Obre el menú principal

La Fuliola

municipi de Catalunya

La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell.

Infotaula de geografia políticaLa Fuliola
Escut de la Fuliola.svg
La-Fuliola.jpg

Localització
Localització de la Fuliola respecte de l'Urgell.svg
 41° 42′ 55″ N, 1° 01′ 09″ E / 41.715277777778°N,1.0191666666667°E / 41.715277777778; 1.0191666666667
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaUrgell
Població
Total 1.217 (2018)
• Densitat 109,64 hab/km²
Llar 38 (1553)
Gentilici Fuliolenc, fuliolenca
Geografia
Superfície 11,1 km²
Altitud 275 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Eduard Piera i Secall
Identificador descriptiu
Codi postal 25...
Codi de municipi INE 25096
Codi territorial IDESCAT 250962
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Hi ha dues versions pel que fa a l'origen del nom del poble. La primera diu que prové de l'àrab al-folia, que vol dir lloc. La segona el relaciona amb la paraula fulla o fulleta, d'aquí ve que en el seu escut hi aparegui una fulla.[cal citació]

Entitat de població Habitants (2018)
Boldú 247
Fuliola, la 970
Font: Idescat

Història del pobleModifica

Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.[cal citació]

Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al segle XVI ja hi havia construccions fora de la muralla, a l'anomenat Raval. Com a tots els pobles de la contrada, l'arribada del canal d'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l'organització agrícola i l'evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic. Des d'aquell moment es manté el creixement urbanístic al peu de la carretera, que actualment divideix en dos el municipi i que ben aviat tindrà una variant que desviarà el trànsit pesat per fora de la població.[cal citació]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
25 28 38 203 417 653 538 673 792 949

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
978 1.029 1.014 1.330 1.366 1.267 1.309 1.343 1.322 1.312

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.264 1.255 1.251 1.253 1.234 1.235 - - 1.320 1.294

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.260 1.217 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

FestivitatsModifica

 
Batre
  • Carnestoltes. Se sol celebrar la primera setmana de quaresma.

Llocs d'interèsModifica

  • Col·lecció Josep Pané d'Armes Antigues i Eines del Camp.[1]
  • Hi ha masies com la Masia Graells,[2] la Masia Ribalta Ros[3] o la Masia Utgés.[4]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica