Obre el menú principal

Sant Esteve és una església parroquial a la vila de Ripollet (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Infotaula d'edifici
Sant Esteve
Esglripo.JPG
Dades
Tipus església i església parroquial
Característiques
Estil arquitectònic Romànic, renaixement, modernisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
MunicipiRipollet
Localització C. del Padró, 7 de Ripollet (Vallès Occidental)
 41° 29′ 50″ N, 2° 09′ 19″ E / 41.497095°N,2.155321°E / 41.497095; 2.155321Coord.: 41° 29′ 50″ N, 2° 09′ 19″ E / 41.497095°N,2.155321°E / 41.497095; 2.155321
BCIL
Identificador IPAC: 27593
Activitat
Diòcesi bisbat de Terrassa  (parròquia de Sant Esteve de Ripollet)
Modifica les dades a Wikidata

ArquitecturaModifica

L'estructura originària de l'església romànica seria de planta de creu llatina, nau amb volta de canó lleugerament apuntada i capçalera d'absis semicircular. Fora de l'església, a la part nord, es trobaria un cementiri i a mà esquerra un petit claustre, segons es dedueix de les arcades descobertes quan s'enderrocà l'antiga rectoria el 1948. Actualment, és un edifici de tres naus. La nau central és l'antiga església romànica i per fer la nau sud es va fer servir la galeria del claustre. La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. Al centre del mur de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada.[1]

El portal és d'estil renaixentista del segle XVII. Consta d'una porta rectangular amb una columna per banda que sostenen un entaulament amb un fris compartimentat per tríglifs i mètopes; a sobre hi ha un frontó triangular amb una fornícula buida en el timpà. A les mètopes hi ha motius florals i en les dues centrals uns pollets, estrets de l'escut heràldic de la vila. Als pedestals de les columnes hi ha esculpit l'escut de Ripollet.[1]

El frontó triangular de l'acabament presenta decoracions de dents de serra a l'intradós. Al timpà hi ha una fornícula destinada a l'estàtua de Sant Esteve, que va estar-hi col·locada fins a l'any 1844.[1]

La teulada actual fou edificada a començaments del segle XIX (1803), amb dos metres més d'alçada i amb intenció d'aïllar la construcció de les humitats.[1]

L'antic campanar és de tres pisos, amb només una obertura d'un òcul al mur nord, d'una alçada semblant a la de la nau central, obrat en paredat i cobert amb teulada a quatre vessants. Actualment al seu interior hi ha el baptisteri.[1]

A la façana sud de l'església hi ha unes arcades, inferiors i superiors, que formen actualment una galeria cega i que podrien haver estat el claustre. Tant les del nivell inferior com les del superior s'originen a partir d'un tram de mur de mur més o menys disposat per filades de pedres sense escairar. Les arcades estan formades per obertures de mig punt, algunes lleugerament rebaixades i sempre utilitzant dovelles petites. Una de les arcades de la planta baixa conserva el pas que potser antigament conduïa al pati central del claustre, on segurament hi havia el pou o cisterna.[1]

El 1882 es va construir un nou campanar, d'estil modernista. És una torre quadrada fins a l'alçada de les campanes que passa a ser poligonal amb 8 finestres. A sobre hi ha un coronament de ferro on també hi ha campanes. Les arcades del coronament són rectangulars lleugerament apuntades i amb l'acabament en una mena de timpà amb una creu calada. Les finestres del primer i segon pis són d'estructura rectangular i estretes, a la part superior tenen un tancament triangular en punta i a la inferior un ampit de maons simulen un dentat. Tota la part superior té un emmarcament motllurat de fàbrica de maons amb intercalació d'elements de forma triangular. Presenten un reixat. El coronament és emmerletat, combinat amb una barana de ferro. La porta d'entrada al campanar és rectangular. Utilitza el maó vist per a decorar i per constituir el tancament de falsos arcs o arcs deprimits. Tota la part superior és emmarcada per una doble motllura lleugerament apuntada però conservant el domini de la línia recta, en una recuperació de l'arc conopial. L'actual rellotge és d'esfera blanca i numeració aràbiga. Porta inscrit el nom Roma i està ubicat en un quadrat estrellat per elements triangulars al mig de cada una de les cares de manera decorativa per la disposició dels maons. El rellotge està centrat dins un òcul realitzat a tal efecte i construït amb maó que, alhora, està emmarcat per un rectangle de rajoles quadrades, segurament de 20 x 20 cm, de motius decoratius de color blau en forma de quadrifoli. El campanar combina la pedra i el maó.[1]

L'escut de Ripollet es troba dins les variants tipològiques de cartel·la. És una tipologia desenvolupada gairebé sempre com una creació ornamental. Al camper, de forma ovalada, s'hi representa el que fou l'escut de la vila, un pollet passant damunt unes pedres de riu. En terminologia heràldica hi ha un pollet passant amb gules al camper; el pollet en or i el riu en atzur.[1]

HistòriaModifica

Aquesta església es troba documentada per primera vegada en el precepte del rei Lotari, el 986, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tots els seus béns. Apareix esmentada com a parròquia l'any 1066, en una escriptura d'establiment emfitèutic que l'abat Andreu de Sant Cugat fa a favor de Sicardis i els seus fills. D'entre els llegats que va rebre, hi ha el de Berenguer de Ripollet (1145) per la reforma del temple.[1]

A través de la documentació és evident que el monestir de Sant Cugat del Vallès posseí des d'antic béns a Ripollet, els quals anaven augmentant al llarg dels anys per successives donacions, compres o deixes testamentaries. Totes aquestes propietats foren confirmades l'any 1234 pel rei Jaume I, però el lloc consta que era de jurisdicció reial.[1]

Sobre l'existència del claustre dues són les evidències: una data del 1692, on el Visitador Dr. Antonio Figueres, rector de Palaudàries i degà del Vallès, va manar de fer adobar la porta del claustre d'entrada a l'església. L'altre és del 1738, quan Joan Fontanet i Maria Prats contrauen matrimoni en els claustres de la rectoria de Ripollet. Existia també una cisterna al mig del pati.[1]

Entre 1978 i 1979 es varen netejar les parets exteriors del seu arrebossat, la qual cosa ha deixat al descobert el parament actual.[1]

L'antiga torre campanar, construïda en substitució del d'espadanya, datava de 1603 i estava a la paret nord de l'església. Actualment, el que resta de la seva construcció és el lloc dedicat a baptisteri. Degut a una gran tempesta del 1831, les seves parets eren en mal estat. L'any 1891 una valuosa donació de Maria Torre, Vda. Almirall, és dipositada per a reconstruir les parets malmeses. Ara bé, com el seu estat no era gaire fiable, es decidí enderrocar-lo fins a la meitat i cobrir-lo amb teulada de cúpula i teules d'escates. Mentrestant, i també amb l'ajut de Maria Torres, es va aixecar un nou campanar que s'inaugurà el mes de novembre de 1892. Es col·locà una placa de marbre commemorativa que fou destruïda el 1936.[1]

El primer rellotge data de l'any 1793. A la tempesta del 20 de juny de 1831 li caigué un llamp i el rellotge quedà destrossat. Amb una recaptació de l'any 1831, poc després de la desgràcia, el repara un rellotger de Terrassa, Miquel Pou. Quan es va inaugurar el nou campanar s'instal·là un nou rellotge, regalat per Maria Torres.[1]

NotesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE RIPOLLET». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 octubre del 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Esteve de Ripollet