385 aC
any
El 385 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Capitolí, Corneli, Cincinnat Capitolí, Cursor, Cincinnat i Fidenat (o, més rarament, any 369 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «385 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 385 aC (ccclxxxv aC) |
| Islàmic | 1037 aH – 1036 aH |
| Xinès | 2312 – 2313 |
| Hebreu | 3376 – 3377 |
| Calendaris hindús | -329 – -328 (Vikram Samvat) 2717 – 2718 (Kali Yuga) |
| Persa | 1006 BP – 1005 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -134 |
| Ab urbe condita | 369 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC | |
| Anys | |
| 388 aC 387 aC 386 aC - 385 aC - 384 aC 383 aC 382 aC | |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia
modifica- Agesípolis I, un dels dos reis d'Esparta, va dirigir l'exèrcit (per renúncia a encapçalar-lo d'Agesilau II) contra Mantinea, i va ocupar la ciutat. Va dispersar els seus habitants i els va instal·lar en quatre petites ciutats.[2][3]
- Àlcetes I, rei de l'Epir i fill de Tàripes, va ser derrocat i va trobar refugi a la cort de Dionisi el Vell, tirà de Siracusa, que el va ajudar a recuperar el tron.[4]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Aulus Manli Capitolí, Publi Corneli, Tit Quinti Cincinnat Capitolí, Luci Papiri Cursor, Luci Quinti Cincinnat i Gai Sergi Fidenat.[5]
- Aulus Corneli Cos és nomenat dictador per dirigir la guerra contra els volscs, i en part per oposar-se als plans de Marc Manli Capitolí, que volia iniciar una revolta amb els plebeus.[6]
- Marc Manli Capitolí, aprofitant que el dictador era fora de Roma va intentar aixecar els plebeus, però quan Corneli Cos va torna, el va empresonar i el va acusar de traïció (majestas).[7]
- Quinti Cincinnat Capitolí va ser nomenat magister equitum del dictador Aulus Corneli Cos.[8]
Naixements
modificaNecrològiques
modifica- Aristòfanes, autor grec (data aproximada).[9]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, V, 2; VI, 7
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 5
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 13
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 11
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XI, 16
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XI, 16-17
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 18
- ↑ «Aristòfanes». GEC. [Consulta: 22 gener 2023].