Adalard de Corbie

Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personasant Adalard,
Adelard, o
Alard de Corbie
Abbatiale Saint-Pierre de Corbie, intérieur, Adhélard 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAdalhard, Adélard
751 Modifica el valor a Wikidata
Huise (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 826 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Corbie Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCasa dels jesuïtes de Saint-Acheul (Picardia) 
Abat Saint-Pierre de Corbie
820 (Gregorià) – 824 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPascasi Radbert Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins
abat
CelebracióEsglésia catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització1026 , Roma nomenat per Joan XIX
Festivitat2 de gener
IconografiaHàbit benedictí i bàcul, cavant un jardí; amb una corona als peus, donant almoina als pobre, pregant, amb un drac als peus
Patró deJardiners
Família
FamíliaArnulfians Modifica el valor a Wikidata
PareBernard Modifica el valor a Wikidata
GermansVala de Corbie, Bernat, Gundrada i Theodrada Modifica el valor a Wikidata
ParentsChrotais () Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill del comte Bernat (fill al seu torn de Carles Martell) amb la seva primera esposa, una dona franca el nom de la qual no es coneix. Com a cosí germà de Carlemany fou educat amb ell, i aquest el prengué com a conseller seu. Fou missus dominicus i va participar en diverses campanyes reials contra els saxons i els sarraïns. El 772 va abandonar el servei d'armes i va entrar com monjo a l'abadia de Montecassino i després tralladat a l'abadia de Corbie on fou jardiner i finalment abat el 781.

En aquest any fou designat tutor del jove rei Pipí d'Itàlia (fill de Carlemany), i el 796 fou el seu principal ministre. El 810 va morir Pipí i el va succeir el seu fill infant Bernat d'Itàlia i Adalard fou nomenat tutor d'aquest el 812. A la mort de Carlemany (814) va caure en desgràcia del seu fill i successor Lluís el Pietós i enviat exiliat al monestir de l'illa de Noirmoutier. El 821 va recuperar el favor imperial després de la mort de Benet d'Aniana i li va ser retornada l'abadia de Corbie. El 822, amb el seu germà Vala, va fundar l'abadia de Corvey (llatí Corbeia, a Westfàlia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.

Fou comte palatí i un dels nou membres de l'Acadèmia Palatina fundada per Carlemany[1] i va morir el 2 de gener del 826.[2]

Va deixar alguns escrits com els Statuta antiqua abbatiae sancti Petri Corbeiensis.[3]

VeneracióModifica

Fou canonitzat el 1026 per Joan XIX a causa dels nombrosos miracles que s'atribuïen a les seves restes.,[4] que foren traslladades el 1040 a un nou altar a Corbie. Arran de la destrucció de l'abadia, bona part de les seves restes són des del 1827 a la comunitat jesuïta de Saint-Acheul.

La seva vida, Vita Adhalardis Corbiensis abbatis fou escrita poc després de la seva mort per l'abat de Corbie i deixeble seu Pascasi Radbert.

Tradició de Sant Adalard GenísModifica

A Catalunya, com explica Joan Amades,[5] es pensava que Adelart Genís havia estat enviat per Carlemany a Catalunya, com a home de confiança seu, per alliberar-la del domini sarraí, i que ocupà la seu del bisbat d'Urgell. Mentre que la primera part pot ésser versemblant, que fos bisbe d'Urgell és una tradició llegendària sense fonament històric.

GenealogiaModifica

 
 
 
Rotruda
 
 
 
 
 
Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
Chrotais
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí el Breu
rei dels Francs
 
NN1
(franca)
 
 
 
Bernat
comte
 
 
 
 
 
NN2
(saxona)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carlemany
emperador
 
 
 
 
Adalard
abat de Corbie
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí d'Itàlia
 
 
 
Chrotais
 
Vala o Wala
 
Gundrada
 
Bernat
monjo
 
Teodrada
abadessa de Soissons
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat d'Itàlia
rei d'Itàlia
 
Adelaida
 
Adula
 
Gundrada
 
Berta
 
Teodrada
 
 
 
 
 
 
 
 

NotesModifica

BibliografiaModifica

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, 1983, reimpressió 1997, ISBN 2-01-278851-3
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)

ReferènciesModifica