Poncem

fruit cítric
(S'ha redirigit des de: Ponciler)

El poncem, poncil,[1] poncir o naronja (Citrus medica) és un fruit cítric, que pot arribar a fer 25 cm de longitud i pesar 4 kg, provinent de l'arbre anomenat poncemer, ponciler o naronger, i que a l'hemisferi boreal es cull de setembre a novembre. L'especificatiu medica sembla que deriva de la regió antiga anomenada Mèdia, a Pèrsia.

Infotaula d'ésser viuPoncem
Citrus medica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deponcem Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN62041221 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaRutaceae
TribuCitreae
GènereCitrus
EspècieCitrus medica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Varietats i híbrids

És un dels cítrics originals a partir del qual es van desenvolupar tots els altres tipus de cítrics mitjançant hibridació.[2] Tot i que els conreus de poncem prenen una gran varietat de formes físiques, tots estan estretament relacionats genèticament. S'utilitza en cuina asiàtica, medicines tradicionals, perfums, rituals i ofrenes religioses. Els híbrids de poncem amb altres cítrics són comercialment més destacats, en particular les llimones (resultat de la hibridació del poncem amb el taronger agre) i moltes de les llimes.

Exteriorment, aquest fruit s'assembla a una llimona; però, a diferència d'aquesta, té molt poc suc. Des de l'antiguitat, s'utilitzava amb finalitats terapèutiques (contra problemes pulmonars, intestinals i d'altres). L'oli essencial de poncem es considera un antibiòtic.[3] El suc de poncem amb vi es creia que era un antídot efectiu contra els verins en general.

Actualment, es valora molt la fragància del poncem. El seu fruit (inclosa la pell) és objecte de comerç internacional i s'utilitza molt com a ingredient en la indústria agroalimentària.[4]

El poncem s'utilitza en rituals religiosos dels jueus durant la Festa dels Tabernacles, i de fet se'l considera un símbol del poble jueu.

Origen i distribució

modifica

Es considera que és originari del sud-oest d'Àsia, on es pot trobar silvestre i conreat. L'expansió per l'àrea de clima mediterrani està documentada a bastament. Actualment és un conreu típic de Còrsega i de Grècia.[5][6][7][8]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 5 desembre 2023].
  2. Klein, J.. «Citron Cultivation, Production and Uses in the Mediterranean Region». A: Medicinal and Aromatic Plants of the Middle-East. 2. Springer Netherlands, 2014, p. 199–214. DOI 10.1007/978-94-017-9276-9_10. ISBN 978-94-017-9275-2. 
  3. «Natural healing Website». Arxivat de l'original el 2007-02-18. [Consulta: 8 juny 2009].
  4. The Purdue University
  5. Francesco Calabrese, La favolosa storia degli agrumi. L'EPOS, 1998, Palermo, Italia.
  6. Henri Chapot, «The citrus plant», p. 6-13. in: Citrus. Ciba-Geigy Agrochemicals Tech. Monogr.4. Ciba-Geigy Ltd., 1975, Basle, Switzerland.
  7. S. Tolkowsky, Hesperides. A history of the culture and use of citrus fruits, p.371. John Bale, Sons and Curnow, 1938, London, England.
  8. «The Citrus Industry». Arxivat de l'original el 2007-08-08. [Consulta: 8 juny 2009].