Rupià

municipi de Catalunya

Rupià és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRupià
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 01′ 13″ N, 3° 00′ 38″ E / 42.02037°N,3.01068°E / 42.02037; 3.01068
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaBaix Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalRupià Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població316 (2023) Modifica el valor a Wikidata (59,62 hab./km²)
Llars50 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície5,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud66 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataDaniel Serrano Torró (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17131 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17153 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171539 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrupia.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica
  • Llista de topònims de Rupià (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Entitat de població Habitants
la Talaia 23
Rupià 180
Sobrevila 38

Història

modifica

En el terme de Rupià, al puig Montori, s'han localitzat materials d'un poblat indígena, freqüentat fins al segle i. En el paratge de Brancós, al voltant del Mas Llorà, que conserva elements anteriors del segle xvi, s'han trobat abundants restes d'època romana.

En documents de l'any 1128 ja s'hi anomena a en Guerau de Rupià, del llinatge que posseí el domini feudal del lloc. L'església parroquial de Sant Vicenç és d'estil gòtic i renaixentista, encara que ja és esmentada el 1139. Aleshores encara es coneixia amb el nom de Rupinianum o Rupiano (de fet, unes formes llatinitzades de Rupià).

Durant molts segles Rupià va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona. Està documentat que el 5 de desembre de 1268 Guillema de Rupià ven al bisbe Pere de Castellnou, parent seu, els castells de Rupià i Fonolleres pel preu de 34.000 sous barcelonesos.

La presència del bisbe ha deixat la seva empremta al castell, d'estil gòtic civil, de planta rectangular i construït amb carreuada. També en el nom d'alguns dels carrers i places de la població, i a la casa palau gòtica, restaurada i modificada modernament, que estatja la casa del comú.

El 1314 li fou agregat el terme de Parlavà i el 1316 el d'Ultramort, passant a ser al segle xvii el cap d'una batllia del bisbat.

Actualment encara són visibles les restes de les muralles construïdes a la fi del segle xv que encerclaven el nucli del municipi. El portal d'Amunt i el portal d'Avall, les dues úniques vies d'accés al nucli antic, encara testimonien el sistema de defenses que protegia la vila.

Llocs d'interès

modifica

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
149715151553  17871887190019201950197020102023  
565850  415473425418445289243316  
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)


Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Max Cahner; Montserrat Sagarra; et al. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona : Enciclopèdia catalana, 1982. (Vol.5- L'Alt Empordà, el Baix Empordà) ISBN 9788485194131

Enllaços externs

modifica