El Pinell de Brai

municipi de Tarragona, Espanya
Aquest article tracta sobre el municipi de la Terra Alta. Vegeu-ne altres significats a «Pinell».

El Pinell de Brai és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Pinell de Brai
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya i municipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 00′ 56″ N, 0° 30′ 52″ E / 41.015496°N,0.514367°E / 41.015496; 0.514367
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialTerres de l'Ebre
ComarcaTerra Alta Modifica el valor a Wikidata
Capitalel Pinell de Brai Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.006 (2023) Modifica el valor a Wikidata (17,65 hab./km²)
Llars83 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPinellà, pinellana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície57 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perel Canaletes Modifica el valor a Wikidata
Altitud189 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataLaura Vallespí i Martí (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43594 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43106 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT431068 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpinelldebrai.altanet.org Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

El terme municipal té una forma rectangular amb base paral·lela a la direcció del riu Ebre. Forma una altiplà previ a la resta de la comarca de la Terra Alta. El costat sud-est el tanquen les serres de Vallplana i la Talaia; aquestes serres drenen directament a l'Ebre. El costat nord-oest està conformat per les serres de Pàndols i Cavalls. Aquestes dues serres separen el terme de la resta de la comarca. Paral·lel al costat sud-oest flueix el riu Canaletes creuant la serra de Pàndols, la vall dels Prats i la serra de Vallplana. El costat nord-est queda obert i limita amb el terme municipal de Miravet (comarca de la Ribera d'Ebre).

Vistes àeries del Pinell de Brai i el seu entorn gravades amb dron. A les imatges es pot veure el nucli urbà de la població, el Celler Cooperatiu, la parròquia de Sant Llorenç i les serres de Vallplana i la Talaia a l'horitzó.


Nucli urbà

modifica

El nucli originari està ubicat en un cim rocallós i formava part de l'antic castell del Pinell, del qual es troben vestigis en algunes cases. Posteriorment, i sense que es pugui precisar cap datació, es va efectuar una ampliació en què s'inclou l'actual església parroquial. Actualment les edificacions noves es construeixen en direcció nord.

Història

modifica

La primera referència al lloc del Pinell es remunta a l'acta de donació de Ramon Berenguer IV a l'orde dels Templers, on es nomena el castell del Pinell, dita acta està datada el 1150.

Posteriorment, es concedeixen sengles cartes de població els anys 1198 i 1207. Les característiques lingüístiques dels habitants del Pinell i altres pobles de la comarca de la Terra Alta són molt semblants a la parla de les comarques centrals de Lleida i això fa pensar que les repoblacions foren efectuades, majoritàriament per habitants d'aquelles terres.

Per trobar una altra fita històrica hem de saltar en el temps fins a la Guerra de Successió espanyola. La vila del Pinell es va alinear amb la causa borbònica, en contra de l'opció majoritària de tota Catalunya. En reconeixement, el rei Carles III d'Espanya va estendre el títol de "Fidelísima Villa".

En el passat segle, la Guerra civil espanyola va tenir el darrer episodi bèl·lic a la batalla de l'Ebre. Com en molts pobles d'Espanya, cal lamentar moltes víctimes per motius polítics, de soldats que lluitaren en ambdós bàndols i malalties derivades de les condicions de vida. Les serres de Pàndols i Cavalls varen marcar la línia del front, i quan les forces franquistes varen rompre les defenses de Cavalls es va desmoronar l'exèrcit republicà. El nucli urbà del Pinell va ser castigat pel foc artiller i de l'aviació franquista, resultat de la qual cosa varen quedar destruïdes 72 cases el poble.[1]

Economia

modifica

Fins principis del segle xx l'economia del municipi estava basada en el cultiu de l'olivera, l'ametller i els cereals. Posteriorment es varen realitzar extenses plantacions de vinya. Paral·lelament es va començar l'explotació de mines d'argila a la depressió del riu Canaletes. Aquestes mines es van esgotar gradualment però han continuat fins a l'actualitat les bòbiles de maons i materials refractaris. Fins a la dècada dels 70 les dones ajudaven en les tasques agrícoles i, algunes d'elles, es dedicaven a l'artesania de treballs de palma, com sàrries i cabassos. Al voltant d'aquests anys es va produir una important emigració estacional a la Costa Brava i Costa Daurada en el sector hoteler. A la dècada dels 80 es varen obrir tallers de confecció de roba, conseqüència de la deslocalització de les fàbriques tèxtils dels voltants de Barcelona.

Política

modifica

Nombre de regidors per partit[2][3]

Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Junts - - - - - - - - - - 2 3
PSC 3 2 4 2 1 1 1 4 4 - - -
PP - 2 3 2 1 1 0 - 0 0 - -
ERC 1 1 - - 2 - - 0 1 1 1 -
ECP - - - - - - - - - 4 3 3
CiU - 1 2 4 2 4 5 5 4 3 - -
PSUC 1 - - - - - - - - - - -
UCD 4 - - - - - - - - - - -
Altres - 3a - 1b 3b 3b 3b - - 1c 1c 1c
Total 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 7 7

a Unitat Progrés Municipal; b Unió per la Terra Alta (UPTA); c FIC;

Personatges

modifica

Llocs d'interès

modifica

Paratges d'interès

modifica
  • Monòlit commemoratiu de la Batalla de l'Ebre. Situat a la cota 705 de la serra de Pàndols amb un mirador amb vista panoràmica des de la serra del Montsant fins a la comarca aragonesa del Matarranya passant per la Ribera d'Ebre i pel Baix Ebre. S'hi accedeix des de la carretera Pinell-Gandesa per un desviament a 2 km de Gandesa.
  • Ermita de Santa Maria Magdalena, molt a prop de l'anterior paratge.
  • Via Verda sobre l'antiga via del ferrocarril de la Val de Zafán que corre paral·lela al riu Canaletes.
  • Casa del Broi, a 4 km per camí veïnal.
  • Talaia, en runes. L'accés requereix algú que conegui la seva ubicació.

Festes locals

modifica
  • Sant Llorenç, festes majors. El 10 d'agost.
  • Sant Antoni Abat. Se sol celebrar el dissabte més proper al 17 de gener.
  • Romeria a l'ermita de Santa Maria Magdalena. Segon dissabte després de Setmana Santa.
  • Durant el mes de juliol se sol celebrar Sant Cristòfol, Santa Àgata i els "quintos" en dissabtes que es determinen prèviament.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
62 82 83 219 - 1.293 1.523 1.646 1.891 2.007

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.931 1.902 1.474 1.518 1.388 1.307 1.265 1.206 1.166 1.166

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.125 1.081 1.095 1.077 1.083 1.112 1.132
1.135
1.124
1.076

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.014
998
1.008
1.000 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Referències

modifica
  1. Calvet, Jordi «Cases caigudes». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, 4-2008, p. 30 (annex monogràfic especial Catalunya sota les bombes). ISSN: 1695-2014.
  2. «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. El Pinell de Brai» (en català). [Consulta: 7 maig 2024].
  3. Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 7 maig 2024]. 

Enllaços externs

modifica