Eurimedó d'Atenes

Eurimedó (en llatí Eurymedon, en grec antic Εὐρυμέδων) fou un estrateg atenenc fill de Tucles.

Infotaula de personaEurimedó d'Atenes
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Mort413 aC Modifica el valor a Wikidata
Estrateg
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra del Peloponès Modifica el valor a Wikidata

Va servir a la Guerra del Peloponès i al cinquè any (427 aC) va dirigir una flota de 60 vaixells enviats a Còrcira per defensar els interessos atenencs a l'illa amenaçats pels moviments de la flota espartana sota Alcides i Bràsides. La influència atenenca ja havia estat assegurada per un esquadró atenenc que havia anat allí des de Naupacte, dirigit per Nicòstrat. Eurimedó va agafar el comandant general i va exercir nombroses crueltats a l'illa contra els opositors a la influència atenenca, durant set dies, nominalment fets pel partit pro-atenenc local, però sens dubte van ser encoratjats o almenys tolerats per Eurimedó, segons diu Tucídides.

A l'estiu següent es va reunir amb Hipònic III i van dirigir les forces atenenques a terra cooperant amb la flota de Nícies, i assolant el territori de Tanagra, derrotant aquesta ciutat i Tebes.

Al final de la campanya va ser nomenat comandant dels reforços enviats a Sicília (425 aC) i va marxar amb 40 vaixells acompanyat dels seus col·legues Sòfocles i Demòstenes. De camí va parar a Còrcira on un combat amb la flota espartana es va evitar per una turmenta. Demòstenes va aconseguir fortificar Pilos, però mentrestant, una flota de 60 vaixells espartans va passar cap a Còrcira sense ser percebuda. Sòfocles i Eurimedó eren a Zacynthus (Zante) i es van reunir amb Demòstenes a Pilos i van marxar cap a Còrcira on els espartans havien pres el poder a favor del partit oligàrquic.

Els atenencs van atacar l'illa i van restablir la democràcia, però els oligarques van resistir a la muntanya Istone fins que finalment es van rendir. No es van respectar les condicions de la rendició i molts oligarques van ser executats. Tucídides diu que Eurimedó i Sòfocles ho van permetre.

Després Eurimedó i Demòstenes van anar a Sicília, però es van haver de sumar a la pacificació establerta per influència d'Hermòcrates i van haver de retornar a Atenes. Això es va interpretar com un fracàs i Demòstenes i Sòfocles van seercondemnats al desterrament i Eurimedó a una multa.

No torna a aparèixer fins al 414 aC quan junt amb Demòstenes va dirigir l'expedició d'ajut als atenencs a Siracusa. Va morir en els combats d'Epipoles.[1]

ReferènciesModifica

  1. Eurymedon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol.II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 111