Per a altres significats, vegeu «Voleró Publili Filó».

Voleró Publili (llatí: Volero Publilius) va ser un tribú romà. Formava part de la gens Publília, una antiga família romana d'origen plebeu.

Infotaula de personaVoleró Publili
Nom original(la) Volero Publilius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
1r Tribú de la plebs
472 aC – 472 aC
2n Tribú de la plebs
471 aC – 471 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarcenturió Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Havia servit amb distinció com a primer centurió i després de deixar el servei el van cridar a files com a simple soldat i va refusar obeir (473 aC). Els cònsols van ordenar als lictors la seva detenció, però es va resistir i va tenir el suport del poble. Els cònsols van ser expulsats del Fòrum i davant dels aldarulls el Senat es va veure obligat a actuar.

Per l'any següent Publili, que s'havia fet molt popular per la seva actitud valenta, va ser escollit tribú de la plebs (472 aC), però no va portar a judici als magistrats de l'any anterior com alguns esperaven, i va dedicar els seus esforços a assegurar la lliure elecció dels tribuns que abans eren elegits als comicis centuriats on dominaven els patricis, i volia transferir-ho als comicis tribunats. No ho va aconseguir però l'any següent, el 471 aC va ser reelegit tribú i junt amb el seu col·lega Gai Letori va proposar que les tribus havien d'elegir els edils i els tribuns i que els comicis tribunats podrien discutir de qualsevol afer i no sols els que afectaven els plebeus (Lex Publilia Laetoria). Els patricis, amb el cònsol Api Claudi al capdavant, s'hi van oposar per la força, però no van poder impedir l'aprovació de la llei. Es creu que llavors el nombre de tribuns va passar a cinc (abans eren dos).[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 297.