Josep Font i Gumà
Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922)[1] fou un arquitecte, titulat el 17 d'abril de 1885.[2] Va ser acadèmic de Sant Jordi el 1922. Nebot del polític i empresari Francesc Gumà i Ferran.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 gener 1859 Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
| Mort | 4 juliol 1922 (63 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
Fou un gran afeccionat i col·leccionista de rajoles. La seva notable col·lecció de ceràmica catalana del segle xiv al xvi la va anar formant amb nombroses sortides arqueològiques amb els seus amics Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà i Soqué. Fruit de la seva passió, va publicar l'important treball "Rajoles d'art vidriades catalanes i valencianes" (1905).
A Vilanova i la Geltrú va fer la font de la plaça de Soler i Gustems el (1893), el Xalet Miramar o del Nin i va aconseguir que la diputació de Barcelona restaurés el castell de la Geltrú -encarregat a Jeroni Martorell- a canvi de la seva col·lecció de rajoles. A Sant Pere de Ribes va construir l'Hospital del Redós de Sant Josep i Sant Pere (1907)[3] i la font[4] commemorativa de la canalització d'aigües (1906).[5] A Sitges va construir l'Hospital de Sant Joan[6] i diverses cases particulars. Juntament amb Antoni M. Gallissà, va fer el temple parroquial de Sant Esteve de Cervelló.
A Barcelona va fer la reforma de l'Ateneu Barcelonès del 1904 i la casa Puig i Colom de Barcelona (1913-14) i la Casa de Mercedes Niqui (1910), al carrer Balmes 127, per a la qual va guanyar el concurs anual d'edificis artístics en l'edició 2010. També és l'autor de l'hospital de Sitges i de la fàbrica Pirelli de Vilanova.[7]
Quant a la seva trajectòria política, Font i Gumà estigué vinculat a la Lliga Regionalista. Fou diputat pel districte de Vilanova i la Geltrú - Sant Feliu de la Diputació de Barcelona. El 1922 fou designat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Formà part de la Junta de l'Ateneu Barcelonès (1902–1904).[8]
Referències modifica
- ↑ Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa editors., 2003, p. 133 [Consulta: 16 gener 2018].
- ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 306 [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ http://www.ribes.org/la-guia/llocs-2/centre-de-ribes/redos-de-sant-josep-i-sant-pere/
- ↑ http://www.ribes.org/la-guia/llocs-2/centre-de-ribes/la-font/
- ↑ «Bibliografia sobre l'obra de Font i Gumà a Sant Pere de Ribes». [Consulta: 18 novembre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ http://www.hospitalsitges.cat/patrimoni.html Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors: ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 91. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ «ELS DIPUTATS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA».