Adalard de Corbie
Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
![]() ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | Adalhard, Adélard 751 ![]() Huise ![]() | ||||
Mort | 2 gener 826 ![]() Corbie ![]() | ||||
Sepultura | Casa dels jesuïtes de Saint-Acheul (Picardia) | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | escriptor ![]() | ||||
Alumnes | Pascasi Radbert ![]() | ||||
Orde religiós | Benedictins | ||||
abat | |||||
Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme | ||||
Canonització | 1026 , Roma nomenat per Joan XIX | ||||
Festivitat | 2 de gener | ||||
Iconografia | Hàbit benedictí i bàcul, cavant un jardí; amb una corona als peus, donant almoina als pobres, pregant, amb un drac als peus | ||||
Patró de | Jardiners | ||||
Família | |||||
Família | Arnulfians ![]() | ||||
Pare | Bernat ![]() | ||||
Germans | Vala de Corbie, Bernat, Gundrada i Theodrada ![]() | ||||
Parents | Chrotais () ![]() |
Biografia
modificaEra fill del comte Bernat (fill al seu torn de Carles Martell) amb la seva primera esposa, una dona franca el nom de la qual no es coneix. Com a cosí germà de Carlemany fou educat amb ell, i aquest el prengué com a conseller seu. Fou missus dominicus i va participar en diverses campanyes reials contra els saxons i els sarraïns. El 772 va abandonar el servei d'armes i va entrar com monjo a l'abadia de Montecassino i després traslladat a l'abadia de Corbie on fou jardiner i finalment abat el 781.
En aquest any fou designat tutor del jove rei Pipí d'Itàlia (fill de Carlemany), i el 796 fou el seu principal ministre. El 810 va morir Pipí i el va succeir el seu fill infant Bernat d'Itàlia i Adalard fou nomenat tutor d'aquest el 812. A la mort de Carlemany (814) va caure en desgràcia del seu fill i successor Lluís el Pietós i enviat exiliat al monestir de l'illa de Noirmoutier. El 821 va recuperar el favor imperial després de la mort de Benet d'Aniana i li va ser retornada l'abadia de Corbie. El 822, amb el seu germà Vala, va fundar l'abadia de Corvey (llatí Corbeia, a Westfàlia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Fou comte palatí i un dels nou membres de l'Acadèmia Palatina fundada per Carlemany[1] i va morir el 2 de gener del 826.[2]
Va deixar alguns escrits com els Statuta antiqua abbatiae sancti Petri Corbeiensis.[3]
Veneració
modificaFou canonitzat el 1026 per Joan XIX a causa dels nombrosos miracles que s'atribuïen a les seves restes.,[4] que foren traslladades el 1040 a un nou altar a Corbie. Arran de la destrucció de l'abadia, bona part de les seves restes són des del 1827 a la comunitat jesuïta de Saint-Acheul.
La seva vida, Vita Adhalardis Corbiensis abbatis fou escrita poc després de la seva mort per l'abat de Corbie i deixeble seu Pascasi Radbert.
Tradició de Sant Adalard Genís
modificaA Catalunya, com explica Joan Amades,[5] es pensava que Adelart Genís havia estat enviat per Carlemany a Catalunya, com a home de confiança seu, per alliberar-la del domini sarraí, i que ocupà la seu del bisbat d'Urgell. Mentre que la primera part pot ésser versemblant, que fos bisbe d'Urgell és una tradició llegendària sense fonament històric.
Genealogia
modificaRotruda | Carles Martell | Chrotais | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pipí el Breu rei dels Francs | NN1 (franca) | Bernat comte | NN2 (saxona) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Carlemany emperador | Adalard abat de Corbie | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pipí d'Itàlia | Chrotais | Vala o Wala | Gundrada | Bernat monjo | Teodrada abadessa de Soissons | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Bernat d'Itàlia rei d'Itàlia | Adelaida | Adula | Gundrada | Berta | Teodrada | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Notes
modifica- ↑ Dictionnaire universel d'histoire et de géographie, editat per L. Hachette (París) el 1952
- ↑ Robertson, James Craigie. History of the Christian Church (en anglès). John Murray, 1856, p.241.
- ↑ Biografia breu d'Adalard de Corbie al lloc web de la Biblioteca Nacional Francesa
- ↑ Biografia breu d'Adalard de Corbie.
- ↑ J. Amades. Costumari català. v. 1, p. 396.
Bibliografia
modifica- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, 1983, reimpressió 1997, ISBN 2-01-278851-3
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)