Santa Margarida de Montbui
Santa Margarida de Montbui,[1] sovint anomenat únicament Montbui, és un municipi de la conca d'Òdena, oficialment situat a la comarca de l'Anoia. Té la capitalitat en nucli de Sant Maure, que forma una conurbació urbana amb Igualada, si bé la capital històrica ha estat Montbui.
 Santa Margarida de Montbui | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Vegueria | Penedès | ||||
| Comarca | Anoia | ||||
| Població | |||||
| Total | 9.874 (2018) | ||||
| • Densitat | 357,75 hab/km² | ||||
| Llar | 34 (1553) | ||||
| Gentilici | Montbuienc, montbuienca | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 27,6 km² | ||||
| Altitud | 316 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jesús Miguel Juárez Tamayo | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08710 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 08250 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 082508 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
DemografiaModifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Demografia per nuclis poblacionalsModifica
Santa Margarida de Montbui es compon de diversos nuclis poblacionals, la demografia dels quals és la següent:
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Censada, la | 0 |
| Coll del Guix, el | 23 |
| Mallola, la | 73 |
| Saió, el | 26 |
| Sant Maure | 9.690 |
| Santa Margarida de Montbui | 0 |
| Tossa, la | 0 |
GeografiaModifica
El municipi de Santa Margarida de Montbui té una superfície de 27,60 km², i s'estén pel centre de la conca d'Òdena, per l'extrem dret del riu Anoia. La muntanya més alta, la Tossa de Montbui. El cim d'aquesta és un excel·lent mirador des d'on es pot contemplar tota la conca d'Òdena. Al capdamunt s'hi troba l'església romànica de Santa Maria i el Castell de Montbui. El relleu del municipi és suau en general, encara que té zones més elevades al vessant sud occidental del municipi. Aquest municipi rep moltes influències de la capital de comarca, Igualada, amb la que delimita pel nord.
FestesModifica
- Festa Major de Santa Margarida de Montbui. Se celebra el 20 de juliol.
- Festa Major d'Hivern. Sant Maure. Se celebra el 15 de gener.
- Carnaval. Se celebra 40 dies abans de Pasqua.
- Correllengua. Se celebra en el mes de setembre.
- Diada Nacional de Catalunya. 11 de setembre.
- Setmana de l'avi. Se celebra la primera setmana d'octubre. Dedicada sobretot a la tercera edat.
- Setmana de la joventut. Se celebra el primer cap de setmana de juliol.
- Festa de l'esport. Se celebra l'últim dissabte de setembre.
- Festa del Roser a La Tossa. Se celebra el tercer diumenge de maig.
- Festa Major de Vista Alegre. Se celebra el tercer cap de setmana de juny.
- Festa Major de Sant Joan del Pi. Se celebra el 24 de juny.
La Tossa de MontbuiModifica
- Vegeu també: Tossa de Montbui i Santa Maria de la Tossa
La Tossa de Montbui és el punt més elevat del municipi amb 627 metres sobre el nivell del mar; domina la conca d'Òdena essent un mirador privilegiat sobre aquesta. Destaquen al seu cim la torre del castell de la Tossa i l'església romànica de Santa Maria de Gràcia o de la Tossa. La primera notícia que tenim sobre el castell i l'església es remunta a l'any 960 quan el bisbe Fruià (Fruia) n'inicia la construcció. Aquesta serà finalitzada el 1023 pel levita Guillem d'Oló (o Mediona) i consagrada pel bisbe Oliba de Vic.
Fou parròquia fins al 1614. Amb posterioritat (segle XVIII) s'hi afegí una capella lateral.
Aquesta és de planta basilical de tres naus, amb tres absis amb arcuacions llombardes i amb coberta de volta de canó.
Del castell només se'n conserva la torre de l'homenatge. Modificada en el seu interior, alberga un petit museu etnològic i una sala d'actes i exposicions. L'entrada original es troba aixecada aproximadament uns tres metres sobre el nivell del terra cosa que feia necessària una estructura de fusta per accedir a la torre.
En diferents espais del cim podem trobar també altres estructures del castell, com un petit tram de muralla (immediatament per sota de la torre), un pou i una cisterna d'aigua.
PolíticaModifica
Alcaldes en període democràticModifica
| Període | Alcalde | Partit |
|---|---|---|
| 1979-1983 | Ramón Gómez | Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) |
| 1983-1987 | Ramón Gómez | Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) |
| 1987-1991 | Florentino Pérez Gil | Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) |
| 1991-1995 | Florentino Pérez Gil | Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) |
| 1995-1999 | Teodoro Romero Hernández | Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) |
| 1999-2003 | Teodoro Romero Hernández | Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) |
| 2003-2007 | Teodoro Romero Hernández | Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) |
| 2007-2011 | Teodoro Romero Hernández | Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) |
| 2011-2015 | Teodoro Romero Hernández | Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) |
| 2015-2019 | Teodoro Romero Hernández | Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) |
| 2019-2022 | Jesús Miguel Juárez Tamayo | Ara Montbui - La Veu Dels Veïns De Montbui (AM-LVDVDM) |
Composició del ple municipal (legislatura actual)Modifica
| Partits i coalicions | Candidat | Vots | % vots | Regidors | |
|---|---|---|---|---|---|
 Ara Montbui - La Veu Dels Veïns De Montbui (AM-LVDVDM)
|
Jesús Miguel Juárez | 2.036 | 43,03% | 6 | |
 Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP)
|
Teodoro Romero | 1.919 | 40,55% | 6 | |
 Som Montbui-Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM)
|
Isabel Guerrero | 507 | 10,71% | 1 | |
Llocs d'interèsModifica
Articles relacionatsModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «RESOLUCIÓ de 10 de setembre de 1992, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Santa Margarida de Montbui.» (pdf). DOGC num. 1647, 21-09-1992. [Consulta: 20 maig 2010].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 111. ISBN 84-393-5437-1.
BibliografiaModifica
DDAA. Catalunya romànica vol. 9. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992.