's Supreme Polymath", Science 318, 733.
  5. Encyclopædia Britannica (anglès)
  6. Xu Guangqi 徐光启, 1562-1633 - Universitat de Maine Arxivat 2008-08-28 a Wayback Machine. (anglès)
  7. Enciclonet (castellà)

Bibliografia modifica

  • Filippo Mignini, 2005. Matteo Ricci. Il chiosco delle fenici. Ancona, Il Lavoro editoriale.
  • Needham, Joseph, 1986. Science and Civilization in China: vol. 3, Mathematics and the Sciences of the Heavens and the Earth. Taipei: Caves Books, Ltd. ISBN 052132727X.
  • Needham, Joseph, 1986. Science and Civilization in China: vol. 6, Biology and Biological Technology, Part 2: Agriculture. Taipei: Caves Books, Ltd. ISBN 052132727X.
  • Temple, Robert K. G. i Joseph Needham, 1986. The Genius of China: 3,000 Years of Science, Discovery, and Invention. Nova York: Simon and Schuster. ISBN 0671620282.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xu Guangqi