Obre el menú principal

L'Anoia[2] és un riu de Catalunya, afluent del Llobregat pel marge dret. El riu neix a l'Altiplà de la Segarra en quatre punts en els municipis de Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Montmaneu i Argençola; quan s'ajunten les aigües al municipi de Jorba es pot parlar pròpiament de riu Anoia. A la seva llera hi ha viles com ara Igualada, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i, finalment, Martorell, on desemboca al riu Llobregat.

Infotaula de geografia físical'Anoia
Riu Anoia - Igualada 2.JPG
El riu al seu pas per Igualada
Tipus Riu i curs d'aigua
Inici
Cota inicial 800 m
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaAnoia
Localització Calaf, Argençola
Final
Localització Llobregat a Martorell
Desembocadura Llobregat
 41° 28′ 43″ N, 1° 56′ 06″ E / 41.4785217°N,1.9351196°E / 41.4785217; 1.9351196
Afluent
Dades i xifres
Dimensions 68  m (Llargada
Creua Anoia, Alt Penedès i Baix Llobregat
Superfície 929,4[1]
Superfície de conca hidrogràfica 929 km²
Mesures i indicadors
Cabal 2,37 m³/seg
Modifica les dades a Wikidata

L'únic embassament de la conca és el pantà de Sant Martí de Tous, un petit embassament d'1,3 hm3[3] a la riera de Tous, però entre 1880 i 1973 s'havia projectat la construcció de la presa de Jorba al mateix Anoia,[4] i fins i tot va arribar a ser inclòs al pla d'Obres Públiques del 1943 i a licitar-se les obres el 1951.[5] Si s'hagués construït, hauria estat de 4,5 hm3 de capacitat i hauria permès regar 1.270 hectàrees.[5]

El riu Anoia és un riu bastant contaminat, degut a les fàbriques tèxtils, les quals abocaben residus químics, que van estar en funcionament el segle passat.[cal citació]

EconomiaModifica

El riu Anoia va ser un eix vertebral de la indústria paperera a Catalunya. En el moment de màxima esplendor van arribar a conviure 65 molins paperers, entre ells els de Capellades, per exemple.

AfluentsModifica

PoblacionsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Anoia  
  1. Panareda i Clopés, Josep Maria. Resum de geografia física de Catalunya. EUMO, 1996. ISBN 8476027567. 
  2. «l’Anoia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Preses i embassaments». Agència Catalana de l'Aigua. [Consulta: 19 febrer 2015].
  4. «Història». Ajuntament de Jorba. [Consulta: 19 febrer 2015].
  5. 5,0 5,1 Lluís Solé i Sabarís. Geografia de Catalunya. Barcelona: Aedos, p. Vol III, pag. 342. 
  6. «riera de Carme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «riera Gran». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «riera de Miralles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «riera de Lavernó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «la Rierussa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «riu de Bitlles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «riu de Gost». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «torrent de Santa Maria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Coord.: 41° 35′ 6.71″ N, 1° 33′ 50.5″ E / 41.5851972°N,1.564028°E / 41.5851972; 1.564028