Obre el menú principal

Llista d'unitats de paisatge de Catalunya

article de llista de Wikimedia

Llista de les unitats de paisatge definides en els catàlegs de paisatge dels plans territorials de Catalunya. El mapa de paisatges inclou tot el territori, amb tota mena de paisatge, rural, urbà o periurbà, d'acord amb la definició del Conveni europeu del paisatge: àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és resultat de la interacció de factors naturals i humans. Els paisatges estan protegits per la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, que preserva els seus valors naturals, patrimonials, científics, econòmics i socials.

Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

Entre l'any 2008 i 2013 el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat 5 catàlegs per àmbits funcionals territorials, quedant pendents els corresponents a la Regió Metropolitana i les Comarques Centrals. En total, el mapa de paisatges de Catalunya defineix 135 unitats delimitades a partir de les característiques de naturalesa ambiental, cultural, perceptiva i simbòlica, i les continuïtats del paisatge que li confereixen una idiosincràsia diferenciada. Les dades dels dos plans pendents d'aprovació són provisionals.

Contingut

Alt Pirineu i AranModifica

Nom Trets distintius Superfície / Usos Localització Codi Imatge
Era Baisha Val d'Aran
Fort gradient d'altitud entre els cims i el fons de vall estructurat per la Garona. Paisatges agroforestals rics i clima atlàntic.
24.783 ha
94% vegetació
6% roques
0,2% construït
Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres, es Bòrdes, Vilamòs
(Vall d'Aran)
42° 45′ 11″ N, 0° 44′ 17″ E / 42.753°N,0.738°E / 42.753; 0.738
UP-AP-1
fitxa
Era Nauta Val d'Aran
Valls d'origen glacial. Model urbanístic associat als equipaments d'esquí i a la centralitat de Viella, polaritat econòmica i de serveis. Extenses pastures dels vessants de solana, en contrast cromàtic amb les denses pinedes de les obagues.
25.933 ha
11% roques
0,2% construït
Naut Aran, Vielha e Mijaran i part d'Alt Àneu
(Vall d'Aran i Pallars Sobirà)
42° 43′ N, 0° 54′ E / 42.72°N,0.90°E / 42.72; 0.90
UP-AP-2
fitxa
Cims i Estanys d'Aigüestortes i Sant Maurici
Paisatge lacustre d'origen glacial i de grans fons escènics. Nombrosos estanys i salts d'aigua. A les zones baixes l'entrellaçament dels cursos d'aigua donen lloc a les aigüestortes. Baix grau d'antropització, però amb impactes d'infraestructures hidroelèctriques.
35.233 ha
33% roques
2% aigua
Parts de Vielha e Mijaran, Naut Aran, Vilaller, la Vall de Boí, Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Sort i la Torre de Cabdella
(Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Pallars Jussà)
42° 36′ N, 0° 56′ E / 42.60°N,0.94°E / 42.60; 0.94
UP-AP-3
fitxa
 
Altes Nogueres
Alta muntanya d'esquistos i pissarres amb importants complexos lacustres. Pobles compactes envoltats de prats. Variada diversitat d'hàbitats d’espècies protegides.
70.613 ha
13% roques
0,3% agricultura
0,4% aigua
Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Lladorre, Tírvia, Vall de Cardós
(Pallars Sobirà)
42° 36′ N, 0° 56′ E / 42.60°N,0.94°E / 42.60; 0.94
UP-AP-4
fitxa
Valls d'Àneu
Valls altes d'origen glacial amb un paisatge barreja de cultius, pobles i ribera fluvial. Xarxa de petits pobles al fons de vall, a mig vessant o en valls laterals.
20.794 ha
94% vegetació
4% agricultura
Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Llavorsí
(Pallars Sobirà)
42° 35′ 02″ N, 1° 08′ 31″ E / 42.584°N,1.142°E / 42.584; 1.142
UP-AP-5
fitxa
Massís de l'Orri - Valls de Castellbò i d'Aguilar
Mitjana i alta muntanya amb relleu de formes massives però suaus i valls aïllades i profundes. Pobles d'aire medieval entre paratges d'antigues pastures, deveses i feixes de conreu delimitades per murs de pedra seca.
51.807 ha Baix Pallars, Cabó, Soriguera, les Valls de Valira
(Alt Urgell, Pallars Sobirà)
42° 35′ 02″ N, 1° 08′ 31″ E / 42.584°N,1.142°E / 42.584; 1.142
UP-AP-6
fitxa
Pastures de l'Alt Pirineu
Paisatge encaixonat per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. Muntanyes maselles, recobertes de pastures verdes a l’estiu i nevades a l’hivern. Destaquen el romànic de la Vall de Boí i les transformacions de la Vall Fosca.
50.221 ha
0,2% construït
Rialp, Sort, la Torre de Cabdella, la Vall de Boí
(Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d'Aran)
42° 27′ N, 0° 55′ E / 42.45°N,0.92°E / 42.45; 0.92
UP-AP-7
fitxa
Sant Gervàs - Montcortès
Pobles endinsats en valls amagades al peu dels relleus més suaus dels Pirineus. Altiplans cultivats i paisatge de les hidroelèctriques.
33.965 ha El Pont de Suert, Sarroca de Bellera, Senterada, Vilaller
(Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà)
42° 22′ N, 0° 53′ E / 42.37°N,0.88°E / 42.37; 0.88
UP-AP-8
fitxa
Plana de l'Urgellet
Àmplia vall d'un paisatge de muntanya seca, amb paisatge urbà de la Seu d'Urgell al bell mig. Supervivència del sector agrari que manté un paper d'equilibri entre la ciutat, els pobles i els vessants forestals de les muntanyes.
15.178 ha
19% agricultura
2% construït
Alàs i Cerc, Montferrer i Castellbò, Ribera d'Urgellet, la Seu d'Urgell, les Valls d'Aguilar, les Valls de Valira
(Alt Urgell)
42° 20′ 38″ N, 1° 27′ 25″ E / 42.344°N,1.457°E / 42.344; 1.457
UP-AP-9
fitxa
Solana del Baridà
Paisatges de l'Alt Pirineu en mestissatge amb el Prepirineu calcari i el paisatge cerdà. L'altiplà de Lles conserva antics i extensos paisatges cultivats. Pobles d'arquitectura tradicional de pedra i pissarra situats en posició vigilant del Cadí i de la plana de l'Urgellet.
18.995 ha Lles de Cerdanya i part d'altres
(Alt Urgell, Cerdanya)
42° 26′ N, 1° 39′ E / 42.43°N,1.65°E / 42.43; 1.65
UP-AP-10
fitxa
Congost del Segre
Paisatge tancat de cingles i parets de roca calcària només obert pel pantà d'Oliana i les valls per damunt de Coll de Nargó i Organyà. Històric territori de pas amb el congost més llarg del Prepirineu català.
12.484 ha
87% vegetació
10% agrícola
0,2% construït
2,6% aigua
Cabó, Coll de Nargó, Organyà, Peramola
(Alt Urgell)
42° 09′ 29″ N, 1° 19′ 01″ E / 42.158°N,1.317°E / 42.158; 1.317
UP-AP-11
fitxa
Cadí
Cingleres de paret calcària que es precipiten fins a estretes valls. Gran dissimetria entre l'obaga i la solana, entre el marge esquerre de la vall del Segre, boscosa i ombrívola, i la lluminosa vall de Josa. El túnel del Cadí creua la serralada.
26.198 ha Arsèguel, Cava, Estamariu, Josa i Tuixén, Montellà i Martinet, el Pont de Bar
(Alt Urgell, Cerdanya)
42° 19′ N, 1° 38′ E / 42.32°N,1.63°E / 42.32; 1.63
UP-AP-12
fitxa
 
Vall Cerdana
Estructura reticular de paisatges agrícoles de la plana creuats pel riu Segre, entre el bressol dels colors lluminosos de la solana i el verd penetrant de l’obaga, culminats per alts cims. Pobles distribuïts al redós de la plana, amb Puigcerdà en posició estratègica.
32.164 ha Alp, Bellver de Cerdanya, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Prats i Sansor, Prullans, Puigcerdà, Riu de Cerdanya, Urús
(Cerdanya)
42° 24′ N, 1° 51′ E / 42.40°N,1.85°E / 42.40; 1.85
UP-AP-13
fitxa
La Vansa
Prepirineu aïllat, d’orografia trencada. Gegants calcaris entre el Port del Comte i el Cadí. Cingles que es precipiten cap a la vall del Segre.
25.368 ha Fígols i Alinyà, Josa i Tuixén, la Vansa i Fórnols
(Alt Urgell)
42° 14′ N, 1° 28′ E / 42.23°N,1.47°E / 42.23; 1.47
UP-AP-14
fitxa
Boumort - Collegats
Darrer gran congost de la Noguera Pallaresa. Paisatges forestals combinats amb paisatges rocallosos de parets i cingles. Poblacions de molt petites dimensions amagades als replecs del relleu.
31.862 ha Abella de la Conca, Baix Pallars
(Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà)
42° 13′ N, 1° 07′ E / 42.22°N,1.11°E / 42.22; 1.11
UP-AP-15
fitxa
Rodalia d'Oliana
Paisatge mediterrani continental solcat per la vall del Segre. Horta i conreus a banda i banda del riu combinats amb abundant vegetació de ribera i cingles calcaris que determinen el final del congost del Segre.
11.017 ha Bassella, Oliana, Peramola
(Alt Urgell)
42° 01′ 12″ N, 1° 18′ 11″ E / 42.020°N,1.303°E / 42.020; 1.303
UP-AP-16
fitxa
Conca de Tremp
Conca intrapirinenca envoltada de massissos calcaris. La Noguera Pallaresa ha estat durant segles el camí de pas de matèries i persones del Pirineu. Paisatge mineral de gran interès geològic i paleontològic.
43.173 ha
63% vegetació
35% agricultura
1% construït
2% aigua
Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Talarn, Tremp
(Pallars Jussà)
42° 01′ 12″ N, 1° 18′ 11″ E / 42.020°N,1.303°E / 42.020; 1.303
UP-AP-18
fitxa
La Terreta
Territori aïllat de muntanya mediterrània. Petits pobles dispersos, barrancs profunds, caràcter fronterer.
21.957 ha
94% vegetació
6% agricultura
Part de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, Tremp
(Pallars Jussà)
42° 12′ N, 0° 46′ E / 42.20°N,0.76°E / 42.20; 0.76
UP-AP-20
fitxa

Comparteix part de Montsec i Vall de Rialb amb les Terres de Lleida.

Camp de TarragonaModifica

Nom Trets distintius Superfície / Usos Localització Codi Imatge
Alt Gaià
Caràcter muntanyós amb relleu abrupte i altituds prop de 1.000 m. Predominen materials calcaris, pinedes de pi blanc i vegetació de caràcter arbustiu. El riu Gaià travessa el territori de nord a sud.
20.021 ha
83% vegetació
13% agrícola
4% construït
Pontils, Querol, el Pont d'Armentera i part d'altres
(Conca de Barberà i Alt Camp)
41° 26′ N, 1° 24′ E / 41.44°N,1.40°E / 41.44; 1.40
UP-CT-1
fitxa
Baixa Segarra
Relleu modelat pels cursos alts dels rius Gaià i Corb amb una cota mitjana d'uns 700 m. Predomini dels conreus herbacis de secà. Algunes pinedes de pi blanc i pinassa. Paper rellevant de la ramaderia
17.125 ha
33% vegetació
66% agrícola
1% construït
Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb, Llorac, Santa Coloma de Queralt, Conesa, les Piles, Forès
(Conca de Barberà)
41° 32′ 24″ N, 1° 18′ 04″ E / 41.540°N,1.301°E / 41.540; 1.301
UP-CT-2
fitxa
Conca de Poblet
Conca d'erosió dels rius Anguera i Francolí. Els materials predominants són margues, gresos i lutites. Paisatge eminentment agrícola, especialment vitivinícola.
24.843 ha
25% vegetació
71% agrícola
4% construït
Solivella, Blancafort, Pira, Sarral, Rocafort de Queralt, Barberà de la Conca, Montblanc, l'Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet
(Conca de Barberà)
41° 25′ N, 1° 11′ E / 41.41°N,1.18°E / 41.41; 1.18
UP-CT-4
fitxa
Muntanyes de Prades
Massís muntanyós fins a 1.200 m d'altitud. Predominen els materials silicis: pissarres i granits del Paleozoic. Coberta vegetal mediterrània extensa amb una ampla varietat de boscos.
14.297 ha
93% vegetació
6% agrícola
1% construït
Vilanova de Prades, Prades i part d'altres
(Priorat, Conca de Barberà, Alt Camp i Baix Camp)
41° 20′ N, 1° 01′ E / 41.34°N,1.02°E / 41.34; 1.02
UP-CT-5
fitxa
 
La Mussara
Muntanyós i forestal amb relleu agrest de més de 1.000 m i algunes planes de conreu de secà. Pinedes de pi blanc, pi roig i pinassa, alzinars i rouredes.
16.354 ha
93,7% vegetació
5,5% agrícola
0,4% construït
0,4% aigua
Arbolí, la Febró, Capafonts, Mont-ral, la Riba
(Priorat, Alt Camp i Baix Camp)
41° 16′ 48″ N, 1° 02′ 42″ E / 41.280°N,1.045°E / 41.280; 1.045
UP-CT-6
fitxa
 
Vall del Silenci
Valls d'Ulldemolins i Cornudella de Montsant excavades en materials tendres eocènics. Vegetació mediterrània de carrascars i brolles, en altiplans i solells, i pinedes i rouredes en les obagues. Conreus al fons de les valls.
4.630 ha
68% vegetació
31% agrícola
1% construït
Ulldemolins, Cornudella de Montsant i part d'altres
(Priorat, Alt Camp i Conca de Barberà)
41° 18′ 18″ N, 0° 55′ 48″ E / 41.305°N,0.930°E / 41.305; 0.930
UP-CT-7
fitxa
Montsant
Serra amb grans cingleres, monòlits i balmes. Profunds barrancs destacant el congost de Fraguerau. Espai agrícola a la rodalia dels nuclis de població. Mostres d'intensa activitat agrícola en el passat.
13.328 ha
90% vegetació
9,6% agrícola
0,2% construït
0,2% aigua
Cabacés, la Bisbal de Falset, Margalef, la Morera de Montsant
(Priorat)
41° 17′ N, 0° 47′ E / 41.28°N,0.78°E / 41.28; 0.78
UP-CT-9
fitxa
 
Priorat històric
Relleu trencat, de baixes serres i turons amb vessant s fortament inclinats. Predomini del conreu de la vinya amb edificis emblemàtics de cellers. Vegetació mediterrània poc densa. Nuclis rurals i compactes.
2.519 ha
81% vegetació
18,5% agrícola
0,5% construït
Porrera, Poboleda, Torroja del Priorat, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Gratallops i Bellmunt del Priorat
(Priorat)
41° 12′ N, 0° 50′ E / 41.20°N,0.83°E / 41.20; 0.83
UP-CT-11
fitxa
Baix Priorat
Relleu planer, suaument ondulat. Granits i pissarres en la fossa de Falset-Marçà, i roques calcàries i materials sedimentaris a les planes i a les serres. Paisatge agrícola constituït per un mosaic de vinya, olivera, avellaner i ametller. Vegetació espontània.
13.728 ha
45% vegetació
52% agrícola
1% construït
1% aigües
Falset, Marçà, el Masroig, els Guiamets, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella
(Priorat, Ribera d'Ebre)
41° 08′ 17″ N, 0° 47′ 10″ E / 41.138°N,0.786°E / 41.138; 0.786
UP-CT-12
fitxa
Serra de Llaberia
Muntanya mediterrània amb relleu abrupte i altituds prop de 1.000 m. Materials calcaris amb moles envoltades per cinyells de cingles. Vegetació amb pinedes de pi blanc, garrigues i brolles de romaní. Poc habitat amb espais agrícoles en petites valls i replans interiors.
13.579 ha
90% vegetació
9% agrícola
0,8% construït
0,2% aigua
Capçanes, Colldejou, Pratdip i part d'altres
(Priorat, Baix Camp i Ribera d'Ebre)
41° 04′ 34″ N, 0° 49′ 59″ E / 41.076°N,0.833°E / 41.076; 0.833
UP-CT-13
fitxa
 
Plana de l'Hospitalet de l'Infant
Plana litoral amb pinedes de pi blanc, màquies de garric i margalló, brolles i els prats secs de llistó. Urbanitzacions en la franja litoral. Costa baixa amb llargues platges sorrenques. Petita plana deltaica a la desembocadura del riu Llastres.
6.641 ha
43% vegetació
29% agrícola
27% construït
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Mont-roig del Camp
(Baix Camp)
41° 01′ 55″ N, 0° 56′ 13″ E / 41.032°N,0.937°E / 41.032; 0.937
UP-CT-15
fitxa
Escornalbou-Puigcerver
Valls estretes separades per serres i turons de vessants suaus. Nuclis de població agrícoles a les vores de les rieres de Riudecols i de Riudecanyes. Conreus de secà. Pinedes de pi blanc i brolles d'estepes i brucs.
8.041 ha
78% vegetació
20% agrícola
1% construït
0,3% aigua
L'Argentera, Riudecanyes, Duesaigües, Riudecols
(Baix Camp)
41° 10′ N, 0° 57′ E / 41.16°N,0.95°E / 41.16; 0.95
UP-CT-16
fitxa
Conca d'Alforja-Vilaplana
Depressió oberta amb masses forestals als vessants de les serres que l'encerclen. Conreu d'oliveres i avellaners. Nuclis de població de caràcter rural i residencialisme per la proximitat de Reus.
8.898 ha
46% vegetació
52% agrícola
2% construït
Alforja, l'Aleixar, Vilaplana i part d'altres
(Baix Camp)
41° 12′ 50″ N, 1° 03′ 47″ E / 41.214°N,1.063°E / 41.214; 1.063
UP-CT-17
fitxa
Plana del Baix Camp
Plana agrícola amb una xarxa de torrents paral·lels. Conreus llenyosos que alternen amb fruiters i hortalisses de regadiu. Nuclis de població rurals amb creixement residencial, industrial i comercial.
12.688 ha
8% vegetació
87% agrícola
5% construït
Riudoms, Vinyols i els Arcs, Montbrió del Camp, Botarell, les Borges del Camp, Vilanova d'Escornalbou i Mont-roig del Camp
(Baix Camp i Tarragonès)
41° 07′ N, 1° 02′ E / 41.12°N,1.04°E / 41.12; 1.04
UP-CT-18
fitxa
Litoral del Camp
Franja de costa baixa densament urbanitzada en primera línia i amb zona agrícola interior de conreus llenyosos
4.507 ha
19% vegetació
43% agrícola
38% construït
2% aigua
Salou, Cambrils
(Baix Camp i Tarragonès)
41° 04′ 48″ N, 1° 05′ 28″ E / 41.080°N,1.091°E / 41.080; 1.091
UP-CT-19
fitxa
Reus-Tarragona
Espai urbanitzat extens amb una densa xarxa d'infraestructures de comunicació. Indústries petroquímiques. Paisatge periurbà entre Reus i Tarragona.
9.672 ha
14% vegetació
37% agrícola
48% construït
1% aigua
Tarragona, Reus, Constantí, Vila-seca, la Canonja
(Baix Camp i Tarragonès)
41° 07′ 37″ N, 1° 10′ 48″ E / 41.127°N,1.180°E / 41.127; 1.180
UP-CT-20
fitxa
Camps del Francolí
Plana agrícola diversa i heterogènia on predominen els conreus llenyosos de regadiu. Contrast amb els usos industrials dels complexos petroquímics.
9.907 ha
6% vegetació
86% agrícola
8% construït
El Milà, la Masó, Alcover, la Selva del Camp, el Rourell, Vilallonga del Camp, la Pobla de Mafumet, el Morell, Almoster
(Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès)
41° 13′ N, 1° 11′ E / 41.22°N,1.19°E / 41.22; 1.19
UP-CT-21
fitxa
Plana de l'Alt Camp
Plana agrícola tancada per un amfiteatre de muntanyes. Conreus de cereals i vinyes. Polígons industrials a Valls i el Pla de Santa Maria.
9.907 ha
19% vegetació
75% agrícola
6% construït
Valls, Figuerola del Camp, el Pla de Santa Maria, Alió, Bràfim, Puigpelat, Nulles, Vilabella i Vallmoll
(Alt Camp i Tarragonès)
41° 17′ 53″ N, 1° 16′ 48″ E / 41.298°N,1.280°E / 41.298; 1.280
UP-CT-22
fitxa
Baix Gaià
Relleu de serres ondulades i turons de baixa altitud. Pinedes i grans urbanitzacions en el sector occidental i agricultura en el nord i llevant. Espais naturals en la faixa costanera sotmesa a creixement urbanístic.
12.816 ha
30% vegetació
46% agrícola
23% construït
1% aigua
Torredembarra, Altafulla, la Riera de Gaià, el Catllar, els Pallaresos, Perafort, la Secuita, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Creixell, Roda de Berà
(Tarragonès)
41° 09′ 32″ N, 1° 21′ 50″ E / 41.159°N,1.364°E / 41.159; 1.364
UP-CT-23
fitxa
Massís de Bonastre
Muntanyes baixes entre les planes agrícoles de vinya, oliveres, ametllers i avellaners. Abandonament agrícola en els turons i serres colonitzats per la vegetació.
13.581 ha
68% vegetació
27% agrícola
4% construït
1% aigua
Bonastre, Vespella de Gaià, Salomó, Rodonyà, Masllorenç i parts d'altres
(Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès)
41° 14′ 35″ N, 1° 25′ 59″ E / 41.243°N,1.433°E / 41.243; 1.433
UP-CT-24
fitxa
Camps de Santes Creus
Petites planes i terrasses fluvials vertebrades pel riu Gaià amb vegetació de ribera. Conreu de vinya i pinedes de pi blanc i brolles mediterrànies. El monestir de Santes Creus és un element significatiu.
4.597 ha
21% vegetació
75% agrícola
4% construït
El Pont d'Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Montferri
(Alt Camp)
41° 19′ 16″ N, 1° 22′ 08″ E / 41.321°N,1.369°E / 41.321; 1.369
UP-CT-25
fitxa
El Montmell
Serres i turons amb fort pendent i paisatge sec i aspre. Mirador sobre la plana del Baix Penedès. Pinedes de pi blanc, claps d'alzinar i de roureda de fulla petita, cultiu de la vinya. Restes de patrimoni històric abandonat. Grans urbanitzacions disperses.
13.155 ha
86% vegetació
11% agrícola
3% construït
El Montmell, nord de la Bisbal del Penedès
(Alt Camp i Baix Penedès)
41° 20′ N, 1° 29′ E / 41.34°N,1.49°E / 41.34; 1.49
UP-CT-26
fitxa
Plana del Baix Penedès
Plana agrícola amb petites serres i turons de pendents molt suaus. Predomini del conreu de la vinya amb conreus herbacis al sud. El principal curs fluvial és la riera de la Bisbal. Gran nombre de vies de comunicació.
9.878 ha
16% vegetació
66% agrícola
18% construït
La Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, Banyeres del Penedès, l'Arboç, Santa Oliva, Bellvei, el Vendrell i Albinyana
(Baix Penedès)
41° 15′ 25″ N, 1° 33′ 04″ E / 41.257°N,1.551°E / 41.257; 1.551
UP-CT-27
fitxa
Litoral del Penedès
Faixa de costa baixa densament urbanitzada. Pinedes de pi blanc, fragments de garriga i de màquies de margalló en els petits turons allunyats de la costa. Àrea de conreu petita i fragmentada.
2.823 ha
22% vegetació
18% agrícola
59% construït
2% aigües
Cunit, Calafell, part del Vendrell i Roda de Barà
(Baix Penedès i Tarragonès)
41° 11′ 46″ N, 1° 33′ 40″ E / 41.196°N,1.561°E / 41.196; 1.561
UP-CT-28
fitxa
Garraf
Serres baixes mediterrànies properes al mar on coexisteix una combinació d'urbanitzacions i de pinedes de pi blanc. La vegetació té un aspecte força degradat.
2.153 ha
58% vegetació
12% agrícola
30% construït
Nord de Cunit i Calafell, part del Vendrell i Bellvei
(Baix Penedès)
41° 13′ 05″ N, 1° 36′ 25″ E / 41.218°N,1.607°E / 41.218; 1.607
UP-CT-29
fitxa

Comparteix part de Garrigues Baixes i vall del Corb i Garrigues Altes amb les Terres de Lleida, i part de Serra del Tormo i Muntanyes de Tivissa-Vandellòs amb les Terres de l'Ebre.

Comarques CentralsModifica

Nom Trets distintius Superfície / Usos Localització Codi Imatge
Cabrerès-Puigsacalm
Altiplà vorejat per cingleres. Vegetació densa i esponerosa, mosaic de conreus herbacis, pastures i boscos. Fons escènics emblemàtics.
Rupit i Pruit, l'Esquirol, Tavertet, Vidrà, la Vall d'en Bas, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols
(Osona, Garrotxa i Selva)
42° 05′ 46″ N, 2° 25′ 08″ E / 42.096°N,2.419°E / 42.096; 2.419
UP-CC-2
fitxa
Capçaleres del Llobregat
Paisatge de muntanya, amb forts plegaments alpins que li confereixen un cert aspecte abrupte i escarpat. Els nuclis de població són menuts, però ben repartits pel territori.
Gósol, Gisclareny, Cercs, Bagà, Castellar de n'Hug, Saldes, la Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Vallcebre, la Nou de Berguedà, Borredà, Vilada
(Berguedà, Ripollès)
42° 13′ N, 1° 54′ E / 42.22°N,1.90°E / 42.22; 1.90
UP-CC-4
fitxa
Conca d'Òdena
Àrea excavada per l'erosió del riu Anoia i els seus afluents, rodejada per diversos turons i serres d'alçada moderada. Hi destaquen els conreus de secà, la trama urbana d'Igualada, nombroses fàbriques antigues i polígons industrials i de serveis més recents.
Igualada, Òdena, Castellolí, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Sant Martí de Tous, Jorba, Copons, Rubió, Castellfollit del Boix
(Anoia, Bages)
41° 37′ N, 1° 37′ E / 41.61°N,1.62°E / 41.61; 1.62
UP-CC-6
fitxa
Conca salina
Paisatge força muntanyós, amb valls i serrats de poca volada; en alguns punts destaquen els runams salins, testimoni de l'extracció minera de sal sòdica i potàssica.
Cardona, Súria, Sallent, Balsareny, Castellnou de Bages
(Bages)
41° 50′ 42″ N, 1° 48′ 32″ E / 41.845°N,1.809°E / 41.845; 1.809
UP-CC-7
fitxa
Lluçanès
Paisatge obert, suaument ondulat i parcialment recobert per una vegetació humida i esponerosa vora de les diverses rieres que el travessen. Forma un mosaic de camps i bosquets que acull nuclis de població no gaire grans i distribuïts.
Prats de Lluçanès, Olost, Sant Bartomeu del Grau, Avinyó, Perafita, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Lluçà, Santa Maria de Merlès, Sant Feliu Sasserra, Oristà
(Osona, Bages, Berguedà)
41° 50′ 42″ N, 1° 48′ 32″ E / 41.845°N,1.809°E / 41.845; 1.809
UP-CC-10
fitxa
El Moianès
Altiplà elevat amb petits pobles i masies aïllades, on predomina el conreu cerealista amb boscúries humides d'alzines, roures i pi roig en la perifèria.
Moià, Calders, Monistrol de Calders, Muntanyola, l'Estany, Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Granera
(Bages, Vallès Oriental, Osona)
41° 49′ N, 2° 06′ E / 41.81°N,2.10°E / 41.81; 2.10
UP-CC-11
fitxa
Montserrat
Muntanya emblemàtica de conglomerats molt consolidats i amb un relleu característic amb nombroses cingleres i agulles arrodonides. La vegetació d'alzinar muntanyenc a les canals ombrívoles i de brolla a les parts baixes i més exposades.
Monistrol de Montserrat, Castellolí, Marganell
(Bages, Anoia, Baix Llobregat)
41° 36′ 32″ N, 1° 47′ 38″ E / 41.609°N,1.794°E / 41.609; 1.794
UP-CC-13
fitxa
 
Rubió-Castelltallat-Pinós
Successió de diferents serralades de muntanya mitjana, amb orientacions paral·leles d'est a oest, on destaquen el mosaic entre boscos i camps i la presència d'alguns poblets, masies aïllades i torres de guàrdia.
Aguilar de Segarra, Fonollosa, Sant Mateu de Bages
(Bages)
41° 48′ N, 1° 40′ E / 41.80°N,1.66°E / 41.80; 1.66
UP-CC-14
fitxa
Pla de Bages
Relleu planer, tot i alguns turons i el pas del Cardener i el Llobregat, origen d'una important indústria. Tradicionalment, l'agricultura, de secà i de regadiu, ha estat l'ocupació principal de la zona, però ha anat cedint pas al creixement de zones residencials, infraestructures i polígons industrials al voltant de Manresa i els pobles veïns.
Artés, Santpedor, Sant Fruitós de Bages, Navarcles, Callús, Sant Joan de Vilatorrada, Manresa, el Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí, Sant Salvador de Guardiola, Marganell, Rajadell
(Bages)
41° 43′ N, 1° 49′ E / 41.72°N,1.81°E / 41.72; 1.81
UP-CC-15
fitxa
Plana de Vic
Plana intensament conreada i molt poblada on coincideixen nuclis urbans, zones industrials, camps de conreu, explotacions ramaderes i alguns turons testimoni. El riu Ter travessa bona part de la plana i ha facilitat el desenvolupament industrial de nuclis riberencs.
Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà, Manlleu, Santa Cecília de Voltregà, Roda de Ter, Gurb, Vic, Calldetenes, Folgueroles, Santa Eulàlia de Riuprimer, Malla, Taradell, Tona, Seva, Centelles
(Osona)
41° 57′ N, 2° 16′ E / 41.95°N,2.26°E / 41.95; 2.26
UP-CC-17
fitxa
Replans del Berguedà
El riu Llobregat travessa la unitat de nord a sud i acull a la seva vora poblacions amb un passat industrial recent. Les parts més allunyades del riu, amb turons boscosos, rieres i replans conreats, són menys poblades i acullen poblets i masies que centren la seva economia en les activitats agropecuàries.
Berga, Avià, Montmajor, l'Espunyola, Montclar, Casserres, Gironella, Olvan, Santa Maria de Merlès, Puig-reig, Navàs
(Berguedà)
42° 00′ N, 1° 53′ E / 42.00°N,1.88°E / 42.00; 1.88
UP-CC-18
fitxa
Replans del Solsonès
Contraforts muntanyosos del Prepirineu, coberts de boscos, format per una successió de serrats i replans de vocació agrària i forestal, travessats pel riu Cardener. A excepció de la ciutat de Solsona, el poblament hi és dispers i de poca entitat, organitzat principalment en grans masies.
Solsona, Pinell de Solsonès, Llobera, Olius, Riner, Clariana de Cardener, Navès
(Solsonès)
41° 59′ N, 1° 32′ E / 41.98°N,1.54°E / 41.98; 1.54
UP-CC-19
fitxa
Ribera Salada
Muntanya mitjana amb les valls de la ribera Salada i els seus afluents. Hi domina el bosc i, als replans, els camps de conreu. No hi ha gaires nuclis urbans: el poblament és ben dispers, en forma de grans masies.
Odèn, Lladurs, Castellar de la Ribera, Bassella
(Solsonès, Alt Urgell)
42° 05′ N, 1° 26′ E / 42.09°N,1.44°E / 42.09; 1.44
UP-CC-20
fitxa
Serres d'Ancosa
Serres encinglerades, cims planers i depressions. Destaquen les alineacions calcàries fortament plegades i poblades per pins i matollars, i les depressions argiloses dedicades al cereal, on hi ha la majoria de masies i pobles.
La Llacuna, Mediona, Pontons
(Alt Penedès, Anoia)
41° 28′ 39″ N, 1° 32′ 25″ E / 41.477374°N,1.540378°E / 41.477374; 1.540378
UP-CC-23
fitxa
Valls de Lord
Zona de relleu abrupte i acinglerat on domina un paisatge de muntanya alta al nord, amb una vegetació força densa i alguns prats. Al sud, alguns altiplans i serres formen un paisatge de muntanya mitjana.
La Coma i la Pedra, Sant Llorenç de Morunys, Capolat, Guixers
(Solsonès, Berguedà)
42° 09′ N, 1° 40′ E / 42.15°N,1.67°E / 42.15; 1.67
UP-CC-25
fitxa
Valls de l'Anoia
Paisatge agroforestal, molt ondulat i marcat pel pas de l'Anoia i el Riudebitlles. S'hi conrea vinya, cereal i alguns fruiters de secà. Les indústries i els molins a les terrasses fluvials i els grans cellers de cava al camp completen aquest paisatge.
Masquefa, Piera, els Hostalets de Pierola, Cabrera d'Anoia, Vallbona d'Anoia, Capellades, la Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt, Carme, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Esteve Sesrovires, Gelida, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Llorenç d'Hortons
(Anoia, Alt Penedès, Baix Llobregat)
41° 31′ N, 1° 47′ E / 41.51°N,1.79°E / 41.51; 1.79
UP-CC-26
fitxa

Comparteix part de Sant Llorenç del Munt, l'Obac i el Cairat, Cingles de Bertí i Gallifa, i Montseny amb la Regió Metropolitana de Barcelona; part de les Guilleries amb les Comarques Gironines; part de Costers de la Segarra i Vall del Llobregós amb les Terres de Lleida.

Comarques GironinesModifica

Nom Trets distintius Superfície / Usos Localització Codi Imatge
Alta Garrotxa
Muntanyam calcari format per cingleres, serres agrestes i escarpades. Gorges, barrancs i saltants d’aigua, del Llierca i de la Muga. Varietat d’ambients forestals. Ermites, petites esglésies i petits pobles disseminats.
38.745 ha
95,5% vegetació
4,3% agrícola
0,2% construït
Albanyà, Argelaguer, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Tortellà i part d'altres
(Garrotxa, Alt Empordà i Ripollès)
42° 17′ N, 2° 35′ E / 42.28°N,2.58°E / 42.28; 2.58
UP-CG-1
fitxa
Ardenya-Cadiretes
Costa alta de grans penya-segats articulats amb petites cales, moltes urbanitzades. Vegetació molt densa i compacta, boscos de suros, alzines i pins. Centres turístics a la costa i urbanitzacions en el paisatge forestal.
22.501 ha
83% vegetació
4% agrícola
13% construït
Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i part d'altres
(Selva, Baix Empordà, Gironès i Maresme)
41° 46′ N, 2° 55′ E / 41.77°N,2.91°E / 41.77; 2.91
UP-CG-2
fitxa
Els Aspres
Serres baixes, suaument ondulades. Boscos característics de suredes, zones vitivinícoles. Petits nuclis de població d’origen medieval.
18.392 ha
83% vegetació
4% agrícola
13% construït
Agullana, Cantallops, Capmany, Darnius, Espolla, la Jonquera, Masarac, Mollet de Peralada, Rabós, Sant Climent Sescebes, Vilamaniscle
(Alt Empordà)
42° 22′ 37″ N, 2° 56′ 56″ E / 42.377°N,2.949°E / 42.377; 2.949
UP-CG-3
fitxa
Alt Ter
Muntanya mitjana de serres i valls paral·leles articulades pel riu Ter i el Freser amb colònies industrials. Boscos caducifolis i pinedes montanes.
41.887 ha
95% vegetació
4% agrícola
1% construït
Campdevànol, Campelles, Gombrèn, les Llosses, Ogassa, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Vallfogona del Ripollès
(Ripollès i Garrotxa)
42° 13′ N, 2° 14′ E / 42.22°N,2.24°E / 42.22; 2.24
UP-CG-4
fitxa
Cap de Creus
Litoral rocós amb grans penya-segats, articulat per cales i petites badies. Muntanya mediterrània amb relleus de poca alçada. Grans extensions de brolles, vinyes i oliveres.
19.086 ha
93% vegetació
3% agrícola
4% construït
Cadaqués, Colera, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Portbou, Vilajuïga
(Alt Empordà)
42° 19′ 26″ N, 3° 10′ 26″ E / 42.324°N,3.174°E / 42.324; 3.174
UP-CG-6
fitxa
 
Costa Brava
Alternança de serres, valls i planes. Costa escarpada, rocosa, amb penya-segats, que s’obre per donar lloc a cales i badies. Coberta forestal densa, de pinedes, alzinars i suredes. Gran desenvolupament turístic.
11.799 ha
40% vegetació
32% agrícola
27% construït
1% aigua
Begur, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Regencós, i Vall-llobrega
(Baix Empordà)
41° 52′ 34″ N, 3° 08′ 13″ E / 41.876°N,3.137°E / 41.876; 3.137
UP-CG-7
fitxa
 
Empordanet - Baix Ter
Paisatge mediterrani de muntanya baixa calcària amb brolles i garrigues. Plana al·luvial del curs baix del riu Ter. Litoral amb cordons dunars, llacunes i maresmes. Paisatge agrícola ric i divers.
23.127 ha
28% vegetació
66% agrícola
5% construït
1% aigua
Corçà, Foixà, Fontanilles, Forallac, Gualta, Jafre, Palau-sator, Pals, Parlavà, Rupià, Serra de Daró, Torrent, Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret, Ultramort i Verges
(Alt Empordà i Baix Empordà)
42° 01′ N, 3° 07′ E / 42.01°N,3.12°E / 42.01; 3.12
UP-CG-9
fitxa
Estany de Banyoles
Paisatge lacustre de l'estany, urbà, agroforestal històric articulat per masies, veïnats i petits nuclis rurals, i granges agro-ramaderes.
11.015 ha
29% vegetació
61% agrícola
9% construït
1% aigua
Banyoles, Camós, Cornella del Terri, Esponellà, Fontcoberta, Maià de Montcal, Palol de Revardit, Serinyà
(Pla de l'Estany, Garrotxa i Gironès)
42° 06′ 47″ N, 2° 47′ 02″ E / 42.113°N,2.784°E / 42.113; 2.784
UP-CG-10
fitxa
 
Garrotxa d'Empordà
Muntanya baixa de transició amb alternança de serres i valls. Coberta forestal que predomina cap a l'oest. Sòl agrari a les planes del riu Manol. Trama urbana d'origen medieval.
20.785 ha
72% vegetació
27% agrícola
1% construït
Avinyonet de Puigventós, Biure, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Crespià, Lladó, Llers, Pont de Molins, Terrades i Vilanant
(Alt Empordà, Garrotxa i Pla de l'Estany)
42° 17′ N, 2° 51′ E / 42.28°N,2.85°E / 42.28; 2.85
UP-CG-11
fitxa
Les Gavarres
Muntanya baixa mediterrània amb predomini forestal de suredes, alzinars i pinedes amb màquies i brolles. Àrees agrícoles en les terrasses al·luvials del Ter. Nuclis de població a les àrees perifèriques.
39.159 ha
86% vegetació
12% agrícola
2% construït
Bordils, Cassà de la Selva, Celrà, Corçà, Flaçà, Juià, la Bisbal d'Empordà, la Pera, Madremanya, Quart, Rupià, Sant Martí Vell
(Baix Empordà i Gironès)
41° 56′ N, 2° 58′ E / 41.93°N,2.97°E / 41.93; 2.97
UP-CG-12
fitxa
 
Les Guilleries
Muntanya baixa i mitjana de materials granítics. Predomini de les cobertes forestals. Plantacions d'espècies forestals amb aprofitaments industrials. Grans embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral.
39.634 ha
93% vegetació
4% agrícola
2% construït
1% aigua
Anglès, Arbúcies, Hostalric, Massanes, Osor, Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Vilanova de Sau, Espinelves
(Selva, Osona)
41° 53′ N, 2° 35′ E / 41.88°N,2.58°E / 41.88; 2.58
UP-CG-13
fitxa
Pla de Girona
Mosaic agroforestal de conreus herbacis i clapes de bosc mixt. Paisatge condicionat per l'àrea urbana de Girona amb grans infraestructures de transport i comunicacions, i paisatges periurbans diversos.
10.975 ha
32% vegetació
45% agrícola
23% construït
Aiguaviva, Bescanó, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sarrià de Ter
(Gironès, la Selva i Pla de l'Estany)
41° 58′ N, 2° 48′ E / 41.97°N,2.80°E / 41.97; 2.80
UP-CG-16
fitxa
Plana de l'Empordà
Plana agrícola oberta al mar i envoltada per un amfiteatre de muntanyes. Sediments al·luvials dels rius Muga i Fluvià. Zona humida d'aiguamolls d'importància internacional. Desenvolupament urbanístic en l'eix Figueres-Roses.
41.510 ha
11% vegetació
80% agrícola
9% construït
1% aigua
Albons, Borrassà, Cabanes, Castelló d'Empúries, el Far d'Empordà, Figueres, Fortià, Garrigàs, l'Armentera, l'Escala, Masarac, Pedret i Marzà, Peralada, Riumors, Roses, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador, Santa Llogaia d'Àlguema, Siurana, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilafant, Vilamacolum, Vilamalla i Vila-sacra
(Alt Empordà i Baix Empordà)
42° 14′ N, 3° 02′ E / 42.23°N,3.04°E / 42.23; 3.04
UP-CG-17
fitxa
Plana de la Selva
Plana suaument ondulada entre les muntanyes amb paisatge agroforestal i clapes de bosc. Empremta d'activitat volcànica. Àrees endorreiques amb zones humides i inundables. Àrees industrials i de serveis vinculades a l'aeroport i el corredor d'infraestructures.
35.283 ha
45% vegetació
47% agrícola
8% construït
Brunyola, Caldes de Malavella, Campllong, Cassà de la Selva, Llagostera, Maçanet de la Selva, Sant Andreu Salou, Santa Coloma de Farners, Sils, Vidreres i Vilobí d'Onyar
(Selva i Gironès)
41° 50′ N, 2° 48′ E / 41.84°N,2.80°E / 41.84; 2.80
UP-CG-18
fitxa
Rocacorba
Muntanyes amb densa coberta forestal i cingleres escèniques. Vall del Llémena i plans de Canet d'Adri amb paisatge rural poc alterat. Turons volcànics destacats.
27.267 ha
84% vegetació
15% agrícola
1% construït
Amer, Canet d'Adri, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Aniol de Finestres, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Sant Martí de Llémena, Sant Miquel de Campmajor
(Gironès, Pla de l'Estany, Selva i Garrotxa)
42° 04′ N, 2° 41′ E / 42.07°N,2.69°E / 42.07; 2.69
UP-CG-19
fitxa
 
Salines-l'Albera
Serres escèniques de l'Alt Empordà. Xarxa hidrogràfica formada per molts rius, rieres i torrents. Boscos caducifolis i alzines, matollars i prats de pastura.
17.579 ha
97% vegetació
2% agrícola
1% construït
Cantallops, Espolla, la Jonquera, la Vajol, Maçanet de Cabrenys
(Alt Empordà)
42° 26′ 10″ N, 2° 53′ 49″ E / 42.436°N,2.897°E / 42.436; 2.897
UP-CG-20
fitxa
Terraprims
Terreny ondulat solcat per torrents i rieres. Mosaics agroforestals de camps de cereals i pinedes de pi blanc amb alzines. Plana fluvial del Ter amb conreus de regadiu. Poblament dispers.
29.501 ha
45% vegetació
51% agrícola
3% construït
1% aigua
Bàscara, Cervià de Ter, Colomers, Esponellà, Garrigoles, Jafre, Navata, Palau de Santa Eulàlia, Sant Jordi Desvalls, Sant Mori, Saus, Camallera i Llampaies, Viladasens, Vilademuls, Vilaür i Vilopriu
(Alt Empordà, Pla de l'Estany, Baix Empordà i Gironès)
42° 08′ N, 2° 55′ E / 42.14°N,2.92°E / 42.14; 2.92
UP-CG-21
fitxa
Vall de Camprodon
Alta muntanya amb modelat glacial i boscos de pi negre, neretars i prats alpins. Els cursos fluvials del Ter i el Ritort articulen les vies de comunicació.
19.118 ha
98% vegetació
1% agrícola
1% construït
Camprodon, Llanars, Molló, Setcases i Vilallonga de Ter
(Ripollès)
42° 21′ N, 2° 20′ E / 42.35°N,2.33°E / 42.35; 2.33
UP-CG-22
fitxa
Valls d'Olot
Muntanya mitjana articulada pels rius Fluvià i Ser. Morfologies produïdes pel vulcanisme quaternari. Mosaic de conreus, pastures, boscos, masies i petits nuclis urbans.
40.935 ha
75% vegetació
22% agrícola
3% construït
Besalú, Castellfollit de la Roca, la Vall de Bianya, la Vall d'en Bas, les Planes d'Hostoles, les Preses, Mieres, Olot, Riudaura, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau
(Garrotxa, Pla de l'Estany i Ripollès)
42° 08′ N, 2° 32′ E / 42.14°N,2.53°E / 42.14; 2.53
UP-CG-23
fitxa
Valls del Freser
Alta muntanya pirinenca articulada pel riu Freser. Prats alpins i mosaic de boscos caducifolis i prats de dall dels fons de vall. Petits nuclis de població.
21.834 ha
98,3% vegetació
1,3% agrícola
0,4% construït
Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Toses
(Ripollès)
42° 20′ N, 2° 07′ E / 42.34°N,2.12°E / 42.34; 2.12
UP-CG-24
fitxa

Comparteix part de Baixa Tordera, Serra de Marina, Montseny i Baix Montseny amb la Regió Metropolitana de Barcelona, i part de les Capçaleres del Llobregat i Cabrerès-Puigsacalm amb les Comarques Centrals.

Regió Metropolitana de BarcelonaModifica

Nom Trets distintius Superfície / Usos Localització Codi Imatge
Plana del Penedès
Paisatge obert de plana agrícola, suaument ondulada, dominat per l'agricultura de vinya de parcel·les petites, amb suaus elevacions i torrents intercalats. Grans infraestructures de comunicació creuen la part més planera.
Font-rubí, Sant Martí Sarroca, Vilobí del Penedès, el Pla del Penedès, Santa Fe del Penedès, la Granada, les Cabanyes, Pacs del Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Castellví de la Marca, Subirats
(Alt Penedès)
41° 22′ N, 1° 41′ E / 41.37°N,1.69°E / 41.37; 1.69
UP-MB-3
fitxa
Garraf
Massís calcari amb fondos o barrancs enfonsats i algunes planes argiloses. Vegetació de màquia litoral, arbustos i margalló, juntament amb boscos de pi blanc. Diverses urbanitzacions i nuclis urbans voregen l'àmbit.
Olesa de Bonesvalls, Begues, Olivella, Olèrdola, Canyelles
(Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat)
41° 19′ N, 1° 49′ E / 41.31°N,1.81°E / 41.31; 1.81
UP-MB-5
fitxa
 
Muntanyes d'Ordal
Paisatge muntanyós poblat per pins i alzines i solcat per torrents tributaris del Llobregat, amb cingleres i superfícies planes aixecades. Diverses urbanitzacions esquitxen el paisatge.
Vallirana, Corbera de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Torrelles de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, la Palma de Cervelló
(Baix Llobregat)
41° 22′ 26″ N, 1° 58′ 12″ E / 41.374°N,1.970°E / 41.374; 1.970
UP-MB-6
fitxa
Plana del Garraf
Extensa plana litoral encerclada per relleus calcaris. A la façana costanera hi ha nuclis urbans, penya-segats i platges, i a l'interior, conreus de vinya i fruiters de secà que van cedint terreny davant la intensa urbanització.
Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant Pere de Ribes i Cubelles
(Garraf)
41° 14′ 10″ N, 1° 45′ 00″ E / 41.236°N,1.750°E / 41.236; 1.750
UP-MB-7
fitxa
Pla de Montserrat
Plana entre les serralades litoral i prelitoral, solcat pel Llobregat i la riera de la Magarola. El paisatge és dominat per grans polígons industrials, nuclis urbans i urbanitzacions.
Collbató, Martorell, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Abrera
(Baix Llobregat)
41° 31′ 34″ N, 1° 53′ 56″ E / 41.526°N,1.899°E / 41.526; 1.899
UP-MB-9
fitxa
Vall Baixa del Llobregat
Plana d'inundació i terrasses baixes del riu Llobregat. La vall ha estat ocupada per un corredor d'infraestructures, diversos nuclis urbans i polígons industrials. La presència dels conreus d'horta i fruiters, abans abundant, ha quedat reduïda als dos costats del riu.
Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, Pallejà
(Baix Llobregat)
41° 23′ 53″ N, 2° 01′ 08″ E / 41.398°N,2.019°E / 41.398; 2.019
UP-MB-10
fitxa
Delta del Llobregat
Plana on encara té força pes l'agricultura d'horta o reg, malgrat la pressió de les infraestructures, els polígons i els nuclis urbans. A la franja costanera hi ha importants llacunes i aiguamolls, abans abundants.
El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels
(Baix Llobregat)
41° 18′ 04″ N, 2° 02′ 20″ E / 41.301°N,2.039°E / 41.301; 2.039
UP-MB-11
fitxa
 
Sant Llorenç del Munt, l'Obac i el Cairat
Paisatge abrupte d'un rocam conglomerat vermellós, que forma uns cims arrodonits característics. Hi predomina el bosc.
Matadepera, Vacarisses, Sant Llorenç Savall, Rellinars, Mura, Talamanca
(Vallès Occidental, Bages)
41° 37′ 30″ N, 1° 59′ 56″ E / 41.625°N,1.999°E / 41.625; 1.999
UP-MB-12
fitxa
Cingles de Bertí i Gallifa
Cingleres calcàries, amb gresos vermells intercalats. Zones amb roca nua fins a zones molt forestades, generalment amb pinedes. A peu de cinglera hi ha nombroses urbanitzacions.
Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja, Gallifa
(Vallès Oriental, Vallès Occidental)
41° 42′ 32″ N, 2° 09′ 43″ E / 41.709°N,2.162°E / 41.709; 2.162
UP-MB-14
fitxa
Montseny
Massís dominant de la serralada prelitoral. Relleu abrupte i frondoses boscúries, amb vegetació de muntanya mediterrània humida i centreeuropea.
Aiguafreda, Figaró-Montmany, Montseny, Arbúcies, Viladrau, el Brull
(Vallès Oriental, Selva, Osona)
41° 46′ 12″ N, 2° 25′ 01″ E / 41.770°N,2.417°E / 41.770; 2.417
UP-MB-15
fitxa
Xaragalls del Vallès
Profundes barrancades que alternen amb carenes en forma d'esquena d'ase que suporten les carreteres i nombroses urbanitzacions. L'activitat agrícola se circumscriu a les fondalades i la vegetació natural, molt alterada, es compon, bàsicament, de pinedes i matollars.
Castellbisbal, Viladecavalls i Ullastrell
(Vallès Occidental)
41° 30′ 47″ N, 1° 58′ 08″ E / 41.513°N,1.969°E / 41.513; 1.969
UP-MB-16
fitxa
Plana del Vallès
Plana ondulada de petites carenes i valls que està urbanitzada en franges, seguint les valls fluvials i els principals eixos de comunicació. Grans polígons industrials i logístics a les parts més planeres, i retalls forestals en les parts més enlairades.
Terrassa, Sabadell, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Castellar del Vallès, Sentmenat, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda, Ripollet, Polinyà, Parets del Vallès, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Canovelles, Granollers, Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Cardedeu, Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Caldes de Montbui
(Vallès Occidental, Vallès Oriental)
41° 36′ N, 2° 13′ E / 41.60°N,2.21°E / 41.60; 2.21
UP-MB-17
fitxa
Baix Montseny
Franja de pendent moderat, majoritàriament boscosa, tret del fons de les valls principals, en què els conreus herbacis i les pollancredes alternen amb els usos residencials i industrials.
Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Breda, Riells i Viabrea
(Vallès Oriental, Selva)
41° 43′ 19″ N, 2° 30′ 50″ E / 41.722°N,2.514°E / 41.722; 2.514
UP-MB-18
fitxa
Collserola
Muntanya metropolitana isolada i envoltada de teixit urbà i industrial. Vegetació de brolla i pineda esclarissada al solell i alzinar amb roures a l'obac.
Urbanitzacions de Barcelona i Sant Cugat del Vallès
(Barcelonès, Vallès Occidental)
41° 26′ N, 2° 06′ E / 41.44°N,2.10°E / 41.44; 2.10
UP-MB-19
fitxa
 
Serra de Marina
Serralada litoral contínua que separa la plana vallesana del litoral. Relleus arrodonits per la roca essencialment granítica, vegetació de pineda.
Vallgorguina, Dosrius, Òrrius, Vallromanes, Martorelles, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta
(Vallès Oriental, Maresme)
41° 38′ 10″ N, 2° 29′ 17″ E / 41.636°N,2.488°E / 41.636; 2.488
UP-MB-20
fitxa
 
Pla de Barcelona
Paisatge urbà continu que inclou des de terrenys planers dels al·luvions del Llobregat i el Besòs fins a turons i terrenys més o menys ondulats de la falda de la serralada litoral.
Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí
(Barcelonès, Baix Llobregat)
41° 24′ 07″ N, 2° 10′ 16″ E / 41.402°N,2.171°E / 41.402; 2.171
UP-MB-21
fitxa
Baix Maresme
Plana litoral i el solell de relleu més amable de la serralada litoral. Un continu urbà ressegueix la costa i les petites valls de rieres connecten els nuclis de mar amb els de muntanya. A les parts baixes es manté l'agricultura d'hivernacle, mentre que als vessants i a les parts altes hi ha pinedes, brolles i vinya.
Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, el Masnou, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Argentona, Alella, Montgat, Tiana, Teià, Cabrils, Cabrera, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d'Estrac
(Maresme)
41° 32′ 56″ N, 2° 23′ 42″ E / 41.549°N,2.395°E / 41.549; 2.395
UP-MB-22
fitxa
Alt Maresme
Paisatge de costa granítica amb alguns penya-segats i una plana litoral estreta, ocupada per poblacions turístiques i infraestructures. L'activitat agrícola, actualment residual, es caracteritzava pels hivernacles amb maduixots a mig vessant, enmig d'un vigorós terreny forestal.
Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Calella, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar
(Maresme)
41° 37′ 30″ N, 2° 39′ 22″ E / 41.625°N,2.656°E / 41.625; 2.656
UP-MB-23
fitxa
Baixa Tordera
Plana al·luvial aprofitada tant per a l'agricultura de reg com per a la plantació de pollancredes, així com per diverses indústries. La unitat és creuada per nombroses infraestructures.
Tordera i Palafolls
(Maresme, Selva)
41° 41′ 24″ N, 2° 44′ 28″ E / 41.690°N,2.741°E / 41.690; 2.741
UP-MB-24
fitxa

Comparteix part del Montmell amb el Camp de Tarragona, part d'Ardenya-Cadiretes amb les Comarques Gironines i part del Moianès, Valls d'Anoia, Serres d'Ancosa i Montserrat amb les Comarques Centrals.

Terres de l'EbreModifica

Nom Trets distintius Superfície / Usos Localització Codi Imatge
Costers de l'Ebre
Clima mediterrani subàrid. Territori forestal amb alguns conreus de secà als fons de vall i de regadiu a les terrasses fluvials. Doble poblament a la vora del riu i en terres planes elevades de conreu.
60.160 ha
61% vegetació
34% agrícola
2% construït
2% aigües
Ascó, Flix, Riba-roja d'Ebre, la Palma d'Ebre, la Torre de l'Espanyol, Vinebre, Bovera
(Ribera d'Ebre, Terra Alta, Segrià i Garrigues)
41° 14′ N, 0° 31′ E / 41.24°N,0.52°E / 41.24; 0.52
UP-TE-1
fitxa
Altiplà de la Terra Alta
Altiplà amb suaus ondulacions. Domina l'espai agroforestal sobretot pel conreu de la vinya amb sectors d'olivera i ametller.
29.683 ha
36% vegetació
62% agrícola
2% construït
Bot, Gandesa, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Vilalba dels Arcs, Batea, la Pobla de Massaluca
(Terra Alta)
41° 05′ N, 0° 23′ E / 41.09°N,0.39°E / 41.09; 0.39
UP-TE-2
fitxa
Serra del Tormo
Baixa muntanya mediterrània, relleu abrupte i cingleres panoràmiques de la serra de la Figuera. Vegetació de brolles de romaní i pinedes de pi blanc. Xarxa minsa de barrancs i torrents, l'Ebre creua el Pas de l'Ase.
13.436 ha
81% vegetació
15% agrícola
1% construït
3% aigües
La Figuera, el Molar, el Lloar, Garcia
(Priorat, Ribera d'Ebre, Terra Alta)
41° 10′ N, 0° 40′ E / 41.17°N,0.66°E / 41.17; 0.66
UP-TE-3
fitxa
Riberes de l'Algars
Barrancs i valls que descendeixen de les serres al riu Algars. Al sud, els Plans d'Horta amb agricultura de secà. Paisatge agroforestal amb conreu tradicional de cereals, vinya i olivera.
14.173 ha
53% vegetació
44% agrícola
2% construït
1% aigües
Caseres, Horta de Sant Joan, Arnes
(Terra Alta)
41° 00′ 32″ N, 0° 18′ 29″ E / 41.009°N,0.308°E / 41.009; 0.308
UP-TE-4
fitxa
Serres de Pàndols-Cavalls
Relleu abrupte i altituds moderades amb unes morfologies singulars. Predomini del paisatge forestal i arbustiu acompanyat de brolles i garrigues.
8.673 ha
53% vegetació
44% agrícola
2% construït
1% aigües
Prat de Comte i zones de Benissanet, Bot, Corbera d'Ebre, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai
(Ribera d'Ebre, Terra Alta)
41° 01′ 34″ N, 0° 27′ 07″ E / 41.026°N,0.452°E / 41.026; 0.452
UP-TE-5
fitxa
Cubeta de Móra
Relleu pla agrari amb predomini dels conreus de regadiu de fruita dolça. Assentament disseminat proper al riu Ebre herència de les antigues sénies i nuclis urbans compactes.
6.840 ha
22% vegetació
64% agrícola
6% construït
5% aigües
Móra d'Ebre, Móra la Nova, Benissanet, Miravet, Ginestar
(Ribera d'Ebre)
41° 05′ N, 0° 37′ E / 41.08°N,0.62°E / 41.08; 0.62
UP-TE-6
fitxa
Barrufemes
Estret del riu Ebre amb alguns conreus de regadiu i de secà de vinya i olivera a l'altiplà. Boscos de pinedes de pi blanc i brolles de romaní. Formacions sobre roca calcària del riu Canaletes.
11.459 ha
67% vegetació
27% agrícola
2% construït
3% aigua
El Pinell de Brai, Benifallet i Miravet
(Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d'Ebre)
41° 00′ 07″ N, 0° 31′ 12″ E / 41.002°N,0.520°E / 41.002; 0.520
UP-TE-9
fitxa
Burgans o plana del Burgar
Fossa tectònica amb un mosaic de cultius i agroforestal. Parcel·les agrícoles petites i estructurades amb murs de pedra en sec, masos i casetes disseminades.
8.159 ha
48% vegetació
48% agrícola
2% construït
2% aigua
Miravet, Ginestar, Tivissa, Rasquera, el Perelló, Tortosa i l'Ametlla de Mar
(Baix Ebre i Ribera d'Ebre)
40° 57′ 29″ N, 0° 39′ 04″ E / 40.958°N,0.651°E / 40.958; 0.651
UP-TE-10
fitxa
Muntanyes de Tivissa-Vandellòs
Muntanya mediterrània amb relleu agrest i altituds prop de 700 m. Vegetació amb brolles, garrigues termòfiles i alzinars. El riu de Llastres estructura el sector nord, i una xarxa de barrancs al sud. Nuclis urbans petits.
20.311 ha
89% vegetació
7% agrícola
2% construït
1% aigua
Tivissa, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
(Ribera d'Ebre i Baix Camp)
40° 59′ N, 0° 46′ E / 40.98°N,0.77°E / 40.98; 0.77
UP-TE-11
fitxa
Serres de Cardó-el Boix
Relleu força abrupte i altituds moderades amb nombrosos cingles i profunds barrancs. Grau d'exposició visual elevat des de gran nombre de nuclis de població i infraestructures viàries. Sòl agrícola limitat en petites valls.
14.139 ha
83% vegetació
15% agrícola
1% construït
1% aigua
Rasquera i part de Benifallet, Tivenys, el Perelló i Tortosa
(Baix Ebre i Ribera d'Ebre)
40° 54′ 40″ N, 0° 36′ 18″ E / 40.911°N,0.605°E / 40.911; 0.605
UP-TE-12
fitxa
Los Ports
Massís de materials calcaris amb relleu molt abrupte. Fons escènic més visible de les Terres de l'Ebre. Vessant oriental molt escarpada i amb moltes cingleres. Vessant occidental amb vegetació abundant, rius i gorgues profundes.
40.229 ha
91% vegetació
7% agrícola
1% construït
1% aigua
Alfara de Carles, Mas de Barberans, Paüls i part d'altres
(Baix Ebre, Montsià i Terra Alta)
40° 50′ N, 0° 20′ E / 40.83°N,0.34°E / 40.83; 0.34
UP-TE-13
fitxa
 
Plana del Baix Ebre - Montsià
Plana amb pendents suaus. Paisatge rural de secà amb predomini d'olivera i desenvolupament de crítics. Important patrimoni construït, torres de defensa i construccions rurals de pedra en sec.
36.626 ha
10% vegetació
82% agrícola
4% construït
1% aigua
Roquetes, Masdenverge, Santa Bàrbara, Mas de Barberans, la Galera, la Sénia
(Baix Ebre i Montsià)
40° 46′ N, 0° 27′ E / 40.76°N,0.45°E / 40.76; 0.45
UP-TE-14
fitxa
Paisatge fluvial de l'Ebre
Terrasses fluvials del riu Ebre, canals de reg i zones humides. Paisatge agrícola i paisatge transformat en sòl urbà i infraestructures. Patrimoni cultural vinculat a l'aigua.
12.318 ha
49% vegetació
44% agrícola
3% construït
2% aigua
Xerta, Tivenys, Aldover, Roquetes, Tortosa, Amposta, l'Aldea, Camarles i Sant Carles de la Ràpita
(Baix Ebre i Montsià)
40° 44′ 31″ N, 0° 35′ 17″ E / 40.742°N,0.588°E / 40.742; 0.588
UP-TE-15
fitxa
Vessants de Tivenys - Coll de l'Alba
Pendents suaus estructurades per uns petits barrancs que s'encaminen cap al riu Ebre. Paisatge rural d'oliverars, marges, pinedes, màquies i garrigues. Paisatge semiurbà en les proximitats de Tortosa.
6.314 ha
33% vegetació
58% agrícola
6% construït
1% aigua
Tivenys i Tortosa
(Baix Ebre)
40° 50′ 49″ N, 0° 32′ 31″ E / 40.847°N,0.542°E / 40.847; 0.542
UP-TE-16
fitxa
Litoral del Baix Ebre
Franja de costa estreta i llarga alternant petits penya-segats, platges pedregoses i nuclis turístics. Interior de muntanyes arbrades, oliveres, barrancs. Parts transformades per urbanitzacions i infraestructures.
18.963 ha
26% vegetació
65% agrícola
7% construït
1% aigua
L'Ampolla, el Perelló, l'Ametlla de Mar
(Baix Ebre)
40° 52′ 01″ N, 0° 42′ 58″ E / 40.867°N,0.716°E / 40.867; 0.716
UP-TE-17
fitxa
Serres de Montsià-Godall
Dues serres paral·leles a la costa amb una fossa tectònica que les separa amb importants vies de comunicació. Franja estreta de costa amb sectors de turisme i construcció. Interior agrícola de crítics, oliveres i cereals.
18.488 ha
44% vegetació
47% agrícola
6% construït
Alcanar, Freginals, Godall, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona
(Montsià)
40° 37′ N, 0° 30′ E / 40.61°N,0.50°E / 40.61; 0.50
UP-TE-18
fitxa
Delta de l'Ebre
Relleu pla de confluència de medi natural i humà. Gran part de zones naturals protegides. Caràcter agrícola amb conreu d'arròs i construccions disseminades.
30.802 ha
44% vegetació
47% agrícola
6% construït
Deltebre, Amposta, Sant Jaume d'Enveja, Sant Carles de la Ràpita, l'Aldea, l'Ampolla i Camarles
(Baix Ebre i Montsià)
40° 42′ N, 0° 44′ E / 40.70°N,0.73°E / 40.70; 0.73
UP-TE-19
fitxa
 

Comparteix part de Baix Priorat i Serra de Llaberia amb el Camp de Tarragona.

Terres de LleidaModifica

Nom Trets distintius Superfície / Usos Localització Codi Imatge
Montsec
Conjunt muntanyós de roquissars en dos esglaons i un replà. Congostos de la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa. Cultius en la vall d'Àger i la Conca de Meià. Poblament rural i escàs.
41.638 ha
82% vegetació
17% agrícola
0,1% construït
1% aigua
Àger, Vilanova de Meià, Sant Esteve de la Sarga, Llimiana
(Noguera i Pallars Jussà)
42° 02′ N, 0° 55′ E / 42.04°N,0.92°E / 42.04; 0.92
UP-TL-1
fitxa
 
Vall de Rialb
Paisatge forestal amb algunes zones on s'han obert tessel·les llaurades enmig dels boscos. Profundament despoblat. Forestal només transformat pel recent pantà de Rialb.
23.467 ha
84% vegetació
16% agrícola
0% construït
0,2% aigua
La Baronia de Rialb, Tiurana, Abella de la Conca, Isona i Conca Dellà, Coll de Nargó i Peramola
(Noguera, Alt Urgell i Pallars Jussà)
42° 03′ N, 1° 10′ E / 42.05°N,1.17°E / 42.05; 1.17
UP-TL-2
fitxa
Mig Segre
Tram mitjà del riu Segre amb un altiplà amb valls obertes i planeres. Agricultura tradicional de secà que alterna amb regadiu en algunes parcel·les. Viles mercaderes intermediàries entre la plana i la muntanya.
14.006 ha
45% vegetació
50% agrícola
1% construït
4% aigua
Artesa de Segre, la Baronia de Rialb, Ponts
(Noguera)
41° 56′ N, 1° 08′ E / 41.93°N,1.13°E / 41.93; 1.13
UP-TL-3
fitxa
Serrats de Sanaüja i Llanera
Muntanya baixa, entre 500 i 1.000 m, amb relleu ondulat i predomini forestal. Poblament dispers, gran nombre de castells i torres de guaita.
15.547 ha
64% vegetació
36% agrícola
0% construït
Sanaüja, Biosca i Torà
(Segarra i Noguera)
41° 52′ N, 1° 23′ E / 41.87°N,1.39°E / 41.87; 1.39
UP-TL-4
fitxa
Vall del Llobregòs
Vall del riu Llobregós i relleus suaus entre el Sió i el Segre amb una estructura longitudinal de materials. Ocupació densa de conreus de secà. Poblament rural dispers.
28.870 ha
31% vegetació
68% agrícola
1% construït
Camarasa, Cubells, Foradada, Ponts, Oliola, Cabanabona, Vilanova de l'Aguda, Sanaüja, Biosca, Torà, Ivorra
(Segarra i Noguera)
41° 53′ N, 1° 10′ E / 41.88°N,1.17°E / 41.88; 1.17
UP-TL-5
fitxa
Alt Sió
Terres planeres de relleu lleugerament ondulat amb més altitud i vegetació a llevant i conreu de regadiu a ponent. Molins hidràulics d'origen medieval. Poblament dispers i rural, amb Agramunt i Guissona d'origen castral.
30.525 ha
6% vegetació
91% agrícola
2% construït
Els Plans de Sió, Agramunt, Puigverd d'Agramunt, Ossó de Sió, Tarroja de Segarra, Torrefeta i Florejacs, Guissona, Sant Guim de la Plana, Massoteres
(Segarra, Urgell i Noguera)
41° 46′ 08″ N, 1° 10′ 19″ E / 41.769°N,1.172°E / 41.769; 1.172
UP-TL-6
fitxa
Costers de Segarra
Coster occidental de l'altiplà de la Segarra. Conreus herbacis de secà. Poblament força fragmentat en molts nuclis dispersos. Nombrosos castells en turons. Està travessat per un corredor d'infraestructures i comunicacions.
30.007 ha
14% vegetació
83% agrícola
4% construït
Talavera, Montoliu de Segarra, Ribera d'Ondara, Sant Guim de Freixenet, les Oluges, Estaràs, Sant Ramon, Granyena de Segarra, Montornès de Segarra, Granyanella, Cervera, Calaf, Calonge de Segarra, Sant Martí Sesgueioles, Argençola, Copons, Veciana, Pujalt
(Segarra, Urgell i Anoia)
41° 40′ N, 1° 22′ E / 41.67°N,1.36°E / 41.67; 1.36
UP-TL-7
fitxa
Secans de Belianes i d'Ondara
Relleus suaus formats per valls amples de fons pla i per turons i altiplans d'alçades modestes. Parel·lacions agrícoles allargassades i estretes. Activitats extractives de graves i còdols del riu Corb.
21.601 ha
2% vegetació
95% agrícola
4% construït
Verdú, Tàrrega, Anglesola, Vilagrassa, Belianes
(Urgell)
41° 38′ 28″ N, 1° 06′ 29″ E / 41.641°N,1.108°E / 41.641; 1.108
UP-TL-8
fitxa
Garrigues Baixes i vall del Corb
Relleus trencats en uns successió de valls i turons allargassats. Vessants agrícoles amb terrasses i murs de pedra seca, cabanes de volta i masos. Abundància de pedreres. Poblament rural i escàs.
40.132 ha
25% vegetació
73% agrícola
3% construït
Maldà, els Omellons, l'Espluga Calba, Vinaixa, Fulleda, Tarrés, els Omells de na Gaia, Vallbona de les Monges, Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Sant Martí de Riucorb, Arbeca, les Borges Blanques, l'Albi, el Vilosell, Vallclara, Senan
(Urgell, Conca de Barberà i Garrigues)
41° 29′ N, 1° 01′ E / 41.48°N,1.02°E / 41.48; 1.02
UP-TL-9
fitxa
Garrigues Altes
Relleus graonats en plataforma estructural. Carenes allargassades amb valls estretes. Conreus fruiters de secà, garriga i brolles arbrades de pi blanc. Construccions de pedra seca amb bancals en zones de pendent.
64.231 ha
29% vegetació
71% agrícola
0,4% construït
Castelldans, Cervià de les Garrigues, la Pobla de Cérvoles, Juncosa, l'Albagés, el Cogul, els Torms, el Soleràs, Bellaguarda, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Torrebesses, Llardecans, Almatret i Maials
(Garrigues, Priorat i Segrià)
41° 25′ N, 0° 41′ E / 41.42°N,0.68°E / 41.42; 0.68
UP-TL-10
fitxa
Paisatge fluvial del Segre
Terrasses baixes de les riberes de la Noguera Ribagorçana i el Segre fins l'aiguabarreig amb l'Ebre. Petites parcel·les centenàries d'horta. Poblament concentrat en ciutats i dispers en l'horta.
18.602 ha
12% vegetació
78% agrícola
6% construït
3% aigua
Balaguer, Torrelameu, Alfarràs, Lleida, Sudanell, Torres de Segre, Seròs, Massalcoreig, la Granja d'Escarp
(Segrià i Noguera)
41° 39′ 54″ N, 0° 40′ 41″ E / 41.665°N,0.678°E / 41.665; 0.678
UP-TL-12
fitxa
Baix Segrià
Relleus ondulats i suaus, amb turons i un mosaic de parcel·les agrícoles actualment de regadiu de passat àrid. Poblament rural concentrat en el límit oriental, prop del Segre.
4.786 ha
24% vegetació
70% agrícola
6% construït
Soses, Aitona i part de Seròs i Massalcoreig
(Segrià)
41° 29′ 56″ N, 0° 26′ 06″ E / 41.499°N,0.435°E / 41.499; 0.435
UP-TL-13
fitxa
Regadius del Canal d'Aragó i Catalunya
Plana a l'oest de Lleida regada per diversos canals. Predomini agrícola amb parcel·les de grans dimensions. Atracció enoturística de Raimat.
33.636 ha
7% vegetació
91% agrícola
2% construït
Almacelles, Gimenells i el Pla de la Font, Alcarràs
(Segrià)
41° 40′ N, 0° 28′ E / 41.66°N,0.46°E / 41.66; 0.46
UP-TL-14
fitxa
Plana d'Almenar i Alguaire
Àmplia plataforma subhoritzontal amb vessants més o menys escarpats. Predominen els camps de cereals i no hi ha infraestructures destacades.
5.717 ha
7% vegetació
91% agrícola
2% construït
Part d'Almenar, Alguaire, Alfarràs, Rosselló
(Segrià)
41° 45′ 47″ N, 0° 33′ 18″ E / 41.763°N,0.555°E / 41.763; 0.555
UP-TL-15
fitxa
Horta de Pinyana
Suaus relleus que connecten la plataforma d’Almenar–Alguaire amb la Noguera Ribagorçana i Segre. Predomini de cultius de fruita dolça amb cultius herbacis extensius. Els sistema urbà de Lleida altera la unitat, amb poblament més dispers i rural cap al nord.
17.643 ha
5% vegetació
83% agrícola
11% construït
La Portella, Vilanova de Segrià, Rosselló, Alpicat, Torre-serona, Torrefarrera, Benavent de Segrià, Almenar, Alguaire, Lleida, Corbins
(Segrià)
41° 41′ 42″ N, 0° 36′ 54″ E / 41.695°N,0.615°E / 41.695; 0.615
UP-TL-16
fitxa
Plana d'Algerri-Balaguer
Territori planer entre els rius Noguera Ribagorçana i Segre i el primer estrep prepirinenc, amb el riu de Farfanya com a corredor. Territori agrícola amb transformació recent en regadiu amb cultius extensius herbacis.
18.181 ha
13% vegetació
85% agrícola
2% construït
Algerri, Castelló de Farfanya, Balaguer, Menàrguens, Albesa, Ivars de Noguera
(Noguera)
41° 47′ 24″ N, 0° 42′ 11″ E / 41.790°N,0.703°E / 41.790; 0.703
UP-TL-17
fitxa
Aspres del Montsec o de la Noguera
Serres marginals prepirinenques combinant rocam i aigua pels pantans del Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. El Segre forma una vall encaixonada on les ribes es presten al rec i a l'establiment humà.
53.335 ha
83% vegetació
14% agrícola
0,3% construït
3% aigua
Les Avellanes i Santa Linya, Alòs de Balaguer, Camarasa, Foradada, Os de Balaguer
(Noguera)
41° 55′ N, 0° 50′ E / 41.92°N,0.84°E / 41.92; 0.84
UP-TL-18
fitxa
Baix Sió
Vall aïllada en el tram final del riu Sió des d'Agramenunt fins al Segre. Cultius herbacis de regadiu i secà en parcel·les típiques d'horta i abancalades en el lleu pendent ondulat de les serres. Poblament rural alineat al llarg del curs del riu.
7.889 ha
12% vegetació
87% agrícola
1% construït
La Sentiu de Sió, Montgai, Preixens i Agramunt
(Noguera, Urgell)
41° 48′ 32″ N, 0° 57′ 50″ E / 41.809°N,0.964°E / 41.809; 0.964
UP-TL-19
fitxa
Serres de Bellmunt i Almenara
Alineació de relleus suaus de guixos i gresos. Parcel·les agrícoles paral·leles a l'aflorament dels guixos. Les escasses bosquines alternen amb camps de cereals. Poblament escàs, sense cursos fluvials i escassa xarxa viària. Predomini agrícola amb algunes granges.
6.410 ha
10% vegetació
89% agrícola
1% construït
La Sentiu de Sió, Bellmunt d'Urgell
(Noguera, Urgell)
41° 46′ 26″ N, 0° 59′ 28″ E / 41.774°N,0.991°E / 41.774; 0.991
UP-TL-20
fitxa
Plana d'Urgell
Territori planer, amb relleus molt suaus i horitzons rectilinis. Els regadius a gran escala i han transformat les terres cerealistes en hortes i vergers. Poblacions més destacades en les principals vies de comunicació i la resta estan lligades a les activitats agrícoles i les explotacions ramaderes
76.432 ha
3% vegetació
94% agrícola
4% construït
Vallfogona de Balaguer, Térmens, Bellvís, Penelles, la Fuliola, Linyola, el Poal, el Palau d'Anglesola, Mollerussa, Ivars d'Urgell, Vila-sana, Bell-lloc d'Urgell, Castellnou de Seana, Golmés, Miralcamp, Fondarella, Sidamon, els Alamús, Torregrossa, Puiggròs, Puigverd de Lleida, Bellcaire d'Urgell, Castellserà, Tornabous, Barbens, Bellpuig, Preixana, Vilanova de Bellpuig, Artesa de Lleida, Albatàrrec, Alcoletge i Vilanova de la Barca
(Pla d'Urgell, Noguera, Urgell, Garrigues, Segrià)
41° 40′ N, 0° 52′ E / 41.66°N,0.87°E / 41.66; 0.87
UP-TL-21
fitxa
Secans d'Utxesa
Paisatge de transició entre el fluvial i l'interior continental i elevat de la plataforma garriguenca. Terrasses mitjanes al marge del riu Segre amb zones humides i terres agrícoles de regadiu recent, paisatge de secà cerealista en la meitat nord de clima mediterrani semiàrid, i fruiters de secà en petites valls al sector sud.
19.710 ha
9% vegetació
88% agrícola
2% construït
1% aigua
Alfés, Aspa, Alcanó, Sunyer, Sarroca de Lleida, Montoliu de Lleida
(Segrià, Garrigues)
41° 29′ 24″ N, 0° 34′ 16″ E / 41.490°N,0.571°E / 41.490; 0.571
UP-TL-22
fitxa

Comparteix part de Costers de l'Ebre amb les Terres de l'Ebre.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista d'unitats de paisatge de Catalunya