L'any 471 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'any del consolat de Claudi Sabí i Capitolí Barbat o any 282 Ab urbe condita (de la fundació de Roma). La denominació 471 aC per a aquest any s'ha emprat de l'edat mitjana ençà, quan el calendari Anno Domini va esdevenir el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]

Infotaula nombre471 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià471 aC (cdlxxi aC)
Islàmic1126 aH – 1125 aH
Xinès2226 – 2227
Hebreu3290 – 3291
Calendaris hindús-415 – -414 (Vikram Samvat)
2631 – 2632 (Kali Yuga)
Persa1092 BP – 1091 BP
Armeni-
Rúnic-220
Ab urbe condita283
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
500 aC 490 aC 480 aC - 470 aC - 460 aC 450 aC 440 aC
Anys
474 aC 473 aC 472 aC - 471 aC - 470 aC 469 aC 468 aC

Esdeveniments

modifica

Grècia

modifica
  • Temístocles havia estat acusat d'haver-se enriquit amb les guerres contra els perses i de voler cremar la flota grega menys les naus ateneses per tenir l'hegemonia naval. Es va oposar a excloure de l'amficcionia grega als estats que no havien ajudat en la guerra contra els perses, mesura que demanava Esparta. Molts grecs van donar suport a Cimó II més proper als espartans probablement ja des del 479 aC. Les successives acusacions contra ell van acabar per condemnar-lo a l'ostracisme aquell any,[2] i es va retirar a Argos.
  • Èsquil escriu Els Perses, una tragèdia ambientada en la Batalla de Salamina, un conflicte de les guerres mèdiques.[3]

República Romana

modifica

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Forsdyke, Sara. Exile, Ostracism, and Democracy (en anglès). Princeton University Press, 2009, p. 155. ISBN 1400826861. 
  3. Smyth, H.W.. Aeschylus: Agamemnon, Libation-Bearers, Eumenides, Fragments. Harvard University Press, 1930, p. 453–454. ISBN 0-674-99161-3. 
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 55-58
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 60
  6. Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 137-138 [Consulta: 14 abril 2022]. 
  7. Vel·lei Patèrcul. Historiae Romane, I, 7, 4
  8. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIII, 43