Núria Sales i Folch

historiadora catalana

Núria Sales i Folch (Barcelona, 21 de març de 1933 - Barcelona, 10 de juliol de 2023)[1][2] fou una historiadora catalana.

Infotaula de personaNúria Sales i Folch
Biografia
Naixement21 març 1933 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 2023 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, escriptora, professora d'universitat, traductora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra (1991–1995) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeOriol Bohigas i Martí Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Bohigas Sales Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan Sales i Vallès Modifica el valor a Wikidata  i Núria Folch i Pi Modifica el valor a Wikidata

Era filla de l'editor i escriptor Joan Sales, l'autor d'Incerta glòria, i de la també editora Núria Folch i Pi. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, els seus pares es van exiliar a França, després a la República Dominicana i finalment a Mèxic, on romandrien fins al 1948. De nou a Barcelona, va treballar en un taller de decoració de porcellanes i posteriorment a les oficines de l'empresa Coma Cros. Com a historiadora, es va interessar en la història dels Mossos d'Esquadra i en la nissaga dels Veciana, originària de Valls. Més endavant es va casar amb Oriol Bohigas, amb qui es va establir a la regió de París el 1962, i on ha viscut una cinquantena d'anys, fins que va quedar viuda el 2013. Allà va entrar en contacte amb Pierre Vilar i fou deixeble seva. El 1965 es va doctorar en història a la Sorbona, amb una tesi sobre el servei militar.[3] Als anys 80 va escriure una part de la Història dels Països Catalans, coordinada per Albert Balcells i publicada per Edhasa. Entre 1991 i 1995 va treballar com a professora a la  Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.[4] Ha col·laborat amb la revista L'Avenç i amb la revista Afers, especialitzant-se en temes com l'esclavitud, els traginers o el bandolerisme, entre d'altres.[5] El 1985 es va convertir en membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[3]

Publicacions modifica

  • Exili a Playamuertos  (1961) poesia
  • Història dels mossos d'esquadra (1962)
  • Els botiflers, 1705-1714 (1981)
  • Senyors bandolers, miquelets i botiflers... (1984)
  • Els segles de decadència (segles XVI-XVIII)(1989)
  • La revolució catalana de 1640 (1991)
  • De Tuïr a Catarroja: estudis sobre institucions catalanes i de la corona d'Aragó (segles XV-XVII) (2001)

Referències modifica

  1. «S'ha mort la historiadora Núria Sales». Vilaweb, 10-07-2023 [Consulta: 10 juliol 2023].
  2. «Núria Sales: «Ni els altres em fan nosa ni crec fer jo nosa a ningú»», 10-07-2023. [Consulta: 10 juliol 2023].
  3. 3,0 3,1 «Sales, Núria (1933-)» (en castellà). [Consulta: 1r juny 2017].
  4. «Núria Sales i Folch». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Muñoz, Josep M. Muñoz. «Núria Sales, l'ull crític». L'aVenç, juny 2016. Arxivat de l'original el 2018-11-14. [Consulta: 1r juny 2017].

Enllaços externs modifica