Banyeres del Penedès

Banyeres del Penedès
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 16′ 47″ N, 1° 35′ 00″ E / 41.27963°N,1.58334°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Comarca	Baix Penedès
Capital	Banyeres del Penedès
Població humana
Població	3.356 (2023) (275,08 hab./km²)
Llars	16 (1553)
Gentilici	Banyerenc, banyerenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	L'Albornar
Superfície	12,2 km²
Altitud	173 m
Limita amb	Albinyana ; Sant Jaume dels Domenys ; l'Arboç ; Llorenç del Penedès ; Santa Oliva ; la Bisbal del Penedès ; Bellvei
Identificador descriptiu
Codi postal	43711
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43020
Codi IDESCAT	430206
Lloc web	banyeresdelpenedes.cat

Banyeres del Penedès és un municipi situat a la part central de la comarca del Baix Penedès, a la depressió penedesenca. Limita al nord amb Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys; a l'est amb l'Arboç; al sud amb Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i amb Bellvei, per una estreta franja, i amb Santa Oliva; al sud-oest amb Albinyana; a l'oest amb l'enclavament de l'Albonar (Santa Oliva); i al nord-oest amb la Bisbal del Penedès.^[1]

Geografia

Llista de topònims de Banyeres del Penedès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El terme comprèn, a més del poble de Banyeres del Penedès, cap de municipi, les caseries de les Masies de Sant Miquel i de Saifores i les urbanitzacions dels Boscos, Casa Roja i el Priorat de Banyeres:

Entitat de població	Habitants (2023)
Banyeres del Penedès	1.814
el Priorat de Banyeres	874
les Masies de Sant Miquel	233
Casa Roja	232
els Boscos	137
Saifores	66
Font: Idescat

Història

El primer document que esmenta el terme data de l'any 938 en una confirmació de les possessions del Monestir de Sant Cugat del Vallès a càrrec del rei franc Lluís d'Ultramar. La torre de la Guàrdia de Banyeres surt esmentada en altres documents posteriors que ratifiquen els drets del Monestir (986, 1002, 1007). A la part vella, en direcció al nord, es pot veure les restes de la Torre, situada al cim del Puig (172 m.)

L'any 1172, Santa Maria de Banyeres era priorat de Ripoll. Les primeres notícies que es tenen del Priorat de Banyeres daten del segle xiii. Un document datat el 1574 fa referència al priorat com a Monestir de Santa Maria de Banyeres, del qual en resta l'ermita, una bella mostra de l'arquitectura romànica.

L'any 1960 fou descoberta, en els terrenys de Mas Canyís, a les Masies de Sant Miquel, una Necròpolis dels segles VI-V aC. Algunes de les restes arqueològiques que s'hi van trobar són exposades a la Casa Museu Guimerà del Vendrell. En altres indrets s'han trobat restes iberoromanes. Podem dir, doncs, que el poblament del terme de Banyeres data d'aquella època.

L'any 1998, es va descobrir, al voltant de l'ermita de les Masies de Sant Miquel, un important jaciment ibèric, del segle iii aC o anterior, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, ja que es creu que és el centre neuràlgic de la Cossetània Oriental. L'objectiu de la Generalitat i l'Ajuntament de Banyeres és aconseguir formar un gran parc ibèric per poder ser obert al públic de forma progressiva, a mesura que avanci les excavacions.

Moviment social a Banyeres

Article principal: Plataforma No fem el CIM

Punts d'interès

Són d'interès les restes del castell de Banyeres, encara que actualment només queda en peu una torre de guaita mig enderrocada, de planta circular amb carreus irregulars d'uns dotze metres d'alçada. Anomenada ja l'any 938 com la torre de Guàrdia de Banyeres, en el document de confirmació de les possessions de Lluís d'Ultramar. Hi tingué drets el Monestir de Sant Cugat.

L'ermita de Santa Maria del Priorat, situada al costat del cementiri de Banyeres, és una construcció que tingué primitivament una sola nau d'estil romànic, a la qual s'afegí posteriorment una altra nau amb absis, en època de transició al gòtic. A l'interior cal destacar un sarcòfag de pedra construït en diferents estils des del preromànic fins al gòtic. A l'interior hi ha restes que podrien pertànyer als antics priors. El sagrari és d'estil gòtic. Són interessants el cadiratge de pedra i les rajoles de terra. L'ermita és l'última resta de l'antic priorat benedictí situat en aquest indret.

L'església parroquial de Santa Eulàlia, construïda a finals del segle xvii, en substitució de l'antiga, situada a prop del castell, s'esmenta per primera vegada l'any 1054.

Hi ha també diverses masies notables, disseminades pel terme: la Garita Vella, mas Roig, casa Roja, corral d'en Beina, casa Murada, can Canyís…

Si es parla de Banyeres, hom no pot sinó que parlar de l'Om, arbre centenari, situat a la plaça, a la qual dona nom. Actualment, al costat de l'Om es fan sardanes i castells per la Festa Major i s'engalana per les festes nadalenques.

També és d'interès el Museu Josep Cañas, museu monogràfic de Josep Cañas i Cañas, gestionat per la fundació amb el mateix nom.^[2]

S'ha de destacar la Societat Nova, una associació sociocultural catalana sense ànim de lucre fundada l'any 1933. Els objectius bàsics de l'entitat són la promoció de la cultura tant de grans com de joves en el temps lliure. És un nucli de reunions, conferències i seu social de multitud d'associacions i grups culturals (Esbart Santa Eulàlia, Massa Coral Banyerenca, Diables de Banyeres, Grallers de Banyeres, Grup de Teatre, Revista "El Cérvol", Coral Picarol, Amics de Josep Cañas, Peña Barcelonista, AMPA Col·legi Públic).

Els Castellers de Barcelona durant la festa major del 1982

Festa Major

Banyeres celebra la seva Festa Major el segon diumenge de juliol, amb actes propis de Festa Major i amb la participació de tots els grups folklòrics del poble. L'acte més animat és el correfoc, que es va fer per primera vegada l'any 1982.

La Festa Major petita se celebra el 12 de febrer, per Santa Eulàlia, patrona del poble.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
21	16	16	108	328	602	605	673	789	781

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
803	710	643	591	614	645	1.520	1.583	1.475	1.475

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.524	1.595	1.694	1.830	2.003	2.557	2.845	2.952	3.019	3.057

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
3.091	3.128	3.207	3.271	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions municipals

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit^[3]

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019
Junts	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2
PSC	4	4	5	5	5	6	5	5	4	3	3
PP	-	-	-	-	0	0	0	0	1	0	0
ERC	-	-	-	-	-	-	-	-	-	4	5
ICV	-	-	-	-	0	-	-	2	1	1	-
CiU	5	5	4	4	4	3	4	4	5	3	-
ECP	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1
Altres	-	-	-	-	-	-	-	-	0^a	-	-
Total	9	9	9	9	9	9	9	11	11	11	11
^a Els Verds - Grup Verd Europeu (EV-GVE)

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Banyeres del Penedès, 2012
Candidatura		Cap de llista	Vots	% vots
	CiU	Artur Mas	411	28,01
	PSC	Pere Navarro i Morera	252	17,17
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	216	14,72
	ERC	Oriol Junqueras	172	11,72
	C's	Albert Rivera	142	9,67
	ICV-EUiA	Joan Herrera	138	9,40
	CUP	David Fernández i Ramos	37	2,52
	Vots en blanc		24	1,6
	Altres		75	7,63
Total		1.503		69,97

Referències

↑ «Banyeres del Penedès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1.
↑ «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Banyeres del Penedès» (en català). [Consulta: 5 agost 2022].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banyeres del Penedès

[1] «Banyeres del Penedès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1.

[3] «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Banyeres del Penedès» (en català). [Consulta: 5 agost 2022].

[1]

[2]

[3]