Corçà

municipi de Catalunya
Aquest article tracta sobre un poble del Baix Empordà. Si cerqueu el poble de la Noguera, vegeu «Corçà (Àger)».

Corçà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà. És format pel nucli principal de Corçà i els de Casavells, Cassà de Pelràs i Matajudaica, a més dels veïnats d'Anyells i Planils.[1]

Infotaula de geografia políticaCorçà
Bandera de Corçà Escut de Corçà
Bandera de Corçà Modifica el valor a Wikidata Escut de Corçà Modifica el valor a Wikidata
Corça centre.jpg
Nucli antic de Corçà Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Corçà respecte del Baix Empordà.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 59′ 14″ N, 3° 00′ 52″ E / 41.987216°N,3.014582°E / 41.987216; 3.014582
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaBaix Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.267 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat77,73 hab/km²
Llar94 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicicorçanenc, corçanenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície16,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud43 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRaül Yruela Díaz (15 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17121 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE17057 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT170577 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcorca.cat Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Corçà es troba a la plana empordanesa i el seu centre històric és proper a la riba del Rissec. El territori del municipi limita al nord amb els termes de Rupià i Parlavà; al sud amb el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura; a l'est amb els termes d'Ullastret i la Bisbal d'Empordà; i a l'oest amb els termes de la Pera i Madremanya.

Està dividit en dues zones, una ocupada per petits pujols dels contraforts nord-orientals de les Gavarres amb el Puntuí, Terra Negra, el Puig Blanc i el Puig Rodó i l'altra, la plana, travessada pel Rissec.[1]

A dos quilòmetres de Corçà, al costat esquerre de la carretera que va fins al poble de Monells, hi ha la Capella de Santa Cristina edificada durant el segle XIII. L'interior d'aquesta església romànica estava decorat amb un retaule, dedicat a la santa, que va restar-hi fins que a l'any 1904 el bisbe de Girona, Tomàs Sivilla i Gener, va ordenar el seu trasllat a la parròquia de Corçà. Actualment el retaule es conserva al Museu d'Art de Girona.[2]

El municipi de Corçà presenta una activitat diversa amb un sector agrícola a Casavells i Matajudaica, un sector industrial a desenvolupar a Corçà i activitats dels sector terciari multidisciplinars en els tots els pobles del municipi.[1]

HistòriaModifica

El poble de Corçà és esmentat per primera vegada l'any 878 en un precepte de Lluís el Tartamut, el rei franc que dominava aquestes terres. El document fa referència a una de les possessions del bisbe de Girona amb el nom de Quartianum, heretat possiblement de la vila romana que havia existit als peus de Puig-Rodó. A la documentació de l'any 881 que confirma les possessions del bisbe, el poble hi és esmentat com Quertiano; més tard, al segle XI, passa a dir-se Quarciano i finalment, al segle xvii, l'anomenen Corciano als documents en llatí i Corsá en català.[3]

L'any 1442, la reina Maria pren Corçà sota la seva jurisdicció en nom d'Alfons el Magnànim, rei d'Aragó i comte de Barcelona, entenent que el poble s'ha deslligat de la seu episcopal després de pagar la remença.[3]

Des del gener de 1812 fins al final de la guerra del Francès, el maig de 1814, el Principat de Catalunya va quedar incorporat a l'imperi francès i es va dividir el territori en quatre departaments. El poble de Corçà va ser integrat al Departament del Ter, amb capital a Girona.[3]

La modernització del poble al segle XX va tenir com a fites destacades la instal·lació del telèfon, amb vuit abonats el primer any (1961); la creació de la Mancomunitat d'Aigües Intermunicipal (1965); la recollida domiciliària d' escombraries (1967); l'arribada de l'aigua potable i la construcció del clavegueram (1970) junt amb la incorporació del municipi de Casavells i Matajudaica l'any 1969 i la construcció del barri de Santa Cristina durant la dècada dels setanta.[3]

DemografiaModifica

Entitat de població Habitants
Cassà de Pelràs 72
Corçà 1.028
Casavells 180
Matajudaica 37
Evolució demogràfica
149715151553  17871887190019201950197020102019  
1258894  1.0561.0819649878989571.2961.267  
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

El 1857 incorpora Matajudaica i Cassà de Pelràs; i el 1975, Casavells.

Llocs d'interèsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Situació geogràfica». Ajuntament de Corçà. [Consulta: 29 agost 2020].
  2. «Corçà». Gavarres, 29-04-2017. [Consulta: 29 agost 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Història de Corçà». Ajuntament de Corçà. [Consulta: 15 març 2020].
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 55. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corçà