Per a altres significats, vegeu «Salamina (desambiguació)».

Salamina (en llatí Salamis, en grec antic Σαλαμίς, -ῖνος, després Kulúri Κούλουρη i actualment altra vegada Salamina) és una illa entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara que forma la part sud de la badia d'Eleusis. És la més gran de les illes del golf Sarònic i està separada de la costa per un canal estret. Fa uns 10 km de nord a sud, i a la part més ampla, d'est a oest, una mica més. Estrabó diu que feia entre 70 i 80 estadis.

Infotaula de geografia políticaSalamina
Σαλαμίνα (el) Modifica el valor a Wikidata
Kaki vigla 02.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 37° 57′ 56″ N, 23° 29′ 35″ E / 37.9656°N,23.4931°E / 37.9656; 23.4931Coord.: 37° 57′ 56″ N, 23° 29′ 35″ E / 37.9656°N,23.4931°E / 37.9656; 23.4931
EstatGrècia
RegióPerifèria d'Àtica
Unitat perifèricaunitat perifèrica d'Illes Modifica el valor a Wikidata
Població
Total39.220 (2011) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat412,84 hab/km²
Geografia
Superfície95 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat pergolf Sarònic Modifica el valor a Wikidata
Altitud375 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal189 xx Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres

Lloc websalamina.gr Modifica el valor a Wikidata
Panoràmica de la capital de l'illa, davant de la badia del mateix nom.

Antigament, segons una tradició, l'illa es deia Pitiüssa (Πιτυοῦσσα) pels pinars que hi creixien, i després Escírade (Σκιράς) i Cicrea (Κυχρεία) del nom de dos herois. Escírade va ser un heroi local i Cicreu un vident grec que hi va anar des de Dodona i que va morir junt amb Erecteu en la batalla contra Eumolp. El nom de Salamina venia de la mare de Cicreu, Salamina, filla d'Asop.

Segons la llegenda primer la van colonitzar els eàcides (descendents d'Èac) que hi van arribar des de l'illa d'Egina. Telamó fill d'Èac va haver de fugir d'Egina després de matar a Focos, el seu germanastre, i es va convertir en sobirà de l'illa, segons diu Pausànies. El seu fill Àiax el Gran va anar a la guerra de Troia amb 12 vaixells, segons que diu Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

L'any 620 aC encara era un estat independent quan van disputar la seva possessió Mègara i Atenes. Després d'una llarga lluita, va caure en mans de Mègara i la van ocupar, però per un estratagema de Soló va passar a Atenes, segons Plutarc i Pausànies. La disputa es va sotmetre a l'arbitratge d'Esparta. Els atenesos recolzaven els seus drets per una línia de la Ilíada que deia que Àiax anava amb els atenencs amb les seves dotze naus, però se sospitava que havia estat un afegitó de Soló o de Pisístrat, ja que Mègara va presentar una altra versió del vers. Atenes deia a més, que els fills d'Àiax havien cedit l'illa als atenencs quan van anar a viure a l'Àtica. Aquests arguments es van considerar suficients i Esparta va sentenciar en favor d'Atenes. Es va convertir en un dem de l'Àtica regió a la qual es va incorporar fins cap a l'any 350 aC quan Macedònia la va declarar independent. L'any 318 aC l'illa va rebre voluntàriament un contingent de tropes macedòniques després d'haver resistit amb èxit diversos atacs de Cassandre, segons diuen Diodor de Sicília i Poliè. Va seguir sota el poder de Macedònia fins a l'any 232 aC, quan els atenencs amb l'ajuda d'Àrat de Sició, la van comprar als macedonis, juntament amb Muníquia i Súnion.

Després els naturals de l'illa en van ser expulsats i les seves terres es van repartir entre els clerucs atenesos. Des d'aquell moment Salamina va passar a ser una dependència d'Atenes, car no l'anomenen més dem (δῆμος), sinó simplement polis (πόλις), ciutat.

L'antiga ciutat de Salamina, la residència del rei Àiax, era a la banda sud de l'illa, en direcció a Egina, segons Estrabó. Quan l'illa es va convertir en un dem de l'Àtica es va fundar una nova ciutat, abandonant la vella, cap a la banda est de l'illa, davant de la costa àtica. En temps de Pausànies aquesta ciutat ja estava en decadència. Quedava l'àgora en ruïnes i un temple dedicat a Àiax amb una estàtua de l'heroi feta de banús. També hi havia un temple d'Àrtemis, el trofeu erigit per commemorar la victòria sobre els perses i un santuari de Cicreu. Es conserven algunes restes de l'antiga ciutat a la vora de la moderna Ambelákia i de la vila de Kulúri, moderna capital. També s'ha excavat l'antiga ciutat on s'han trobat restes micèniques i posteriors.

El setembre de l'any 480 aC l'illa va ser l'escenari de la famosa batalla naval de Salamina on els grecs i els seus aliats van derrotar els perses contra tot pronòstic amb una original estratègia.[1]

Després del 1205 va passar al ducat d'Atenes. Fou possessió catalana a la meitat del segle xiv. Joan Frederic d'Aragó fou senyor d'Egina i Salamina. La darrera constància de domini català és de 1366. El 1448 va passar als otomans fins a la independència grega.

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Salamis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 5 gener 2021].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salamina