Obre el menú principal

Francesc Xavier Nogués i Casas

(S'ha redirigit des de: Xavier Nogués)

Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873[1]28 de gener de 1941)[2] fou un pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire català. Sovint feu servir el pseudònim Babel.

Infotaula de personaFrancesc Xavier Nogués i Casas
Xavier Nogués.jpg
Biografia
Naixement 18 febrer 1873
Barcelona
Mort 28 gener 1941 (67 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri de Sant Gervasi (Barcelona) 
Altres noms Babel
Formació Académie Colarossi
Activitat
Ocupació Pintor, caricaturista, dibuixant, gravador i ceramista
Art pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire
Obra
Obres destacables
Ceràmica mural del celler de les Galeries Laietanes i del Celler Cooperatiu del Pinell de Brai
Família
Cònjuge Teresa Lostau i Espinet
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer al número 77 del carrer dels Escudellers de Barcelona. Fill de Joan Nogués i Roig i de Francisca Casas i Grau tots dos naturals de Barcelona. Deixeble de Pere Borrell del Caso, anà a París molt jove amb Alexandre de Cabanyes. Membre del grup d'El Rovell de l'Ou, època en què va fer la seva Auca de l'aplec de Sant Medir, trigà tanmateix un temps a assolir una veritable popularitat entre el públic, cosa que s'esdevingué en participar com a dibuixant a la famosa revista "Papitu" (1908), de la mà de l'Apa, on signava els dibuixos com a «Babel», i també col·laborà a altres publicacions, com Cuca-fera, Picarol, D'Ací i d'Allà, Iberia[3] o la Revista Nova.

Fou el creador d'uns característics i peculiars personatges entre patètics i tendres, amb un estil particularíssim. Dibuixà dues obres cabdals de l'humor gràfic català: 50 Ninots , els dibuixos originals dels quals es conserven al Museu d'Art de Sabadell,[4] i La Catalunya Pintoresca.

Com a pintor destaquen els seus murals satírics a Barcelona per al celler de les Galeries Laietanes (ara conservats majoritàriament al MNAC) que realitzà l'any 1915, els que va fer per al saló del col·leccionista i industrial Lluís Plandiura, al seu domicili del carrer de la Ribera de Barcelona l'any 1917, i els més sobris del despatx de l'alcalde a la Casa de la Ciutat, realitzats arran de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. El 1921 es va casar amb la també pintora Teresa Lostau i Espinet, amb qui col·laboraria en la majoria d'encàrrecs de decoració d'interiors.

Artista completíssim, també cultivà el figurinisme. En aquest camp destaquen especialment els dissenys per a l'estrena de l'òpera El giravolt de maig, d'Eduard Toldrà i Josep Carner, magnífic exemple de la pervivència de l'esperit noucentista en plena Dictadura de Primo de Rivera.

 
Xavier Nogués vist per Pau Gargallo

Fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i vocal de la junta e l'Ateneu Barcelonès durant la presidència de Lluís Nicolau i d'Olwer (1932-1933).

Cal assenyalar també les seves incursions en el camp de les arts decoratives, amb la realització de pintures ceràmiques i vidre esmaltat a foc. Així com la seva faceta com a docent. Va ser professor de gravat a Barcelona i a Olot i deixà també un tractat de litografia que s'edità en el volum Xavier Nogués i la seva circumstància, escrit per Salvador Espriu.

L'Ajuntament de Barcelona li va dedicar una exposició monogràfica al Palau de la Virreina el 1967.[5]

ObraModifica

Figura destacada del Noucentisme, hi aportà una especial ironia que plàsticament es tradueix en un Expressionisme personal, que de vegades pot tenir alguns punts de contacte amb el d'un George Grosz. Això fa del seu estil la versió més escèptica del Noucentisme plàstic.

Francesc Pujols i Feliu Elias (sota el pseudònim de Joan Sacs) li dedicaren cadascú una monografia, si bé la més completa és la que publicà Rafael Benet ja en la postguerra. La seva activitat com a gravador ha estat estudiada exhaustivament per Jaume Pla. L'especialista més modern sobre l'obra de Xavier Nogués és Cecília Vidal, secretària perpètua de la Fundació Xavier Nogués, que vetlla per la difusió del nom de l'artista, premia gravadors, promou edicions limitades sobre Nogués i l'art del gravat i adquireix obres singulars del mateix per a dipositar-les en museus del país.

Obra destacadaModifica

ReferènciesModifica

  1. «Naixements.1873.Registre núm.967». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 18-02-1873. [Consulta: 28 maig 2019].
  2. «Esquela» (en castellà). La Vanguardia, 29-01-1941, pàg. 2 [Consulta: 30 octubre 2014].
  3. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 128. ISBN 9788415720010. 
  4. «50 Ninots». [Consulta: 20 febrer 2018].
  5. Xavier Nogués. Pintures Murals del Celler de les Galeries Laietanes. Museu d'Art Modern. 1984. Barcelona
  6. Barral, Xavier i Vicens, Francesc, 2002. 100 Obres de Pintura Catalana. Editorial Pòrtic, Barcelona. ISBN 8473067908. Pàgs. 194-195.

BibliografiaModifica

  • Meix Boira, Loreto. La ceràmica decorada d'en Xavier Nogués. Butlletí CETA
  • VIDAL, Cecília i ROSICH, Mireia: Xavier Nogués a les col·leccions del Museu. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Ed Biblioteca Museu Víctor Balaguer. 2011 ISBN 978-84-936539-6-5
  • VIDAL, Cecilia, AINAUD DE LASARTE, Joan, CADENA, Josep Mª, FONTBONA, Francesc, AINAUD, Joan-Francesc, BOHIGAS, Oriol, i PEDREIRA, Ricard: Xavier Nogués (1873-1941). Ed. Àmbit. 2010

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Xavier Nogués i Casas