Barberà del Vallès

municipi de Catalunya

Barberà del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental. És un municipi integrat a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que limita amb Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaBarberà del Vallès
Imatge
Església romànica de Santa Maria de Barberà

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 30′ 59″ N, 2° 07′ 28″ E / 41.516388888889°N,2.1244444444444°E / 41.516388888889; 2.1244444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental Modifica el valor a Wikidata
CapitalBarberà del Vallès Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població33.322 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4.014,7 hab./km²)
Llars20 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciBarberenc, barberenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície8,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud146 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal08210 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08252 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082520 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webbdv.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

El municipi, d'uns 8,3 km², està situat a la depressió del Vallès. A llevant del Ripoll, els relleus són més ondulats i és on trobem els polígons industrials de Santiga i Can Salvatella, mentre que a ponent del riu hi ha una plana de relleu molt suau, dividida en dos vessants, un que vessa vers el riu Ripoll i l'altre cap al riu Sec. El nucli principal de la ciutat, així com els barris de la Creu de Barberà, la Romànica i Can Gorgs s'assenten sobre aquesta plana, que queda dividia per l'antiga carretera N-150 i la línia de tren a Lleida i Manresa.[1]

Entitat de població Habitants
Barberà del Vallès 26.154
la Romànica 5.879

Història modifica

Prehistòria modifica

S'ha excavat un jaciment paleontològic proper al Castell de Barberà, on es va trobar l'espècie denominada Barberapithecus.

Edat mitjana modifica

La ciutat es va fundar com a vil·la romana. El nom de Barberà apareix documentat per primera vegada el 985 en un document del monestir de Sant Cugat, on s'indiquen algunes propietats, concretament un alou.

Cap a l'any 1005, el testament del vescomte Guitard, parent de Borrell II, que parla del castell de Barberà, divideix la propietat entre la seu de Barcelona i la basílica barcelonina de Sant Miquel Arcàngel. En aquells temps, els habitants vivien dels fruits de la terra i tenien molins, que van ser molt importants per al desenvolupament econòmic de la zona. També en aquesta època es va construir l'església romànica de Santa Maria de Barberà.

Com d'altres fortaleses del país, el castell pertanyia inicialment al comte de Barcelona. La possessió del castell va passar als Ribes, més tard als Montcada i, finalment, el 1599 Felip III la va cedir, com a favor, a Galceran de Pinós. El 1702, Felip V va nomenar Josep Galceran de Pinós-Santcliment primer marquès de Barberà.[1]

Edat Moderna modifica

Barberà era un lloc de passada, situat al camí ral de Barcelona. El 1619 ja s'havia construït un casalot molt gran, amb capacitat per a molts hostes i tota mena de serveis: l'hostal nou. El 1750 es van construir en un sol costat del camí ral casetes en filera que apareixen documentades com l'Hostal Nou i les casetes el 1782 i com l'Hostal Nou i el carrer el 1796. El segon nucli urbà va ser Can Gorgs - Eixamplament, entorn de l'actual estació de ferrocarril, i com altres poblacions veïnes es va convertir en un lloc d'estiueig. Durant els segles XVII, xviii i xix, Barberà va ser sovint un lloc d'allotjament i d'aprovisionament per a tropes de diferents bàndols de les guerres que es van produir (de Successió, de la Guerra del Francès, etc.).

Edat Contemporània modifica

 
Teatre cooperativa de Barberà
 
Indústria APLI, al polígon industrial de Santiga

El segle xix va començar amb l'abolició per part de les Corts de Cadis primer (1811) i de Ferran VII després (1822) de tota mena de senyories, que van ser incorporades a l'Estat i que eren governades directament per les seves lleis generals. A mitjans del segle xix, a més de la carretera nacional, també la línia de ferrocarril a Sabadell travessava Barberà. Durant la Guerra Civil espanyola es va mantenir fidel a la República fins al dia 26 de febrer de 1939 quan un petit exèrcit va ocupar la localitat. Cal destacar que una vegada ocupada pels nacionalistes espanyols, se li va canviar el nom a Santa María de Barbará i se li va canviar els noms als carrers; José Antonio, Caudillo, Primo de Rivera, etc. No obstant això, no va ser fins a l'any 1941 que la FET de les JONS va governar en aquesta població.

L'any 1959, el barri de la Creu (format a finals del segle xix) s'annexiona a Sabadell,[1] produint un descens de la població (80 %). Aquesta annexió es va produir per l'interès de Sabadell de tenir més habitants que Terrassa, més terrenys per donar habitatge als immigrants i sobretot, per augmentar la seva població i així obtenir més ajuts de l'Estat. La població continuava creixent, ja que anaven arribant immigrants espanyols per treballar a les terres, en els molins de paper o en la incipient indústria sabadellenca.

El 1970 va començar a edificar-se l'últim polígon industrial entorn del castell, la qual cosa va proporcionar nous llocs de treball. L'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a Barberà amb el PSUC, el seu candidat guanyador va ser Antonio Lobo del PSUC.

Present modifica

Actualment, Barberà del Vallès és una ciutat de més de 30.000 habitants. En l'àmbit industrial, és una de les principals ciutats de la comarca del Vallès Occidental, amb una divisió clara entre la zona urbana i la industrial. La zona esportiva, amb el nou complex de Can Llobet, compleix condicions òptimes per a la pràctica de l'esport. El 1985 Barberà va commemorar el seu mil·lenari, que va coincidir amb la inauguració de la plaça de la Vila.

Monuments modifica

 
Torre de ca n'Altamira

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24 22 20 144 162 711 717 805 780 852

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.066 1.622 1.828 3.328 2.660[a] 8.928 28.679 31.370 31.263 31.263

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
25.484[b] 26.112 26.681 26.902 27.202 28.633 30.271 31.688 32.436
32.550

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
32.832
32.839
33.334
33.082 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 
  1. El 1959 La Creu de Barberà es annexionada a Sabadell.
  2. El 1994 Badia del Vallès s'independitza i constitueix el seu propi municipi.

Administració i política modifica

Resultat Eleccions Municipals a Barberà del Vallès[5]
Partit polític
2019
%
Regidors
PSC-PSOE
25,60
7
PCPB
21,77
6
ERC
15,72
4
PODEMOS
9,52
2
C's
9,25
2
Total
21


Llista d'alcaldes des de les eleccions democrátiques de 1979
Legislatura Alcalde Partit
1979-1983 Antonio Lobo PSUC
1983-1987 José Antonio Robles PSC-PSOE
1987-1991 José Antonio Robles PSC-PSOE
1991-1995 José Antonio Robles PSC-PSOE
1995-1999 José Antonio Robles PSC-PSOE
1999-2003 José Antonio Robles PSC-PSOE
2003-2007 José Antonio Robles (2003-2006) Ana del Frago Barés (2006-2007) PSC-PSOE
2007-2011 Ana del Frago Barés PSC-PSOE
2011-2015 Ana del Frago Barés PSC-PSOE
2015-2019 Sílvia Fuster Alay PCPB
2019-2023 Xavier Garcés Trillo PSC-PSOE

Economia modifica

Des del seu origen, Barberà del Vallès fou una població bàsicament agrària, destacant el cereal i el raïm. No obstant això, també es destaca la tradicional indústria del paper i el cotó tenint en compte l'abundància de molins al voltant del riu Ripoll. Després de la construcció de l'estació de ferrocarril, el petit poble començà a experimentar un creixement accelerat, acompanyat de la instal·lació de grans polígons industrials que s'imposaren com la principal font econòmica del municipi conjuntament amb el creixement del sector terciari.

Comunicacions modifica

Es pot arribar a Barberà per l'autopista AP-7, que està situada a la part sud de la vila, connectant a aquesta alçada amb la C-58 que va de Barcelona a Terrassa, i per la carretera N-150, que travessa el municipi, així com per la carretera Santiga, entrant per la ronda de Santa Maria.

Disposa de l'Estació de Barberà del Vallès a la línia Barcelona-Manresa-Lleida (Adif) servei per la Línia R4 de Rodalia de Barcelona i serveis regionals de Rodalies de Catalunya (Renfe Operadora) i d'una bona xarxa d'autobusos: Universitat Autònoma de Barcelona (línia B6),[6] direcció Barcelona (línies A1[7] i A2)[8] i que transcorren diferents municipis el Vallès Occidental (línies B1,[9] B2[10] i B4).[11]

Serveis modifica

El principal centre d'oci de la població jove se situen entorn del centre de la ciutat, entorn les Carpes, així com del sector d'Oci Baricentre, juntament amb el Parc Central del Vallès. Barberà també és una ciutat oberta al teatre, sent reconeguda com a tal per la Generalitat de Catalunya. Conseqüència i prova d'això és el Teatre Municipal Cooperativa[12] construït amb un estil arquitectònic modern, d'ampli aforament, d'acord amb la ciutat actual.

Entitats[13] modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Atles comarcal i municipal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 84-412-1426-3. 
  2. «Torre d'en Gorgs». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2019].
  3. «Torre de ca n'Altimira». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2019].
  4. «Castell de Barberà». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2019].
  5. Barberà del Vallès. «Resultado Eleccions Municipals a Barberà del Vallès». [Consulta: 23 maig 2011].
  6. «Mobilitat i transports - UAB Barcelona». [Consulta: 22 agost 2020].
  7. «Informació sobre la línia A1». [Consulta: 22 agost 2020].
  8. «Informació sobre la línia A2». [Consulta: 22 agost 2020].
  9. «Informació sobre la línia B1».
  10. «Informació sobre la línia B2».
  11. «Informació sobre la línia B4».
  12. «Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallés».
  13. «Barberà del Vallès - Portal d'entitats». Arxivat de l'original el 2017-08-09. [Consulta: 17 juliol 2017]. «No actualitzat»

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barberà del Vallès