Riu Anoia
L'Anoia[1] és un riu de Catalunya, afluent del Llobregat pel marge dret. El riu neix a l'Altiplà de la Segarra en quatre punts en els municipis de Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Montmaneu i Argençola; quan s'ajunten les aigües al municipi de Jorba es pot parlar pròpiament de riu Anoia. A la seva llera hi ha viles com ara Igualada, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i, finalment, Martorell, on desemboca al riu Llobregat.
| ||||
| Tipus | curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 800 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Anoia (Catalunya), Baix Llobregat (Catalunya) i Alt Penedès (Catalunya) | |||
| Localització | Calaf, Argençola | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Baix Llobregat (Catalunya) | |||
| Localització | Llobregat a Martorell | |||
| Desembocadura | Llobregat | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 64 ( ) km | |||
| Travessa | Anoia, Alt Penedès i Baix Llobregat | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 929 km² | |||
L'únic embassament de la conca és el pantà de Sant Martí de Tous, un petit embassament d'1,3 hm³[2] a la riera de Tous, però entre 1880 i 1973 s'havia projectat la construcció de la presa de Jorba al mateix Anoia,[3] i fins i tot va arribar a ser inclòs al pla d'Obres Públiques del 1943 i a licitar-se les obres el 1951.[4] Si s'hagués construït, hauria estat de 4,5 hm³ de capacitat i hauria permès regar 1.270 hectàrees.[4]
El riu Anoia ha estat un riu bastant contaminat degut a l'ús intensiu agrícola, a la seva capçalera, i industrial, més endavant. A Igualada antigament s’hi abocaven tanins, lignina i calç per a la fabricació de sola i draps, i residus de la indústria d’adoberies i telers. A l’alçada de Capellades, la indústria del paper i cartró generava un residu anomenat licor negre. Més endavant, rebia electrolítics, niquelats, cromats i cianurs de la indústria de l’automobilisme i aixetes.[5]
Economia
modificaEl riu Anoia va ser un eix vertebral de la indústria paperera a Catalunya. En el moment de màxima esplendor van arribar a conviure 65 molins paperers, entre ells els de Capellades, per exemple.
-
El riu al seu pas per Igualada -
El riu al seu pas per la Pobla de Claramunt -
El riu Anoia al seu pas per Martorell
.JPG)
Afluents
modifica- Riera de Carme[6]
- Riera Gran. S'uneix a Copons.[7]
- Riera de Miralles[8]
- Riera de Lavernó, situada entre Espiells i la Torre-ramona.[9]
- La Rierussa. S'uneix vora Gelida.[10]
- Riu de Bitlles[11]
- Riu de Gost[12]
- Torrent de Can Llopard
- Torrent de Santa Maria[13]
Poblacions
modificaReferències
modifica
- ↑ «Riu Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Preses i embassaments». Agència Catalana de l'Aigua. [Consulta: 19 febrer 2015].
- ↑ «Història». Ajuntament de Jorba. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2015. [Consulta: 19 febrer 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Lluís Solé i Sabarís. Geografia de Catalunya. Barcelona: Aedos, p. Vol III, pag. 342.
- ↑ «Una mirada ecològica al riu Anoia al seu pas pel Rec» (en catalan). [Consulta: 15 setembre 2024].
- ↑ «Riu Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Riu Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Riu Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Riu Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Riu Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Riu Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Riu Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Riu Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.