Cleó d'Atenes

polític i general dirigí la lluita contra Esparta durant la guerra del Peloponès

Cleó (Cleon, Kléon, Κλέων), fill de Cleanet. Fou un cap polític atenenc. Després de la mort de Pèricles, el van succeir Èucrates i Lísicles, i Cleó va esdevenir el principal representant del partit de la guerra durant la primera part de la Guerra del Peloponès (entre 428 aC i 422 aC). Pertanyé a la classe mitjana de mercaders i es va donar a conèixer només començar la guerra.

Infotaula de personaCleó d'Atenes
Biografia
Naixementsegle V aC modifica
Atenes modifica
Mort422 aC modifica
Amfípolis modifica
Estrateg
modifica
Activitat
OcupacióPolític i militar modifica
PeríodeAntiguitat clàssica modifica
Carrera militar
Rang militarEstrateg modifica
ConflicteGuerra del Peloponès modifica

El 427 aC, va dominar la revolta de Mitilene, la qual cosa el va portar a un paper més actiu i va iniciar una actuació com a demagog; reclamava que els aliats revoltats es rendissin o, en cas contrari, serien executats els homes, i venuts com a esclaus les dones i nens, moció que no fou aprovada.

El 426 aC, fou acusat i portat a judici i fou condemnat a pagar 5 talents.

El 425 aC, Esparta va enviar una ambaixada per negociar la pau després de l'inici del bloqueig d'Esfactèria. Encara que molts atenencs volien la pau, Cleó s'hi va oposar a menys que rendissin Esfactèria i retornessin les conquestes del 445 aC (Nisaea, Pegae, Troezen i Acaia), cosa que Esparta no podia concedir. Les raonables propostes espartanes foren rebutjades. Però, al cap d'uns mesos, les coses van empitjorar per als atenencs i el poble va començar a exigir la pau i va acusar Cleó d'haver impedit aquesta en les millors condicions. Cleó es va fer elegir al front d'una comissió per investigar la situació i va perdre molt de suport popular, i finalment es va concertar una treva de tres anys amb Esparta contra el seu parer. Una victòria a Pilos, on va fer alguns presoners i entre ells 120 espartans nobles, li va tornar la popularitat (425 aC).

El 422 aC, es va acabar la treva i a l'estiu fou nomenat estrateg per lluitar contra Bràsides a la península Calcídica. Havia convençut el poble de la seva habilitat com a general, de la qual ell mateix feia gala, i va marxar amb un bon exèrcit. Va ocupar Torone sense massa problema i es va dirigir cap a Amfípolis, que l'espartà Bràsides volia protegir. Cleó, que certament no era un bon general, va avançar sense un pla precís i va arribar als murs de la ciutat, on en veure els espartans llestos per a una sortida, va començar una desastrosa retirada; una de les ales, sense cap protecció, fou fàcilment massacrada pels espartans, que van derrotar completament l'exèrcit de Cleó. Ell mateix va morir en la batalla a mans d'un ciutadà de Mircínia.