Mulasses de Vilanova i la Geltrú

(S'ha redirigit des de: Mulassa de Vilanova)

La Mulassa de Vilanova i la Geltrú és una peça zoomòrfica que forma part dels entremesos de Vilanova i la Geltrú. La Mulassa és l'element més juganer de la cercavila i representa una mula de grans dimensions i d’aquí prové el nom amb què els ciutadans la coneixen.

Infotaula bestiariMulasses de Vilanova i la Geltrú
Drac de la Geltrú
La Mulassa - 'la Boja'
Any1629 / 1947
PropietariAgrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú
PoblacióVilanova i la Geltrú
Bestiari popular català
Mulassa 'la Presumida'
Mulassa 'la Cabreta'

A Vilanova i la Geltrú conviuen tres mulasses: la Mulassa, coneguda com 'La boja', la Presumida i la Cabreta. Els acompanyants de la Mulassa porten camisa blanca, mocador granat amb punts negres, faixa vermella, pantaló negre i espardenyes.

HistòriaModifica

Les primeres notícies que es tenen de la Mulassa daten de començaments del segle XVII, concretament del 1629, mitjançant un document existent a la parròquia de Sant Antoni que documenta el pagaments per part dels "sagristants" (organitzadors de la festa) d'uns "gastos de mulassa" de 16 sous.[1]

Fins a l'any 1779 la Mulassa era un animal ferotge i ofensiu, ja que llançava foc per la boca. A partir d'aquesta data i com a conseqüència d'unes disposicions oficials dictades a Barcelona va deixar de llançar foc, passant a ser un animal pacífic.[2] No va ser fins al 1812 que va sortir per la Festa Major. L'any 1808 apareix un Mulassó que coexisteix amb la Mulassa fins al 1856. Com d'altres entremesos de la vila desapareix l'any 1936, coincidint amb la Guerra Civil, i Vilanova i la Geltrú es queda sense Mulassa fins al 1947 en què se'n crea una de nova gràcies a una subscripció popular.[3] Es tracta de la Mulassa grossa, també coneguda com 'La Boja', una rèplica de la que l'any 1902 va ser restaurada amb motiu del Concurs de Gegants. Posteriorment, el 1955, es crea una mulassa més petita anomenada Presumida i que va ser apadrinada per María José Galcerán. Aquesta mulassa té la particularitat de moure una orella. Finalment l'any 1984 va aparèixer la tercera mulassa, la més petita de les tres, anomenada Cabreta.[4] L'any 1997, coincidint amb el 50è aniversari de la bèstia, la colla de portants de l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú va promoure la reforma de la Mulassa coneguda com 'La Boja', motiu pel qual aquell mateix any estrenà un nou cap, a banda de refer les mantes de vellut, brodar-se de nou els escuts, arreglar-se els guarniments de les cues i col·locant-se nous picarols de les tres mulasses.[5]

El 3 d'agost, antevigília de la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus, les tres mulasses són les encarregades de recollir els xumets de la canalla de Vilanova en una festa que es va instaurar l’any 2008 i va sorgir de forma espontània, quan es va constatar que molts pares donaven els xumets a les Mulasses.[2][6]

 
Descripció gràfica de la Mulassa creada amb el software del Geogebra.

ReferènciesModifica

  1. Moya, Bienve «Simbologia de la Mulassa». La Porra - Núm. 3, 1994, pàg. 11-13.
  2. 2,0 2,1 «Ball de la mulassa de Vilanova i la Geltrú». Inventari de Danses Vives de Catalunya. Esbart Català de Dansaires. [Consulta: 17 desembre 2019].
  3. Güell i Cendra, Xavier «Els diablots de la Mulassa de Vilanova». La Porra, 01-04-1996, pàg. 5-8.
  4. Festa Vilanova i la Geltrú: Carpeta fotogràfica. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 1990. 
  5. Redacció del Diari de Vilanova «La mulassa grossa estrena cap en el seu 50è aniversari». Diari de Vilanova, 01-08-1997, pàg. 9.
  6. «Festa Major de la Mare de Déu de les Neus de Vilanova i la Geltrú». Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 abril 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mulasses de Vilanova i la Geltrú