Obre el menú principal

Ripollet

municipi de Catalunya

Ripollet és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona. Forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El municipi, amb una extensió de 4,39 km², té un total de 38.347 habitants. La densitat de població és de 8.856 habitants per quilòmetre quadrat.[1] Està a una distància de 10 km de Barcelona.

Infotaula de geografia políticaRipollet
Bandera de Ripollet Escut de Ripollet
Bandera de Ripollet Escut de Ripollet
15-10-28-Ripollet-RalfR-WMA 3025.jpg

Localització
 41° 29′ 47″ N, 2° 09′ 12″ E / 41.496514°N,2.153427°E / 41.496514; 2.153427
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
Població
Total 38.347 (2018)
• Densitat 8.917,91 hab/km²
Llar 27 (1553)
Gentilici ripolletenc - ripolletenca
Geografia
Superfície 4,3 km²
Altitud 79 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 08291
Fus horari
Codi de municipi INE 08180
Codi territorial IDESCAT 081803
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Origen etimològicModifica

El primer cop que apareix en un document escrit la paraula Ripollet és en una publicació sacramental testamentària, que fou jurada a l'altar de Sant Martí de Cerdanyola l'any 1402. L’origen etimològic del nom de la vila es trobaria en el diminutiu del riu Ripoll (Rivus Pullus: riera de pollancres).[2] Altre proposta que s'ha fet sobre la seva procedència, al hora més d'acord amb la composició de I'escut de la vila, apunta cap a I'antiga existència de molins de farina, moguts per les aigües del riu Ripoll. El gra atrauria segurament les aus, com el pollet de l'escut.[3]

Situació i marc geogràficModifica

Ripollet forma part d'un continu urbà que limita al sud-oest amb Cerdanyola del Vallès, a l'est amb Montcada i Reixac (barri de Mas Rampinyo) i nord amb Barberà del Vallès (polígon industrial de Can Salvatella), que s'ha desenvolupat al llarg dels anys al voltant d'alguns dels principals eixos de comunicació de la comarca, la carretera N-150 de Barcelona a Sabadell i Terrassa (1852), el ferrocarril (1855), a més de la carretera a Montcada per Mas Rampinyo (1880) i la de Santiga. Travessa el municipi de nord-oest a sud-oest l'autopista C-58 de Barcelona a Terrassa (1975).

El municipi està situat dins de la depressió prelitoral, amb una altitud mitjana de 79 metres i una altitud màxima de 131 metres en un punt limítrof amb Barberà del Vallès, anomenat "la Serra de la Salut". El riu Ripoll travessa el terme de nord-oest a sud-oest, poc abans de la seva confluència amb el Besòs. Es tracta d'un riu de cabal escàs i importants crescudes estacionals.

La major part del sòl del municipi està urbanitzat, sent l'únic element de paisatge vegetal destacable una petita plantació de pineda coneguda com "els Pinetons" al nord del municipi. La llera del Ripoll ha estat ocupat durant dècades per horts urbans i barraques que han degradat la vegetació de ribera autòctona.

El clima és mediterrani litoral, amb un règim hídric inferior als 600 mm, estiu sec i pluges més habituals a la tardor. El pas del riu Ripoll i el riu Sec creen un microclima humit.

AdministracióModifica

Des del 2015 l'alcaldia és de Decidim Ripollet, part de les Candidatures Alternatives del Vallès.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Carles Ferré i Cuscó[4] PSUC 19/04/1979
1983 - 1987 Carles Ferré i Cuscó[4] PSUC 28/05/1983
1987 - 1991 Carles Ferré i Cuscó (fins al febrer del 1991)

Norbert Fusté i Pagès (entre el febrer i el maig del 1991)[4]

ICV 30/06/1987
1991 - 1995 Carles Ferré i Cuscó[4] PSC 15/06/1991
1995 - 1999 Carles Ferré i Cuscó[4] PSC 17/06/1995
1999 - 2003 Carles Ferré i Cuscó[4] (entre 1999 i 2001)

Juan Parralejo Aragoneses (entre 2001 i 2003)

PSC 03/07/1999
2003 - 2007 Juan Parralejo Aragoneses PSC 14/06/2003
2007 - 2011 Juan Parralejo Aragoneses PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Juan Parralejo Aragoneses PSC 11/06/2011
2015 - 2019 Josep Maria Osuna López Decidim per Ripollet 13/06/2015
Des del 2019 Josep Maria Osuna López Decidim per Ripollet 15/06/2019

DemografiaModifica

El creixement de la població, des del primer nucli urbà al voltant de l'església de Sant Esteve, ha estat condicionat al llarg de la història per l'aparició de nous centres productius al municipi i els voltants, com la indústria paperera al s. XVIII, la tèxtil al s.XIX i els grans polígons industrials dels anys 60 i 70 del segle XX. Aquest últim període està marcat per l'arribada massiva d'immigrants, majoritàriament d'Andalusia, que va quadruplicar la població de Ripollet en una dècada. Actualment la ciutat segueix creixent, amb un notable augment de la inmigració exterior els darrers anys.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
19 27 27 136 630 1.441 1.532 1.705 1.501 1.567

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.963 3.324 3.702 3.736 5.262 20.197 26.009 26.771 27.094 28.249

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
28.903 29.155 29.877 31.401 33.605 35.427 36.255 37.151 37.422 37.233

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
37.648 38.347 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Evolució de la població a Ripollet
 


HistòriaModifica

PrehistòriaModifica

Un dels indicis més sòlids que tenim per parlar d'un primer assentament humà en terres ripolletencs es remunta a l'època prehistòrica, concretament al neolític mitjà. El 1929 es van descobrir les restes d'una necròpolis als terrenys de la teuleria Padró, al barri de Can Tiana de la Riba, que llavors era del terme de Cerdanyola. Entre els diferents testimonis arqueològics localitzats, destaquen dos sepulcres de la cultura dels sepulcres de fossa (3500 - 2500 aC), amb aixovars de gran riquesa, així com restes humanes, destrals, pics i ganivets de sílex, que actualment podem veure al Museu d'Història de Sabadell. De fet, tant pel tipus de peces trobades com pel material i la qualitat de les mateixes, és força evident l'existència d'un comerç molt actiu amb zones bastant allunyades.[3]

El 2006 es van trobar a la zona de Pinetons dos jaciments amb restes arqueològiques de finals de l'edat de bronze (800 - 1100 aC) i un hipogeu del bronze inicial (1500 - 1800 aC), on s'han trobat fins a 32 cossos, sent una de les necròpolis d'aquesta època i tipologia més importants de Catalunya.[3]

Els RomansModifica

Com herència de l'època romana a Ripollet tenim el pas de les vies Trajana i Valeri Maxi. Aquesta última va ser anomenada durant l'Edat Mitjana com el "camí reial de Sant Cugat". Totes dues, la primera d'oest a est i la segona de nord a sud, envoltaven el petit nucli de població.[3]

 
Església de Sant Esteve

Edat MitjanaModifica

A partir de les restes i de les dades conegudes sobre els antics camins de transhumància, es pot considerar que durant els primers segles de la nostra era aquesta zona va comptar amb una certa activitat agrícola i ramadera, així com amb l'inici, ja cap als segles VIII i IX, d'una organització eclesiàstica. Una mostra és l'església de Sant Esteve de Ripollet, ja esmentada en una documentació de l'any 986 i vinculada al monestir de Sant Cugat.

Gràcies a diversos documents escrits que es conserven en els arxius d'aquest mateix monestir, hi ha constància de l'existència en aquells primers temps d'un petit poble conegut com a Palau Ausit. La primera referència de Palau Ausit, nom que segons la documentació ostentava antigament la vila, és del 25 de gener de 983, on surt citat en una permuta de terres que va fer el monestir de Sant Cugat. Les explicacions sobre el seu origen són diverses, una teoria apunta que grans boscos d'alzines envoltaven la vila, per la qual cosa segurament 'audit' procediria de 'ausina', alzina. Una segona teoria apunta a l'origen àrab del nom: 'Abu' que és família o llinatge, i 'Zit', nom del llinatge àrab que va dominar el territori de Ripollet.

Com la resta de Catalunya, Ripollet també va patir seqüeles amb els conflictes entre àrabs i cristians: cases destruïdes, el castell i les torres de defensa devastats, boscos cremats, collites perdudes i la disminució de la població. Va ser significativa la batalla per la defensa de Barcelona, el juliol de l'any 985, protagonitzada per les tropes cristianes del Comte Borrell II i les islàmiques d'Almansor. Aquesta batalla, que va guanyar Almansor, va tenir lloc al Pla de Matabous o Rovirans, que algunes fonts el situen entre la riera de Sant Cugat i el riu Ripoll, a la zona perifèrica a Ripollet que ara anomenem Mas Rampinyo.

Ja al s.XII, en temps del comte Ramon Berenguer IV, Ripollet va tenir alcaldia. D'altra banda, també hem de dir que sembla molt clara la presència dels templaris en aquesta regió, tal com ho demostren certs testimonis trobats en el conjunt de l'església parroquial (antic claustre i casa rectoral). Amb els anys les possessions del monestir de Sant Cugat van ser confirmades i en un document de l'any 1234 el rei Jaume I atorga el senyoriu al monestir, tot i que aquest segueix sent de jurisdicció reial.

Durant el segle XIV, amb el regnat de Pere III el Cerimoniós, el municipi va obtenir el privilegi de ser carrer de Barcelona. D'aquesta manera, els seus habitants van gaudir dels mateixos drets i deures que els de la Ciutat Comtal.[3]

Edat ModernaModifica

 
La masia de Can Mas

En 1585, el rei Felip I (Felip II de Castella) va concedir a Ripollet, entre d'altres, el privilegi de tenir ajuntament propi. Sobre la demarcació, amb els Àustries, Ripollet va ser un lloc que va formar part de la Sotsvegueria del Vallès. Amb els Borbons, a partir del Decret de Nova Planta, apareix en el nomenclàtor de Floridablanca com a lloc realeng del Corregiment de Mataró (des de 1719 fins a 1823). D'aquesta època, on apareixen els primers molins de paper, tenim com a testimoni les masies de Can Grasses, Can Buxó i Can Mas.

Segle XIXModifica

Segons un document de 1802, el municipi va ser conegut com a vedat rodó i vila reial, és a dir, poble i terme que no eren propietat de cap senyor (senyoriu) sinó que estaven sotmesos a l'autoritat reial, però sempre sota la representació del monestir de Sant Cugat. No gaire més tard, resta adscrit al partit judicial de Granollers.

Durant la Guerra del Francès, entre 1808 i 1814, Ripollet va ser escenari de lluites i misèria. En el primer any de la guerra va patir 8 saquejos, el que obliga a la població a fugir durant uns dos anys. El 9 de juny de 1808, un escamot de soldats francesos que es retiraven de la batalla del Bruc van saquejar un municipi que, en realitat, no va posar massa resistència, destruint el seu arxiu parroquial. Uns dies més tard, el 16 de juny, van ser cremades l'església i la rectoria. El semiabandonament del poble durant aquest temps va suposar la seva ruïna gairebé total. Posteriorment, i per la seva proximitat amb Barcelona, altres esdeveniments polítics d'aquesta centúria, com les guerres carlines, els pronunciaments militars i la pèrdua de les últimes colònies, van tenir també una forta incidència en la vida de la població.

En 1837 forma part del partit judicial de Terrassa, i des de 1890, del partit judicial de Sabadell. Un temps després, l'any 1894, va aconseguir el títol de vila gràcies al Reial Decret atorgat per la reina regent Maria Cristina.[3]

Segle XXModifica

 
Antic pont sobre el Ripoll del camí de Ripollet a Can Tiana i l'estació. Al fons, l'església de Sant Esteve. 1912.

A principis de segle l'arribada d'Uralita al barri de Can Tiana va transformar per sempre Ripollet. En el "barri de frontera", la zona de "Quatre Cantons" i la carretera N-150 es van convertir en l'eix de creixement econòmic i demogràfic de Ripollet en el primer terç de segle. En aquesta zona Cerdanyola i Ripollet compartien l'estació de tren (1855), la centraleta de Telefònica, el Celler Cooperatiu (1920) i la Creu Roja Cerdanyola-Ripollet (fundada el 1921, obrint el local definitiu a la carretera de l'estació l'any 1940). Aquesta forta relació que hi havia entre Ripollet i Cerdanyola va arribar fins al punt que els seus alcaldes proposaren a la Generalitat la fusió dels ajuntaments en dues ocasions, el 1932 i 1936, poc abans de la guerra.[5]

L'impacte d'Uralita a Ripollet i Cerdanyola, però, ha tingut les seves conseqüències tràgiques. La fàbrica va tancar l'any 1997, pocs anys abans de la prohibició de l'amiant a Espanya, el 2002. Durant més d'un segle centenars de treballadors de la fàbrica i veïns de la zona han desenvolupat patologies pulmonars greus, asbestosi, càncer de pulmó i mesoteliomes, provocades per la inhalació de fibres d'amiant.[6]

El 1936, després de la derrota de l'alçament militar a Barcelona, la CNT-Fai va prendre el control del Vallès. A Ripollet la CNT va implantar les patrulles de control, amb registres domiciliaris i va aixecar una barricada amb metralladores a Quatre Cantons. Van cremar l'altar renaixentista de l'església de Sant Esteve i van assassinar dos clergues. Poques setmanes després de l'alçament es van expropiar els cultius dels considerats "senyors feixistes" i es van col·lectivitzar les fàbriques. L'Uralita, dels pro-republicans germans Roviralta, comptava amb 600 obrers i va ser col·lectivitzada sota la denominació de "Uralita Empresa Obrera Col·lectivitzada". Els quatre molins de cartró de Ripollet van passar al control de la UGT.[7]

El 1938 la Guerra Civil va arribar a les portes de Ripollet, va ser un any d'arribada massiva de refugiats pels bombardejos de Barcelona, i de molta fam.

Ripollet, com altres localitats del Vallès, va ser finalment ocupada pels franquistes el 26 de gener de 1939, amb les tropes del Requetè de Navarra comandades pel general José Solchaga i forces marroquines del general Yagüe. El poder republicà ja era inexistent a Ripollet, el dia abans havien fugit algunes de les figures locals més compromeses amb la República, com Casimir Carbó, secretari de l'ajuntament i membre d'Estat Català, Ernest Sales Vidal d'ERC o els líders locals de la CNT. Era l'inici d'una llarga etapa de repressió.[8]

Al final de la guerra, l'exèrcit va situar a Can Duran (Montcada i Reixac) un destacament d'artilleria amb 14 polvorins, 3 d'ells molt propers als "Pinetons" a Ripollet, per guardar pólvora, bombes i armament de la Guerra Civil. La nit del 6 de juny de 1950 un dels polvorins de Ripollet va esclatar. La gran explosió va sacsejar Ripollet, destrossant vidres i teulades, i va arrasar camps de blat i vinya. A Ripollet l'episodi es va conèixer popularment com "la nit dels calçotets", ja que van ser molts els veïns que aquella calurosa nit van sortir al carrer quasi despullats.[9]

Als anys 60, en ple boom industrial i turístic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Ripollet es convertiria en el municipi, percentualment, de major creixement demogràfic de tota Catalunya.[10] El creixement descontrolat va crear nous barris, com Can Mas, popularment anomenat "la ciutat sense llei", on s'edificaven blocs de pisos en carrers sense asfaltar i sense subministrament d'aigua o llum, per allotjar les famílies obreres. De vegades, un mateix habitatge es venia a dues famílies, una pràctica fraudulenta que era habitual. Casamitjana o Martorell eren els constructors, molts veïns recorden com els venedors de pisos dibuixaven amb guix al carrer un esbós dels plànols dels habitatges que venien allà mateix al carrer.[11]

D'aquesta època cal destacar les famoses i tràgiques riuades de 1962, que van destruir les barraques properes al riu Ripoll, a més d'horts, magatzems i algunes fàbriques, causant 12 víctimes mortales. El dictador Francisco Franco va visitar en dues ocasions la zona afectada.[12]

 
Barris de Ripollet

Als anys 70, encara que el creixement de població va desaccelerar, es van construir nous barris com Maragall i va aparèixer el fenomen de la immigració exterior: un assentament barraquista al riu Sec de gitanos portuguesos, 150 persones segons un cens de 1983, que arribarien a ser prop de 1000 a 1987.[13]

El creixement industrial dels anys 60 es va consolidar als 70 i es van construir noves vies de comunicació, com l'autopista A-18, que va partir en dos el terme municipal. La fi de la dictadura, la transició i els primers anys de democràcia van estar marcats per la lluita obrera, com podem constatar amb les vagues de Sintermetal el 1973 o la vaga general local pel tancament de Mir-Miró el 1982.[14] La construcció de l'ambulatori (1972) o de l'escola d'adults (1977), són alguns dels moviments reivindicatius de l'època.

El 19 d'abril de 1979 l'esquerra va tornar a governar a Ripollet. El primer consistori després de la dictadura estava format per: PSUC 7 regidors, PSC-PSOE 7 regidors, Participació Popular (COP) 3 regidors i Grup Independent (CiU) 2 regidors. S'iniciaria llavors una època de construcció de noves instal·lacions municipals i serveis, com el Poliesportiu Municipal (1986), l'Institut de BUP (1983) o el Centre Cultural (1995).

El segle XX va finalitzar amb la inauguració l'any 1999 del Parc Metropolità dels Pinetons, nou pulmó verd de Ripollet, un dels parcs urbans més grans de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, encara en expansió.

Patrimoni localModifica

El 18 d'abril de 2008 el ple municipal de Ripollet va aprovar l'himne oficial "Cant a Ripollet" [15] amb lletra de Josep Maria Brull i música d'Antoni Oliva i Oliva. Té la següent lletra:

Amb el nom de la nostra vila, unim nostres sentiments, fem brollar del cor als llavis. Ripollet als quatre vents! Terra roja, terra blanca, vora el riu que duu el seu nom, amb una horta ben gemada i un got de vi per tothom. Ripollet meitat pagesa, i meitat industrial matineja, canta i tresca i té nobles ideals. El treball que a tots honora, la virtut que ens fa més bons, la cortesia i la joia i un pomell de bons cantors.

Alguns dels edificis i llocs més representatius de Ripollet segons el mapa del patrimoni cultural que impulsa la Diputació de Barcelona són els següents: [16]

Un dels símbols més genuïns de Ripollet és, sens dubte, la imatge de l'església parroquial, consagrada a Sant Esteve. La seva situació, a l'entrada del poble, la convertia en una de les primeres edificacions que trobaven els visitants. Encara avui, el seu campanar treu el nas entre els edificis per guaitar la vida al seu voltant.

 
Teatre del Mercat Vell

L'església actual està construïda sobre estructures romàniques. Hi ha constància escrita de la seva existència des de l'any 986, encara que es creu que ja hi era abans del segle X. La construcció primitiva era més reduïda que l'actual, de planta en forma de creu llatina ben definida, amb un absis semicircular probablement reconstruït al segle XII. A la dreta, sortint de l'església, hi havia un petit cementiri adossat a les seves parets i, a l'esquerra, un reduït claustre amb un pou al mig.

El portal, d'estil renaixentista, forma part d'una reforma a l'església parroquial duta a terme al segle XVII. En els pedestals que suporten les columnes hi ha uns pollets, que representen l'escut municipal, tallats a la pedra. La façana actual, adossada a la primitiva, va ser refeta al mateix segle.

L'actual campanar, edificat el 1892 per substituir el vell que estava molt malmès, és d'estil modernista. El campanar és un dels protagonistes del paisatge urbà de Ripollet i un símbol visual de la identitat de la vila.

Durant el ple de l'Ajuntament del mes de gener de 2010 es va declarar bé cultural d'interès local.

El Molí d'en Rata és un dels darrers molins fariners que van funcionar al Vallès Occidental. Actualment aquest edifici forma part del Centre d'Interpretació del Patrimoni Molí d'en Rata, destinat a la difusió, conservació, recerca i gestió del patrimoni de Ripollet. Conserva la maquinària original del molí.[17]

 
Can Masachs. ajuntament de Ripollet

Edifici construït entre 1910 i 1924, propietat de la família Masachs, industrials del cartró. És un edifici de planta quadrada però d'alçat complex. Actualment és la seu de l'Ajuntament de Ripollet. Al costat es troba el molí d'en Masachs.

El molí d'en Masachs o molí d'en Ginestar és un dels molins paperers més antics de Ripollet, documentat des del segle XVII. Hi ha constància dels diversos propietaris des d'aquell període fins al seu tancament, d' entre els quals cal fer esment especial de dues famílies, vinculades al molí durant llargs períodes: els Ginestar, del 1739 al 1861, i els Masachs, fins a 1979, any en què va deixar de funcionar. En l'actualitat, l'edifici forma part de l'Ajuntament de Ripollet. L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, actualment és la Sala de Plens de l'Ajuntament.

  • Teatre del Mercat Vell

El Teatre Auditori del Mercat Vell està situat a l'edifici que ocupava l'antic mercat municipal d'aliments. Es tracta del major projecte construït durant la II República a Ripollet (1932), seguint la tradició dels grans mercats de Barcelona del segle XIX. Es va reconvertir a teatre l'any 1994.

  • Centre Parroquial
 
Centre Parroquial de Ripollet

Edifici construït el 1925 a la Rambla, propietat de l'Església, que va ser durant dècades el punt d'irradiació cultural i esportiu de la vila, amb ballets, dansa, teatre i concerts. L'interior de l'edifici té usos polivalents i es troba dividit en estances múltiples, però destaca l'existència d'una gran sala central destinada a activitats teatrals. L'interior de l'escenari conserva les bambolines originals de 1925. El pati de butaques va ser reconstruït el 1952 després d'esclatar una bomba col·locada per la CNT-Fai el 19 de juny de 1936. El Centre conserva una col·lecció de fotografies de les activitats lúdiques i esportives organitzades des dels anys 50.

Masia de planta quadrangular, edificada amb mur de paredat comú amb les cantonades reforçades per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars ben escairats. A les golfes es troba la data 1787 inscrita amb un dit a una de les rajoles del terra. Representa un dels dos exemples locals de la típica masia catalana de l'edat moderna, més evolucionada que la masia medieval. Can Mas se situava en la cruïlla d'antics camins que comunicaven tota la comarca. La casa conserva una col·lecció d'eines emprades en el cultiu dels terrenys de la masia. La primera referència escrita d'aquest Mas és del segle XIV però la seva existència és anterior tot i que no està datada.

Un perfecte exemple de masia catalana. Destaca pel seu entorn natural, envoltada pels últims camps de cultiu de Ripollet, amb un hort i arbredes i restes d'un pinetó al talús del marge del riu Ripoll. El primer propietari conegut és Ermenegildo Grasses, segons un document de 1667, en el qual queda constància la consagració de la capella familiar de la masia, d'estil barroc, en honor de la Puríssima Concepció.

FestesModifica

Festes reconegudes com a patrimoni immaterial per la Diputació de Barcelona:

  • Els Tres Tombs o Festes de Sant Antoni Abat, al gener. Declarada festa d'interès turístic local.
  • Cantada de caramelles per la Societat Coral El Vallès, a l'abril.
  • Catifes florals del Corpus Christi, al maig.
  • Festa Major de Sant Esteve, a l'agost.

Altres festes amb elements del patrimoni immaterial reconeguts o de llarga tradició:

  • Rua de Carnaval, amb el tradicional ball de gitanes i la llegenda del Cabraboc, al febrer.
  • Aplec de la Sardana, al setembre.
  • Festes de la Tardor, festa major del barri de Can Tiana-Pont Vell, al setembre.
  • Trobada de gegants, a l'octubre.

EquipamentsModifica

  • Educació: Biblioteca Municipal, IES Palau Ausit, IES Lluís Companys, IES Can Mas, Escola El Martinet, Escola Anselm Clavé, Escola Enric Tatché i Pol, Escola Francesc Escursell, Escola Gassó i Vidal, Escola Josep Maria Ginesta, Escola Pinetons, Escola Tiana, Escola Sant Gabriel, Escola FEDAC Mare de Déu del Roser, Escola San Juan de la Cruz, Escola d'Adults Jaume Tuset, Centre Obert La Placeta, Llar d'infants La Rodeta Del Moli, Llar d'infants La Verema
  • Sanitat: CAP I, CAP II Pont Vell, CAP Pinetons.
  • Cultura y comunicació: Centrr Parroquial de Ripollet, Centre d'Interpretació del Patrimoni Local Molí d'en Rata, Teatre Auditori del Mercat Vell, Centre Cultural, Ripollet Ràdio, Locals d'assaig, Arxiu Municipal.
  • Esports: Poliesportiu Municipal PAME, Camp Municipal de Futbol, Camp Industrial de Futbol, Pabelló Municipal Joan Creus, Pabelló Municipal Francesc Barneda, Skate Park Pinetons.
  • Altres serveis i instal·lacions: Oficina d'Atenció al Ciutadà, Jutjat de pau, Casal d'Avis, Residència (en projecte), Casal de Joves, Casa Natura, Centre Cívic Can Mas, Centre Cívic Pont Vell, Centre de Dia Can Vargas, Centre Ocupacional Aspasur, Patronat Municipal d'Ocupació, Oficina de Treball de la Generalitat, Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, Correos, Deixaderia Municipal, Mercat Municipal, Tanatori, Mossos d'Esquadra, Policia Local, Protecció Civil.

EntitatsModifica

 
Poll Foll de Ripollet
  • Culturals:
    • Diables de Ripollet[18] neix el 1985 a partir de la iniciativa d’un grup de persones vinculades a la comissió de Carnaval i es consolida com a grup de foc desenvolupant activitats diverses: la representació de la llegenda del Vell i la Vella al final de la Rua de Carnaval, construcció del Cabraboc, correfocs dins i fora del poble, i d'altres. El 1999 presenten la seva bèstia de foc, el Poll Foll, construïda per l’escultor Ramon Aumedes al taller Sarandaca.[19] Fa uns 2,5 metres d’alçada, pesa prop de 45 kg i té 5 punts de foc quàdruples amb capacitat per a 20 sortidors a la vegada, amb possibilitat d’encesa elèctrica.
    • Altres entitats culturals: Societat Coral El Vallès (1877)[1], Bruixes de Ripollet (1995)[2], Gegants de Ripollet (1990)[3], Vailets de Ripollet (1996-2007), Trabucaires de Ripollet (2005)[4], Ripollet Sardanista (1975)[5], CRAC Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals, Associació Cultura i Tradició, Ripollet Costums i Tradicions, Amics del Teatre del Centre Parroquial (1940)[6], La Careta Teatre Amateur [7], Associació d'Espectadors del Teatre Mercat Vell (1994)[8], Acció Fotogràfica Ripollet (2009)[9], AFOCER Agrupación Fotocine Cerdanyola-Ripollet (1969)[10], Ripollet Història i Imatge [11], Centre Excursionista de Ripollet (1979)[12], Societat Ocellaire La Vella (2010)[13], Colla de Gitanes de Ripollet [14], Peña La Macarena (1977)[15], Asociación Rociera Andaluza Alegrías del Sur (2000), Cuadro Andaluz de Ripollet, Asociación Ballet Flamenco Carmela, Centro Aragonés de Ripollet [16], Caballeros de Sion Moto Club (2014)[17], Motor Classic Ripollet [18], Associació Gastronómica El Setrill (1993), Associació Ripollet Rock (1997)[19], Associació Musical Kanyapollet [20], Asociación SamViu (2016)[21], Asociación Ripollet Country [22], SB Dance Ripollet, Line Dance Palau Ausit [23], Asociación Bollywood Anaath [24], Circulo de Filatelia y Numismática de Ripollet (1973), Ripolab Hacklab (2015)[25].
  • Esportives: Club de Fútbol Ripollet (1921)[26], Peña Deportiva Pajaril (1975)[27], Escola Futbol Base Ripollet (2003)[28], AE Can Mas Ripollet (2011)[29], Penya Barcelonista de Ripollet (1975), Club Bàsquet Ripollet (1931)[30], Club Bàsquet Sant Gabriel (1984)[31], Club Bàsquet Gassó (1993)[32], Fútbol Sala Ripollet (1992)[33], Club Handbol Ripollet (1983)[34], Club Hoquei Ripollet (1966)[35], Club Tennis Taula Ripollet (1954)[36], Club Tennis Ripollet (1978)[37], Club Tennis Victor Troses (1999), Club Patinatge Artístic Ripollet (1972)[38], Club Ciclista Ripollet (1948)[39], Ripollet Unió Atlética (1982)[40], Asociación Artes Marciales de Okinawa Denia Ripollet (2006)[41], Club Zona de Combate (2015)[42], Club de Lucha Ripollet (1993)[43], Club de Boxeo Ripollet (1990), Club Petanca La Unión (1991), Club d'Escacs Ripollet (2009)[44], Club Natació Ripollet (2016), Escuderia Ripollet (2015)[45].
  • Ámbit económic y promoció turística: Unió de Comerciants de Ripollet.[46]
  • Educació i infància: Esplai La Gresca (1994)[47], Esplai l'Estel (1980)[48], Associació El Rabeig (2015)[49].
  • Socials i polítiques: Associació Reacciona! (2009), Comitè de Dones de Ripollet, Plataforma per les persones refugiades de Ripollet, Colectiu Popular l’Aresta, Asociación Animales Ripollet, Marea Pensionista Ripollet.

Personalitats locals destacadesModifica

Fills predilectes

Altres figures:

Ciutats agermanadesModifica

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Idescat. Densitat de població. Municipis amb més de 20.000 habitants».
  2. «Centre de Interpretació Molí d'en Rata».
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Ajuntament de Ripollet. La història de Ripollet».
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Esquela defunción Carles Ferré
  5. Martos; Serrallonga, Ramón; Joan «Societat i lluita antifranquista a l'Àrea metropolitana de Barcelona. El cas de Ripollet – Cerdanyola. 1960/1976.». , 2017, pàg. 21.
  6. «Asociación de Víctimas Afectadas por el Amianto en Cataluña. Principales patologías derivadas del amianto.».
  7. Sánchez i González, Miquel La vida quotidiana durant la Guerra Civil i la postguerra a Cerdanyola (1936-1945).
  8. «Aclarint la boira. El 26 de gener de 1939 a Ripollet».
  9. «65 anys de l'explosió del polvorí militar de Montcada i Ripollet».
  10. Riquer, Borja de; Culla, Joan B. «História de Catalunya». História de Catalunya (7), 1989, p. 282. ISBN 978-8429729580. 
  11. «Ripollet: Dictadura i Transició 1955-1985. L'aparició dels barris.». Revista de Ripollet., 1989.
  12. «50 anys de les riuades a Ripollet».
  13. «Mai Més! - Immigració - Campament Gitano Riu Sec».
  14. «Huelga general en Ripollet en solidaridad con los trabajadores de la empresa Mir-Miró».
  15. «Cant a Ripollet. Versió coral adults».
  16. «Mapes de patrimoni cultural Diputació de Barcelona.».
  17. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 100. ISBN 84-393-5437-1. 
  18. «Web oficial dels Diables de Ripollet».
  19. «Web Taller Sarandaca».
  20. «Ajuntament de Ripollet - info.ripollet.cat». [Consulta: 25 març 2019].

Enllaços externsModifica