Drac de Vilanova i la Geltrú

El Drac de Vilanova i la Geltrú és un element del folklore popular de Vilanova i la Geltrú. Forma part de l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

Drac de Vilanova i la Geltrú

Any	(1779?)-1936, 1948-present
Població	Vilanova i la Geltrú
Constructor	Enric Cristòfor Ricart (1948) - Josep Cardona (rèplica 1981) - Albert Albà (1991)
Bestiari popular català

Història

Primeres referències (segle xviii-1936)

La primera referència documental sobre el Drac de Vilanova i la Geltrú es remunta a l'any 1833 en què es dona constància, a través d'un albarà, de la seva participació en les festes de Sant Antoni, tot i que hom sospita que ja des d'abans participava en seguicis i processons, sobretot després que a la Mulassa li fos prohibit llençar coets al 1779.

El Drac apareix de forma documentada, a vegades acompanyat de diables, en la processó del Corpus de l'any 1841, en les festes de les Neus de l'any 1851 i en l'Arrivo del Carnaval de 1856, i freqüentment acompanya els Gegants de Vilanova en actuacions fora de la ciutat com per exemple a les Festes de La Mercè del 1902. De la forma d'aquest drac se'n conserven imatges, dibuixos i pintures de 1883, 1902, 1925 i 1935.

Primera fotografia coneguda del Drac de Vilanova (1902)

Dibuix del drac aparegut a La Veu de Catalunya en motiu del Concurs de Gegants de les Festes de La Mercè del 1902.

El juliol del 1936, mentre el Drac es troba a Barcelona per participar en els actes de l'Olimpíada Popular, esclata la Guerra Civil i el drac es queda a l'Estadi Olímpic i desapareix, juntament amb altres elements del seguici vilanoví.

Recuperació i nou aspecte (1948-1981)

A través d'una subscripció popular, al 1947, s'inicia la recuperació del drac, construint una nova figura al Taller El Ingenio, sobre un disseny de l'artista vilanoví E.C. Ricart basat en l'aspecte original del drac. El nou drac apareix el divendres 6 de febrer de l'any 1948 encapçalant l'Arrivo de Carnestoltes de la mà del Foment Vilanoví. A partir d'aquí el Drac s'incorpora de nou a les processons i seguicis festius de la ciutat, i és convidat habitualment en festes d'altres poblacions, destacant La Mercè de Barcelona o el Gran Desfile del Fuego de Granollers.

L'any 1957 l'explosió d'un coet li fa malbé part del cap i s'encarrega un cap nou a la Casa Artigau (Taller Malatesta) de Barcelona. Tot i mantenir l'estructura original del cos, es canvia el cap per un de nou més gros, amb la mandíbula inclinada cap avall, es modifica el coll i l'escut de la ciutat, i es repinta. La reforma altera completament l'aspecte original de la figura, pero és elogiada per la premsa local destacant el seu aspecte més ferotge. Al 1981, per evitar el deteriorament de la figura s'encarrega la construcció d'una rèplica.

Figura del drac (1948) amb el cap nou de la Casa Artigau (1958), en una exhibició al Museu Victor Balaguer, al 2013.

Rèplica i figura actual (1982-actualitat)

La rèplica la construeix en Josep Cardona "Nona", ninotaire de Mataró, en un taller de l'Escola d'Art de Vilanova i la Geltrú, imitant l'aspecte del drac substituït i s’estrena durant la Festa Major de 1982. La nova figura incorpora un punt més de foc a la boca però és controvertida per una lleugera desviació cap a un costat que la fa desaquilibrada, i els acabats en cartró que obliguen a repintar-la sovint a causa del foc i la fervent activitat d'aquells anys.

Al 1990 l’Ajuntament i la colla de portants decideixen retirar la figura rèplica i construir una figura completament nova que recuperi l'aspecte original del Drac anterior a 1958, inspirant-se en el model de E.C. Ricart.

La nova figura del drac es dissenya i construeix al taller L'Estaquirot de Vilanova i la Geltrú i és elaborada en fibra de vidre, amb unes dimensions i pesos més equilibrats. La figura es presenta a la Festa Major del 1991 i es manté fins a l'actualitat.

Al 1997, un particular engega un projecte de restauració de la figura rèplica, que al llarg dels anys havia estat abandonada, malmesa i decapitada però no s'arriba a completar fins 25 anys més tard, al 2022, quan la colla la restaura i la presenta en el 40è aniversari de la seva estrena rebatejada com el Drac del Nona.

Figura del 1991 a la sortida d'Ofici de 2010.

Aspecte

El primer document gràfic de l'aspecte del drac és un dibuix de Gaspar Miró al setmanari L'Àngel del Campanar al 1883. Posteriorment trobem imatges més detallades com els dibuixos de Joan Llaverias a La Veu de Catalunya (1902) o la pintura El Drac d'E.C. Ricart (1925), la primera fotografia (fons Joan Morera) al 1902 i altres fotografies de la dècada de 1930 del fons fotogràfic Joan Amades.

Tot i que s'aprecien algunes diferències en totes aquestes imatges que no permeten assegurar que es tracti sempre de la mateixa figura, la seva forma és de drac-cuc, sense potes ni urpes: el cos arrodonit, lleugerament allargat, acabat per davant amb un coll llarg i dret i un cap petit, i pel darrere amb una cua cargolada i acabada en una punta i, al llom, dues grans ales membranades obertes.

La forma del cap i els detalls en el coll i el llom han anat canviant en les diferents reconstruccions, incorporant o traient punxes o crestes o els orificis nasals, però gairebé sempre amb unes característiques similars: ulls prominents, orelles petites i boca oberta amb llavis gruixuts, que recorden l'aspecte d'una criatura marina. Cal distingir però dos models de cap ben diferents: l'original (usat com a model en la reconstrucció de 1947 i de 1991), i el cap nou (creat el 1958 i replicat el 1982). El color de la figura també ha anat variant en les diferents reconstruccions, predominant sempre el verd (més fosc, com en la rèplica de 1982, o més clar, com en la figura de 1991), i incorporant en diferents ocasions reflexos vermellosos al pit, ales, coll, cap o boca.

Fitxa tècnica

• Nom oficial: Drac de Vilanova i la Geltrú
• Funcionalitat: Foc
• Tracció: Carregada interiorment per 1 persona
• Festes pròpies: Festa Major de Vilanova i la Geltrú, 4 i 5 d'agost.

Drac de Vilanova (?-1936)

• Any de construcció: Desconegut. Primera referència de 1833.
• Característiques: El nombre concret de figures diferents i les característiques tècniques d'aquestes són actualment desconegudes.
• Punts de Foc: 3 a la boca.
• Estat actual: Perdut.

Drac de Vilanova (1948-1981)

• Material: Fusta i cartró.
• Any de construcció: 1947 (reforma al 1958).
• Constructor: Enric Cristòfor Ricart i Nin (disseny). Taller El Ingenio (figura original). Casa Artigau (cap nou)
• Mides i pes: 60 kg.
• Punts de Foc: 3 a la boca.
• Estat actual: Restaurat i conservat al Museu Victor Balaguer.

Drac de Vilanova (1982-1990)

• Material: Fibra de vidre i cartró
• Any de construcció: 1982.
• Constructor: Josep Cardona "Nona"
• Mides i pes: 170 cm (alt) 220 cm (llarg) 126 cm (ample). 67 kg.
• Punts de Foc: 4 a la boca.
• Estat actual: Restaurat (2022)

Drac de Vilanova (1991-)

• Material: Fibra de vidre.
• Any de construcció: 1991.
• Constructor: Albert Albà (L'Estaquirot)
• Mides i pes: 190 cm (alt) 200 cm (llarg) 170 cm (ample). 45 kg.
• Punts de Foc: 4 a la boca.
• Estat actual: Actiu.

Acompanyament

La colla de portants

Sembla que el Drac de Vilanova va ser des d'un principi propietat de l'Ajuntament, fet excepcional, ja que fins a l'any 1918 tots els entremesos de la ciutat pertanyien a l'Obra de l'Església de Sant Antoni. La municipalitat de la figura li permetia de participar en actes desvinculats de processons i festivitats religioses, com per exemple el Carnaval.

En els seus inicis la colla de portants era formada per tres bastaixos que, de manera remunerada, treien el Drac a les cercaviles. El 1948, amb l'estrena de la nova figura, el Foment Vilanoví recuperà el Drac durant uns anys, i després tornen a fer-se'n càrrec portants remunerats.

A la dècada de 1970, amb la recuperació dels elements folklòrics, una comissió de recerca i promoció de la cultura popular, atorga la guarda i custòdia del Drac a l'entitat vilanovina El Coro, que sota el nom més tard de La Unió Vilanovina de l'Acord i el Coro continua amb aquesta missió fins a l'actualitat.

L'uniforme dels portants també ha anat canviant amb els anys, des de la camisa clara i pantalons negres de l'antiguitat, als pantalons amb escates pintades com les del drac, la camisa i pantalons verds fosc, fins a l'uniforme actual, camisa i pantaló blanc i faixa morada.

Acompanyament musical

Com antigament era típic al Penedès, els entremesos de foc es feien acompanyar de música, amb melodies tocades amb flabiol i tamborí o a vegades amb mitja cobla. Des del 1980 el Drac es fa acompanyar per gralles, fet no gaire freqüent en aquest tipus d'entremesos.

El drac té una peça musical pròpia d'origen popular desconegut anomenada El Drac, que comparteix amb el Drac de Vilafranca.

Anecdotari i fets

entrada al vot del poble del 2017 a Vilanova i la Geltrú

• Com a figura de la festivitat del Corpus es diu que està excomunicada per l'Església Catòlica.
• Va participar en la 1a Concentració de Dracs, durant les festes de la Mercè de Barcelona, el 23 de setembre de 1979, i al primer correfoc de la història, també a Barcelona, al setembre de 1980.
• Ha fet actuacions a França i a Itàlia.
• Ha participat en l'estrena del Drac de Montblanc (1981) i el Drac de La Geltrú (1978), entre altres.
• És padrí del Drac de Terrassa.
• Forma part dels 7 dracs històrics de Catalunya, juntament amb el Drac de Vilafranca, el Drac de Solsona, el Drac de la Bisbal de l'Empordà, el Drac de Sitges, el Drac de Sant Quintí de Mediona i el Drac d'Olot.
• La figura actual es guarda a Cal Pijoan.
• Debutà en el cinema formant part de l'attrezzo d'una pel·lícula en la dècada de 1980.
• El cap de la rèplica de 1982 va ser tallat i amagat al Círcol Catòlic per motius desconeguts, i recuperat per Jesús Rex, net del primer portant del Drac d'en Ricart.

El Drac a l'Arrivo de Carnestoltes

L'esperit carnavalesc del Drac de Vilanova ve d'antic. Algunes de les primeres referències documentades del Drac són de la seva participació en l'Arrivo de Carnestoltes de 1856. Posteriorment hi participà habitualment fins al període de la guerra i durant la dictadura. Al 1948, amb el Carnaval prohibit a la via pública, el recuperat Drac apareix per sorpresa el divendres de Carnaval, encapçalant una comitiva improvisada de l'Arrivo. Amb la progressiva recuperació del Carnaval a partir de l'any 1976, el drac reprèn el costum d'encapçalar l'Arrivo juntament amb els diables i el drac de la Geltrú durant uns anys més, però de forma molt interrompuda. La Unió Vilanovina continua en els últims anys la tradició de fer-lo aparèixer a l'Arrivo de manera intermitent, sovint per sorpresa, amb antifaç o disfressat, per exemple de drac xinès (2000), de gamba (2015) o d'aneguet (2020).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drac de Vilanova i la Geltrú

• La Unió Vilanovina - Drac de Vilanova Arxivat 2012-03-10 a Wayback Machine.
• Blog de la colla de portants del Drac de Vilanova