Obre el menú principal

Queronea (grec antic: Χαιρώνεια, Khairốneia, llatí: Chaeroneia) és una ciutat i una unitat municipal de les cinc que formen el municipi de Levàdia, dins la unitat perifèrica de Beòcia a la perifèria de la Grècia central (Grècia).[1]

Infotaula de geografia políticaQueronea
Χαιρώνεια (grc)
Chaironeia lion.JPG

Localització
 38° 29′ 43″ N, 22° 50′ 41″ E / 38.495166666667°N,22.844819444444°E / 38.495166666667; 22.844819444444
EstatGrècia
RegióGrècia Central
MunicipiMunicipi de Livadia
Població
Total 556 (2011)
Idioma grec
Geografia
Altitud 130 m
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Es troba a la muntanya Thourion i a la vall de la desembocadura del riu Cefís, en un lloc estratègic de les que foren rutes de comerç entre Àtica i Fòcida.[2] Aquesta ciutat es va fer famosa en la història per haver estat l'escenari de batalles molt importants i decisives per al futur d'Atenes.

A Queronea hi va néixer Plutarc, que també hi va morir. Va existir encara durant l'Imperi romà i es dedicava al refinament d'olis de flors, que s'usaven com a remei contra el dolor. Ciutat de poca importància política (fou dependent d'Orcomen), però va ser de gran importància militar. Va desaparèixer a l'edat mitjana.

El seu lloc, l'ocupa avui la ciutat de Kápurna, i en queden molt poques restes de la ciutat antiga.

HistòriaModifica

 
El lleó de Queronea

És cèlebre per les batalles que s'hi van lliurar:

  • La primera, el 447 aC. Queronea estava en poder dels partidaris d'Atenes, que exercien la supremacia a Beòcia, i un cop d'estat va donar el poder al partit rival. Els atenencs van enviar-hi Tòlmides amb un petit exèrcit i va recuperar la ciutat, però fou derrotat a la rodalia, a la plana entre Queronea i Coronea, per una aliança beòcia contrària a Atenes. Tòlmides va morir en la batalla i Atenes va perdre la supremacia a Beòcia.
  • El 424 aC es va formar un complot per lliurar la ciutat als atenencs. El projecte fou descobert i la ciutat ocupada per una força beòcia. En la guerra fòcida, la ciutat fou assetjada sense èxit per Onòmarc, el líder foci, i després fou ocupada pel seu fill Falecos.
  • El 7 d'agost de 338 aC es va lliurar la més coneguda de les batalles, en què Filip II de Macedònia va derrotar les forces d'atenencs i beocis i va eliminar la llibertat de Grècia, que va quedar sota influència macedònia.
  • La darrera gran Batalla de Queronea es va lliurar el 86 aC durant la Primera Guerra mitridàtica i el romà Luci Corneli Sul·la hi va derrotar els generals de Mitridates VI Eupator del Regne del Pont.
  • La Batalla del riu Cefís, famosa batalla entre catalans i francs, del 13 març del 1311. La Companyia catalana va derrotar els francs i va prendre el control de gran part del sud de Grècia. Els turcoples (soldats turcs de religió cristiana) van participar-hi del costat dels catalans. La batalla es descriu a la Crònica d'en Ramon Muntaner, que hi va participar.[3]
  • Batalla entre grecs i turcs el 1823 i 1825 durant la revolució grega (1821-1828).

ExcavacionsModifica

El lloc de la fossa comuna tebana va ser excavat el 1879-80 per P. Stamatakis, i el lloc prehistòric de Magoula Balamenou ho va ser 23 anys més tard per l'arqueòleg G. Soteriadis.

ReferènciesModifica

  1. «Llei Cal·lícrates» (pdf) (en grec). Ministeri de l'Interior de Grècia.
  2. «Queronea». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Antonio Rubió y Lluch. El record dels Catalans en la tradició popular, històrica i literària de Grècia. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 15–. ISBN 978-84-8415-318-4 [Consulta: 12 març 2013]. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queronea