Demòstenes (general)

Demòstenes (en llatí Demosthenes, en grec antic Δημοσθένης) fou un general (estrateg) atenenc, fill d'Alcístenes.

Infotaula de personaDemòstenes
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Aphidna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort413 aC Modifica el valor a Wikidata
Siracusa (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Athenian strategos (en) Tradueix
427 aC – 426 aC
Athenian strategos (en) Tradueix
423 aC – 422 aC
Athenian strategos (en) Tradueix
413 aC – 412 aC (suïcidi) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBattle of Olpae (en) Tradueix i Battle of Assinaros river (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El 426 aC, sisè any de la guerra del Peloponès, va ser nomenat comandant juntament amb Procles, d'un esquadró de 30 vaixells per fer una incursió al Peloponès. Va atacar Lèucada i amb l'ajut dels acarnanis, la gent de Zante, de Cefalònia i de Còrcira, va atacar territori espartà. Els acarnanis volien seguir endavant però Demòstenes se'n va entornar cap a Naupacte i el van seguir la gent de Còrcira.

Llavors va atacar els etolis aliat amb els foceus, i després Beòcia, amb la idea de separar el nord de Grècia de l'aliança espartana. Esgotats els recursos del seu cos d'arquers es va haver de retirar. La retirada va ser desastrosa i 120 dels 300 atenencs van morir.

Els etolis van enviar ambaixadors a Esparta per demanar ajut contra Naupacte i van rebre un exèrcit dirigit per Euríloc de 3.000 homes. Demòstenes va enviar reforços a Naupacte i altres llocs en perill i es va concertar amb Ambràcia que va atacar a Argos Amfiloc. Euríloc va marxar contra ells i Demòstenes va arribar també a la zona i es va lliurar la batalla a Olpes (Olpae) en la que atenencs i els seus aliats van obtenir la victòria. Mort Euríloc, el cap esparta Menedeu va haver d'acceptar la retirada dels espartans cap al Peloponès. Les forces aliades dels espartans van ser derrotades a Idomene.

L'any següent va acompanyar a Eurimedó d'Atenes i Sòfocles a Sicília. La flota es va aturar a Pylos on els espartans que venien de l'Àtica i de Còrcira els van atacar, i la flota atenenca es va salvar per l'arribada de reforços que van rodejar als espartans, que van haver de demanar la pau. Demòstenes fou de fet substituït en el comandament per Cleó, però aquest no es va interferir, i el general va desembarcar a dos punts i va forçar als espartans a rendir-se. La gloria va correspondre a Cleó però l'estratègia era en bona part de Demòstenes.

Al 424 aC dirigia amb Hipòcrates les operacions a la Megaride. Va sotmetre Nisea, el port de Mègara. Va haver de deixar les operacions al ser atacat per Bràsides. Llavors amb Hipòcrates se'n va anar a Beòcia on aquest darrer va ocupar Dèlion i Demòstenes entrava a Sifes (Siphae) i es va apoderar també de Queronea amb ajut del partit democràtic local. Llavors Demòstenes va cridar 40 vaixells que eren a Naupacte i a forces d'Acarnània però els beocis ja l'esperaven i els van rebutjar. La retirada en direcció a Sició tampoc va ser afortunada aquesta vegada.

Reapareix a la signatura del tractat anomenat Pau de Nícies, del 421 aC i un altre tractat del 413 aC. Al ser coneguda a Atenes la notícia del setge de l'exèrcit atenenc a Siracusa per Gilip, fou nomenat junt amb Eurimedó per conduir els reforços i va sortir (quan ja Eurimedó havia marxat) amb 65 vaixells, i va arribar a Siracusa massa tard per evitar la derrota atenenca. L'intent de recuperar el turó on era Epipoles (Epipolae) que inicialment semblava victoriós, va acabar amb derrota. Llavors va aconsellar la retirada, que Nícies no va acceptar.

L'arribada de Gilip amb reforços va provocar una nova batalla altra vegada desastrosa pels atenencs, i Demòstenes va aconsellar la retirada per mar amb el que va tenir el suport de Nícies però a la que l'exèrcit es va negar, i finalment la retirada es va fer per terra. La força dirigida per Demòstenes va quedar en mala posició i es va rendir als siracusans a canvi de salvar la vida. Tot i així l'assemblea siracusana va votar la seva execució.[1]

ReferènciesModifica

  1. Demosthenes a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 979-980
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demòstenes