Queronea

ciutat de Grècia

Queronea(grec: Χαιρώνεια, Khairṓneia; llatí: Chaeroneia), coneguda com a la Cabrena en català medieval, és una vila i una unitat municipal de les cinc que formen el municipi de Levàdia, dins la unitat perifèrica de Beòcia, a la perifèria de la Grècia Central.[1] El 2011 tenia 556 habitants. Es troba al peu del Mont Túrion i a la vall de la desembocadura del riu Cefís, en un lloc estratègic de les que foren rutes de comerç entre l'Àtica i Fòcida.[2]

Infotaula de geografia políticaQueronea
Χαιρώνεια (grc)
Κάπραινα (el)
Χαιρώνεια (el) Modifica el valor a Wikidata
Chaironeia lion.JPG
El lleó de Queronea

Localització
 38° 29′ 42″ N, 22° 50′ 51″ E / 38.495°N,22.8475°E / 38.495; 22.8475
EstatGrècia
Administració descentralitzadaadministració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central
RegióGrècia Central
MunicipiMunicipi de Livadia Modifica el valor a Wikidata
Població
Total556 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Idiomagrec
Geografia
Altitud130 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
AnteriorQueronea Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

A l'antiguitat fou una ciutat de poca importància política; senyal d'això és que no és esmentada per Homer (per bé que es proposà la correspondència amb l'Arne de Beòcia) i que era dependent d'Orcomen. No obstant això, es va fer famosa en la història per haver estat l'escenari de batalles molt importants i decisives per al futur d'Atenes. A Queronea hi va néixer Plutarc, que també hi va morir. Sobrevisqué a la seva incorporació a l'Imperi romà; llavors es dedicava al refinament d'olis de flors, que s'usaven com a remei contra el dolor.[3]

A l'edat mitjana la població decaigué i es concentrà en el castell, anomenat la Cabrena (grec: Κόπραινα).[4] Amb la Independència de Grècia es creà el municipi de Queronea, i el 1916, la petita població de la Cabrena fou reanomenada Queronea.[5]

HistòriaModifica

És cèlebre per les batalles que s'hi van lliurar:[3]

  • La primera, el 447 aC. Queronea estava en poder dels partidaris d'Atenes, que exercien la supremacia a Beòcia, i un cop d'estat va donar el poder al partit rival. Els atenesos van enviar-hi Tòlmides amb un petit exèrcit i va recuperar la ciutat, però fou derrotat a la rodalia, a la plana entre Queronea i Coronea, per una aliança beòcia contrària a Atenes. Tòlmides va morir en la batalla i Atenes va perdre la supremacia a Beòcia.
  • El 424 aC es va formar un complot per lliurar la ciutat als atenesos. El projecte fou descobert i la ciutat ocupada per una força beòcia. En la guerra fòcida, la ciutat fou assetjada sense èxit per Onomarc, el líder foci, i després fou ocupada pel seu fill Falecos.
  • El 7 d'agost de 338 aC es va lliurar la més coneguda de les batalles, en què Filip II de Macedònia va derrotar les forces d'atenesos i beocis i va eliminar la llibertat de Grècia, que va quedar sota influència macedònia.
  • La darrera gran Batalla de Queronea es va lliurar el 86 aC durant la Primera Guerra mitridàtica i el romà Luci Corneli Sul·la hi va derrotar els generals de Mitridates VI Eupator del Regne del Pont.
  • Batalla entre grecs i turcs el 1823 i 1825 durant la revolució grega (1821-1828).

ExcavacionsModifica

El lloc de la fossa comuna tebana va ser excavat el 1879-80 per P. Stamatakis, i el lloc prehistòric de Magoula Balamenou ho va ser 23 anys més tard per l'arqueòleg G. Soteriadis. Part de les troballes es troben al Museu Arqueològic de Queronea.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queronea
  1. «Llei Cal·lícrates» (pdf) (en grec). Ministeri de l'Interior de Grècia. Arxivat de l'original el 2017-04-27. [Consulta: 9 gener 2014].
  2. «Queronea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography, 1854. 
  4. Senyoria de la Cabrena
  5. Λιθοξόου, Δημήτρη. «Μετονομασίες των χωριών της Ελλάδας». Δημήτρης Λιθοξόου. [Consulta: 27 gener 2021].