Aristides d'Atenes

Aristides (en llatí Aristeides, en grec antic Αριστείδης) (530 aC - 468 aC) fou un general i home d'estat atenenc, fill de Lisímac. Era d'una família noble (un cosí seu, Càl·lies, ocupava el lloc protocol·lari de porta torxes). Segons Plutarc, va ser deixeble polític de Clístenes.

Infotaula de personaAristides d'Atenes
Aristides12.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἀριστείδης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 530 aC Modifica el valor a Wikidata
Alòpece Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 468 aC Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Arcont epònim
488 aC – 487 aC
Athenian strategos (en) Tradueix
479 aC – 477 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Antiochis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBatalla de Marató, Guerres mèdiques, batalla de Salamina i batalla de Platees Modifica el valor a Wikidata

Va lluitar a Marató el 490 aC donant suport a les iniciatives de Milcíades, i va ser elegit Arcont epònim el 489 aC. Va acabar patint ostracisme l'any 483 aC o potser el 482 aC, per la seva rivalitat amb Temístocles que en les lluites entre els alcmeònides i els tiranòfils s'havia acabat imposant a la mort de Milcíades. Alguns autors consideren que la seva honestedat en la lluita contra la corrupció i el fet de no deixar-se subornar per ningú van crear-li molts enemics que van aconseguir enviar-lo al desterrament.

El 480 aC encara estava desterrat quan es va presentar a Egina amb notícies per Temístocles sobre els moviments perses a Salamina, i va demanar la reconciliació al cap atenenc. Va lluitar com un brau a la Batalla de Salamina ocupant l'illa de Psitàlia i després va dirigir les forces atenenques a la batalla de Platees, i Tucídides diu que va ser nomenat ambaixador a Esparta juntament amb Temístocles.

El 479 aC era estrateg, però sembla que juntament amb d'altres. El 478 aC el van elegir altre cop arcont i va fer una llei que permetia a tots els ciutadans atenencs ocupar els càrrecs públics. El 477 aC va ser comandant adjunt del contingent atenenc a les ordres del general Pausànies i mercès a la seva actuació i a la del seu col·lega i deixeble Cimó II, va organitzar la Confederació o Lliga de Delos el 476 aC. Per la seva integritat va rebre el sobrenom de "Just". Heròdot, l'anomena "el millor i més honorable home d'Atenes" i Plató li va atorgar un tractament semblant.

HerènciaModifica

Va morir segons uns a Atenes i segons altres al Pont entre el 471 aC i el 468 aC, i sembla que en la pobresa, cosa que demostraria la seva honestedat. Plutarc va veure la seva tomba a Falèron. El seu fill Lisímac, nét d'un altre Lisímac, rebé un gran lot de terra i diners i una pensió de l'estat per un decret d'Alcibíades, en consideració als serveis prestats pel seu pare. El fills d'aquest Lisímac, Aristides i Policirta, encara van rebre beneficis en memòria del seu avi.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1.Aristeides a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 293-294

BibliografiaModifica


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aristides d'Atenes