Aristides d'Atenes
|
No s'ha de confondre amb Aristides Marcià. |
Aristides (grec antic: Αριστείδης, llatí: Aristīdes; 530 aC - 468 aC) fou un general i home d'estat atenenc, fill de Lisímac. Era d'una família noble (un cosí seu, Càl·lies, ocupava el lloc protocol·lari de porta torxes). Segons Plutarc, va ser deixeble polític de Clístenes.
| |||
| Nom original | (grc) Ἀριστείδης  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 540 aC Alòpece (Antiga Atenes) | ||
| Mort | 467 aC (72/73 anys) Atenes (Grècia) | ||
| Arcont epònim | |||
| 488 aC – 487 aC | |||
| Estratega atenenc | |||
| 479 aC – 477 aC | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, militar | ||
| Període | Antiguitat clàssica | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | estrateg | ||
| Conflicte | batalla de Marató Guerres mèdiques batalla de Salamina batalla de Platea | ||
Va lluitar a Marató el 490 aC donant suport a les iniciatives de Milcíades, i va ser elegit Arcont epònim el 489 aC. Va acabar patint ostracisme l'any 483 aC o potser el 482 aC, per la seva rivalitat amb Temístocles que en les lluites entre els alcmeònides i els tiranòfils s'havia acabat imposant a la mort de Milcíades. Alguns autors consideren que la seva honestedat en la lluita contra la corrupció i el fet de no deixar-se subornar per ningú van crear-li molts enemics que van aconseguir enviar-lo al desterrament.
El 480 aC encara estava desterrat quan es va presentar a Egina amb notícies per Temístocles sobre els moviments perses a Salamina, i va demanar la reconciliació al cap atenenc. Va lluitar com un brau a la batalla de Salamina ocupant l'illa de Psitalia i després va dirigir les forces atenenques a la batalla de Platea, i Tucídides diu que va ser nomenat ambaixador a Esparta juntament amb Temístocles.
El 479 aC era estrateg, però sembla que juntament amb d'altres. El 478 aC el van elegir altre cop arcont i va fer una llei que permetia a tots els ciutadans atenencs ocupar els càrrecs públics. El 477 aC va ser comandant adjunt del contingent atenenc a les ordres del general Pausànies i mercès a la seva actuació i a la del seu col·lega i deixeble Cimó II, va organitzar la Confederació o Lliga de Delos el 476 aC. Per la seva integritat va rebre el sobrenom de «Just». Heròdot l'anomena «el millor i més honorable home d'Atenes», i Plató li va atorgar un tractament semblant.
Herència
modificaVa morir segons uns a Atenes i segons altres al Pont entre el 471 aC i el 468 aC, i sembla que en la pobresa, cosa que demostraria la seva honestedat. Plutarc va veure la seva tomba a Falèron. El seu fill Lisímac rebé un gran lot de terra i diners i una pensió de l'estat per un decret d'Alcibíades, en consideració als serveis prestats pel seu pare. Els fills d'aquest Lisímac, Aristides i Policirta, encara van rebre beneficis en memòria del seu avi.[1]
Referències
modifica- ↑ 1.Aristeides a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 293-294
Bibliografia
modifica- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
