Maria de Luna
Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406)[1] fou reina consort de la corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
 Escultura de Maria de Luna davant l'església de Sant Martí de Sogorb | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1353  Pedrola (província de Saragossa) |
| Mort | 28 desembre 1406 (52/53 anys) Vila-real |
| Sepultura | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Altres | |
| Títol | Reina consort d'Aragó (1396–1406) Senyor de Sogorb (1360–1406) Comtessa de Luna (1360–1406) |
| Família | Luna |
| Cònjuge | Martí l'Humà (1372 (Gregorià)–) |
| Fills | Martí el Jove |
| Pares | Lope de Luna i Brianda de Got |
| Germans | Fernando López de Luna i Brianda de Luna |
| Cronologia | |
| 22 abril 1399 (Gregorià) | consagració reial (Saragossa)
|
 | |
 | |
BiografiaModifica
Maria era aragonesa de naixement; la seva família pertanyia a l'alta aristocràcia aragonesa. Fou filla i hereva de Lope de Luna, primer comte de Luna i senyor de Sogorb, i de Brianda de Got. Fou compromesa en matrimoni amb l'infant Martí, fill de Pere el Cerimoniós, quan encara no arribava als 8 anys. Tan aviat com complís els 8 anys, hauria de ser lliurada a la reina Elionor, perquè fos educada en la cort.[2]
El 13 de juny de 1372 es casà amb Martí, aleshores infant i futur Martí I l'Humà, rei dels estats de la corona d'Aragó (Catalunya, Aragó, Regne de València, Regne de Mallorca i d'altres territoris i senyorius) a Barcelona.[2] D'aquesta relació van néixer quatre fills, dels quals només un, Martí el Jove, superà la infantesa:
- L'infant Martí el Jove, l'hereu de la corona
- L'infant Jaume
- L'infant Joan
- La infanta Margarida
Fou reina d'Aragó, comtessa de Luna, duquessa de Montblanc, senyora de Bolea, Berbegal, Loarre, Vall d'Uixó, Sogorb...
L'any 1396, ascendiren al tron en morir Joan I el Caçador. Martí es trobava a Sicília, per la qual cosa la nova reina hagué d'actuar com a lloctinenta general davant les pretensions al tron del comte de Foix i de la reina vídua Violant de Bar.[2] L'any 1397, Martí I tornà de Sicília i immediatament jurà els furs. Va ser coronat a la catedral de Sant Salvador de Saragossa, i les celebracions van fer-se a l'Aljaferia.
Fou una dona noble, ja que descendia de la casa dels Lluna, caritativa i amant de la justícia, de profundes conviccions religioses, sense arribar a la superstició, i aficionada a la música i la lectura. Dona elegant i austera, la pompa i frivolitat de la cort no van influir en aquesta dona, que superava el seu marit en capacitat de govern. Dona propera al poble, va protegir sempre els més desafavorits, ajudant-los econòmicament, fins i tot els eximí d'impostos; defensà els pagesos de remença, les aljames de sarraïns i jueus de Calataiud i Daroca; intentà posar pau entre els clans familiars que estaven assolant els regnes, inclosos els de la seva pròpia família; escriví diverses cartes al papa Benet XIII, per abolir els mals usos catalans que considerava contraris al dret humà i diví...
Mort i llegatModifica
La reina Maria tingué una salut molt precària. Morí d'un atac d'apoplexia l'any 1406 a Vila-real, anant cap a les seves terres de Sogorb, quan anava a reunir-se amb el seu marit que es trobava a València. Va ser enterrada a València però, posteriorment, es van traslladar les seves despulles al monestir de Poblet.[2]
En el seu testament, redactat l'any 1404, donava als frares del Sant Esperit el convent del mateix nom que ella havia promogut per a ells (a 10 km de Sagunt i 35 de València), així com una renda de 5.000 sous valencians que cobrarien les rendes d'Almonacid, augmentada més tard en 1.500 sous més a cobrar que s'havien de destinar per a vestuari i manutenció i 500 sous més a cobrar de les rendes de Paterna per a les reparacions de l'edifici.
Bernat Metge feu un gran i interessat elogi en Lo Somni (1399) de... la saviesa e indústria e bons tractaments de la dita senyora.
Francesc Eiximenis li dedicà una obra seva: Scala Dei, que és un petit tractat sobre moral i teologia escrit en català, possiblement al 1399, amb motiu de la seua coronació com a reina a Saragossa (23 d'abril), que pertany al gènere dels devocionaris, molt comuns entre les classes altes a l'edat mitjana.[3]
I parlant de la reina, escriví així al rei: ...sapiats, senyor, que ella viu així com se pertany a dona excel·lent e sàvia e de muller de tan gran senyor, en molta honestat e bonesa e per aital se fa tenir devant Déu e devant hòmens.
ReferènciesModifica
- ↑ Document acreditatiu sobre la data de la mort de la reina
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 146. ISBN 978-84-15267-24-9.
- ↑ Brines, Lluís. Biografia documentada de Francesc Eiximenis. València. AVL. 2009. Pp. 191 ss. (en premsa)
BibliografiaModifica
- José Luis Argudo Periz i cols., El señorío jurisdiccional de María de Luna: un registro de cartas de 1409, Saragossa, Centro de Estudios de las Cinco Villas, 1988.
- Icíar Alonso Díaz de Alda, "La alimentación de la monarquía catalano-aragonesa: el consumo de pescado en las mesas de María de Luna y Alfonso el Magnánimo", a El poder real de la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI): XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 1993), vol. 5, Saragossa, Gobierno de Aragón, 1996, pp. 347-362.
- Salvador Claramunt i Rodríguez, "Un pliego de cuentas de María de Luna conservado en el Archivo de la Basílica del Pino de Barcelona", a Estudios dedicados al profesor D. Julio González González, Madrid, Universidad Complutense (En la España medieval, 1), 1980, pp. 75-88.
- Francisco Javier Cervantes Peris, "El antiguo patrimonio de María de Luna: crédito censal y consolidación feudal (1372-1425)", a El poder real de la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI): XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 1993), vol. 4, Saragossa, Gobierno de Aragón, 1996, pp. 51-68.
- Francisco Javier Cervantes Peris, La herencia de María de Luna: una empresa feudal en el tardomedievo valenciano, Sogorb, Ayuntamiento de Segorbe, 1998.
- Aurea L. Javierre Mur, María de Luna, reina de Aragón (1396-1406), Madrid, Instituto Jerónimo Zurita (CSIC), 1942.
- Francisco de Moxó y Montoliu, "Un linaje aragonés con proyección mediterránea: los Luna. Cauces abiertos de investigación", a La Mediterrània de la Corona d'Aragó, segles XIII-XVI & VII Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas, 1304-2004: XVIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (València, 9-14 setembre de 2004), vol. 1, València, Universitat de València, 2005, pp. 275-284.
- Núria Silleras Fernández, "La piedad urbana de María de Luna, reina de la Corona de Aragón (1396-1406)", a El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (Barcelona-Poblet-Lleida, 7-12 de desembre de 2000), vol. 2, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, pp. 889-894. ISBN 84-475-2740-9.
- Núria Silleras Fernández, "Spirit and force: politics, public and private in the reign of Maria de Luna (1396-1406)", a Theresa Earenfight (ed.), Queenship and political power in medieval and early modern Spain, Aldershot, Ashgate, 2005, pp. 78-90.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de Luna |
- Maria de Luna a la Gran Enciclopedia Aragonesa Arxivat 2020-06-02 a Wayback Machine. (castellà).
- Príncipe de Viana: Maria de Luna Arxivat 2007-09-01 a Wayback Machine. (castellà).
- Escudos heráldicos de la corona de Aragón: Maria de Luna (castellà).
| Precedida per: Martí I |
Comtessa d'Empúries 1402–1406 |
Succeïda per: Martí I |