Ferdinand Verbiest

Ferdinand Verbiest (Pittem, 9 d'octubre de 1623Pequín, 28 de gener de 1688)[1][2] va ser un jesuïta flamenc que va fer missions a la Xina durant la Dinastia Qing. L'any 1658, Verbiest marxà cap a la Xina, des de Lisboa, acompanyat pel sacerdot Martino Martini, trenta-cinc missioners, el virrei portuguès a l'Índia i altres persones.[3] En xinès se'l coneix com a Nan Huairen (南懷仁). Va ser un matemàtic i astrònom expert i va assistir a la Cort de l'emperador Kangxi, va corregir el calendari xinès i més tard va reconstruir l'Antic Observatori de Beijing i el va dirigir.

Infotaula de personaFerdinand Verbiest
Le Pere Ferdinand Verbiest.gif
"Le Pere Ferdinand Verbiest" (Detall d'un gravat publicat el 1736) modifica
Biografia
Naixement9 octubre 1623 modifica
Pittem modifica
Mort28 gener 1688 modifica (64 anys)
Pequín (RP Xina) modifica
Causa de mortAccident modifica
Lloc d'enterramentZhalan Cemetery (en) Tradueix modifica
Mandarin (en) Tradueix
modifica
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
FormacióUniversitat de Sevilla
Antiga Universitat de Lovaina
Jezuïetencollege (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióAstrònom, sacerdot, matemàtic i instrument maker (en) Tradueix modifica
OcupadorBeijing Ancient Observatory (en) Tradueix modifica
Orde religiósCompanyia de Jesús modifica
Automòbil de vapor dissenyat per Verbiest el 1672 – (segons una interpretació del segle XVIII)

Disseny d'un automòbilModifica

Durant la dècada de 1670, Verbiest va dissenyar allò que alguns consideren el primer automòbil,[4] malgrat que la seva mida era massa petita i no hi ha evidència que realment s'hagués arribat a construir.[5] Verbiest el va descriure a Astronomia Europea. Només feia 65 cm de llargada.[6][7]

AstronomiaModifica

 
Gravat original que representa a dalt els Pares Matthieu Ricci, Adam Schaal, i Ferdinand Verbiest
a sota: Paul Siu (Xu Guangqi), colao o Primer Ministre d'Estat; Candide Hiu, néta del Colao Paul Siu.

La religió d'estat manxú, durant la dinastia Qing, incorporava elements del xamanisme. El 1664, l'astrònim xinès Yang Guangxian (1597–1669), reptà Schall von Bell a una competició astronòmica pública. Yang la va guanyar i Schall von Bell i altres jesuïtes van ser empresonats i condemnats a mort.[8] Tanmateix, el 16 d'abril de 1665,[9] un violent terratrèmol desruí la seva presó i a més es va poder veure un meteor al firmament que va incendiar un palau.[10]

El 1670, l'emperador va ser informat de greus errors en el calendari xinès que havia elaborat Yang Guangxian. Kangxi va encarregar un altre concurs astronòmic entre Yang i Verbiest i aquest darrer el va guanyar. Yang va anar a l'exili.[2][3][8][11]

 
Ferdinand Verbiest publicà el Kunyu Quantu (mapa del món) el 1674.

El 1670 el calendari xinès incloïa un mes addicional innecessàriament, afegit per tal d'ocultar errors. Verbiest suggerí que els errors s'haurien de corregir i eliminar el mes addicional, cosa que va ser acceptada.[8]

 
Instruments de l'Observatori de Beijing, alguns d'ells construïts per Verbiest.

Verbiest elaborà una taula de tots els eclipsis solar i lunars per als propers 2.000 anys, i a petició de l'emperador Kangxi va dissenyar sis instruments astronòmics nous per a l'Observatori de Beijing:[8]

  • Altazimuth, per a determinar l'azimuth d'altitud.[12]
  • Globus celeste, per identificar objectes celestes.[13]
  • Armilla eclíptica, per determinar la longitud eclíptica[14]
  • Armilla equatorial, per a mesurar el temps solar veritable .[15]
  • Altazimuth Quadrant, per mesurar distàncies zenitals.[16]
  • Sextant, per a mesurar angles d'elevació .[17]

El disseny del Globus Celeste incorpora els coneixements astronòmics i tècnics del mateix Verbiest i també del jesuïta alemany Johann Adam Schall von Bell i del xinès Xu Guangxi.[18]

Després de la Rebel·lió dels Bòxers, l'any 1901 els instruments dissenyats per Verbiest van ser espoliats pels exercits europeus i el Globus i altres instruments van estar durant vint anys depositats en el jardins del palau dels Reis de Prússia. Finalitzada la Primera Guerra Mundial, d’acord amb el Tractat de Versalles, el 1927 van ser retornats a PequÍn.[18]

El 1985 un acord entre l’antic Observatori de Pequín i la Fundació Ferdinand Verbiest de Lovaina, va permetre construir una replica del Globus per ser enviada a Europa. El novembre de 1988 va sortir del port de Tianjin i el 23 de desembre va  arribar a Anvers. El 13 de gener de 1989 va ser instal·lada en els jardins de la Fundació Ferdinand Verbiest a Lovaina.[18][19]

Obres principalsModifica

En xinès
  • 仪象志 (Yixiang zhi), 1673 (sobre instruments i aparells astronòmics)
  • 康熙永年历法 (Kangxi yongnian lifa), 1678 (sobre el calendari de l'Emperador Kangxi)
  • 方言教要序论 (Jiaoyao xulun) (explicació de les bases de la Fe)
en llati
  • Astronomia Europea, 1687

ReferènciesModifica

  1. «Ferdinand Verbiest (1623-1688) mathematician and astronomer». Famous Belgians. Belgium - Federal Portal. [Consulta: 21 març 2008].
  2. 2,0 2,1    «Ferdinand Verbiest». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 
  3. 3,0 3,1 Hobden, Heather. «Astronomy in the 17th Century». The telescope revolution. [Consulta: 20 març 2008].
  4. Ferdinand Verbiest. Astronomia Europaea sub imperatore Tartaro Sinico Cám Hý appellato ex umbra in lucem revocata. typis & sumptibus Joannis Caspari Bencard, 1687. 
  5. «A brief note on Ferdinand Verbiest». Curious Expeditions, 02-07-2007. [Consulta: 18 març 2008]. – Note that the vehicle pictured is the Brumm model, not a replica of Verbiest's design.
  6. «1679-1681 R P Verbiest's Steam Chariot». History of the Automobile: origin to 1900. Hergé. [Consulta: 8 maig 2009].
  7. Astronomia europaea sub imperatore tartarosinico Caam Hy appellato. Bencard, 1687, p. 87–. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 MacDonnell, Joseph. «Fr. Ferdinand Verbiest, S.J. (1623 - 1688)». A Jesuit scientist in China. Fairfield University. [Consulta: 20 març 2008].
  9. Pingyi Chu, ‘Scientific Dispute in the Imperial Court: The 1664 Calender Case’, Chinese Science, 1997, 14, pp. 7-34, p. 16
  10. Campbell, Thomas. The Jesuits, 1534-1921. (1921) pg. 258 e type="text/css">
  11. Mungello, David. The great encounter of China and the West, 1500-1800. Rowman & Littlefield Publishers, Inc., 7 abril 2005. ISBN 978-0-7425-3815-3. 
  12. The Altazimuth
  13. The Celestial Globe
  14. The Ecliptic Armilla (armillary sphere)
  15. The Equatorial Armilla
  16. The Quadrant Altazimuth
  17. The Sextant
  18. 18,0 18,1 18,2 «The Kangxi-Verbiest Celestial Globe» (en anglès). Ferdinand Verbiest Foundation [Leuven], 2019.
  19. Fundació Ferdinand Verviest Leuven: a 3, Kardinaal Mercierplein, 3000 Leuven.

BibliografiaModifica

  • Brucker, Joseph. The Catholic Encyclopedia, 1912, Robert Appleton Company.
  • Spence, Jonathan D. (1988). Emperor of China: Self-Portrait of K'ang-hsi. New York: Vintage Books, a Division of Random House. ISBN 0-679-72074-X
  • The Oldest Precursor of the Automobile - Ferdinand Verbiest's Steam Turbine-Powered Vehicle Model – Horst O. Hardenberg
    Society of Automotive Engineers (Feb 1995, 32 pages) ISBN 1-56091-652-4
     
    Globus Celeste de Verbiest a Lovaina
  • ICKX, V., Ainsi naquit l'automobile, Lausanne, 1961.
  • BLONDEAU, RA, Mandariin en astronoom aan het hof van de Chinese Keizer, Bruges, 1970.
  • WITEK, J W (ed), F. Verbiest, Jesuit Missionary, Scientist, Engineer and Diplomat, Nettetal, 1994.
  • GOLVERS, N. (ed), The Christian Mission in China in the Verbiest era, Louvain, 1999.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand Verbiest