Rafael Palau i March

Rafael Palau i March (Mataró, 1810 - la Garriga, Vallès Oriental, 1890) fou mestre de capella de l'abadia de Montserrat. Escolà de Montserrat des del 1821 fins al 1826, moment en què entra com a monjo i posteriorment esdevé mestre de capella (1835). Emigrà a França i fou organista de la seu de Montpeller, on amb el seu talent d'improvisador atreia molta gent. De retorn a Montserrat, fou mestre de l'escolania, primer com a ajudant de Jacint Boada. S'establí a Granollers, on actuà com a organista, i també a Caldes de Montbui. Va compondre misses, motets, simfonies, sonates, fugues, etc.[1]

Infotaula de personaRafael Palau i March
Biografia
Naixement1810 modifica
Mataró (Maresme) modifica
Mort1890 modifica (79/80 anys)
Mataró (Maresme) modifica
Activitat
OcupacióCompositor i organista modifica

ReferènciesModifica

  1. «Rafael Palau i March». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica