Pau de Nícias
La pau de Nícias fou un tractat de pau entre Atenes i Esparta signat el març del 421 aC que va posar fi temporalment a la guerra del Peloponnès.
| Tipus | tractat de pau  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Nícies | ||
| Part de | Guerra del Peloponnès | ||
| Data | 11 abril 421 aC | ||
| Estat | Antiga Atenes | ||
El 425 aC els espartans van perdre les batalles de Pylos i Esfactèria; en aquesta darrera 120 espartans foren fets presoners. El 424 aC els espartans es van recuperar i Bràsides va conquerir Amfípolis i els atenencs foren derrotats a la batalla de Dèlion a Beòcia; el 422 aC els atenencs foren altre cop derrotats a la batalla d'Amfípolis quan van intentar recuperar la ciutat. El general espartà Bràsides i el dirigent atenenc Cleó van morir a aquesta batalla i el poder a Atenes va passar al conservador Nícias, partidari de la pau. Esparta també estava exhausta i a punt per a la pau.
Les converses les va iniciar el general Nícias (Νικίας) d'Atenes amb Pleistoanax, rei d'Esparta.[1] Van decidir que cada part retornaria totes les conquestes excepte Nisea que romandria en poder dels atenencs, i Platea que romandria en poder de Tebes. Amfípolis seria retornada a Atenes i aquest estat alliberaria els presoners d'Esfactèria. Els temples de Grècia s'obririen al culte a tots els ciutadans de totes les ciutats, i Delfos amb el seu oracle seria plenament autònoma. Atenes podria recaptar tribut en els estats on ho havia fet des del temps d'Aristides d'Atenes, però no podria forçar a les ciutats tributàries a esdevenir aliades; també es va acordar que Atenes ajudaria a Esparta en cas d'una revolta dels ilotes. Tots els aliats espartans van acceptar la pau excepte Beòcia, Corint, Elis i Mègara.
Disset representants per cada part van signar el tractat que havia de durar 50 anys. Els signants per Esparta foren: Pleistoanax, Agis II, Pleistoles, Damaget, Quionis, Metàgenes, Acant, Dait, Iscàgoras, Filocaridas, Zeuxides, Àntip, Tel·lis, Alcindes, Empedies, Menes, i Làfil. Els signants atenencs foren: Lampó, Istmònic, Nícias, Laques, Eutidem, Procles, Pitodor, Hagnó, Mirtil, Trasicles, Teagenes, Aristòcrates, Iolci, Timòcrates, Lleó, Làmac i Demòstenes.
El tractat no fou respectat i es va trencar al cap de poc temps.
Referències modifica
- ↑ «Pau de Nícias». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.