Obre el menú principal

Camós és un municipi situat al sud de la comarca del Pla de l'Estany.

Infotaula de geografia políticaCamós
Bandera de Camós Escut de Camós
escut de Camós
Església de Santa Maria de Camós.JPG
Església de Santa Maria de Camós

Localització
Localització de Camós respecte del Pla de l'Estany.svg
42° 05′ 40″ N, 2° 46′ 02″ E / 42.094444444444°N,2.7672222222222°E / 42.094444444444; 2.7672222222222
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaPla de l'Estany

Capital Camós
Entitats de població 2
Població
Total 690 (2018)
• Densitat 43,95 hab/km²
Llar 48 (1553)
Gentilici Camosí, camosina
Geografia
Superfície 15,7 km²
Altitud 216 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Josep Jordi i Torrentà (2015)
Identificador descriptiu
Codi postal 17834
Fus horari
Codi de municipi INE 17035
Codi territorial IDESCAT 170353
Modifica les dades a Wikidata
Entitat de població Habitants
Sant Vicenç de Camós 618
Santa Maria de Camós 66

Contingut

HistòriaModifica

La història de Camós gira entorn de l’edificació i conservació de les dues esglésies – Sant Vicenç i Santa Maria – i de l’inici del culte i devoció de Santa Magdalena de Noves.

El lloc de Sant Vicenç de Camós ja és documentat l’any 1019 en la donació que Ramon Bonhom va fer a la canònica gironina, de terres que estaven situades en aquests indrets.

El 1334, l’abat de Banyoles s’havia apoderat, sense títols legítims, de la jurisdicció de Sant Vicenç i Santa Maria de Camós.

El 1372 ja són documentats els dos nuclis de poblament actuals en ocasió d redimir l’impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós.

El 1586 la pesta i altres malalties infeccioses assolen fort a Sant Vicenç de Camós i Palol de Revardit.

Finals del segle XVII, els camosins viuen de prop els sobresalts de la guerra amb els francesos. Els francs cometien tota mena d’excessos, a Camós, agafaven blat de la gent per donar-lo als cavalls, van robar les campanes de l’església i les van trencar. A principis del març de 1695, van intentar cremar les dues parròquies de Camós i tota la vall i van incendiar algunes cases.

El terme de Camós era, el 1698, una batllia reial i el cap de municipi era l’antiga parròquia: Sant Vicenç de Camós.

L’augment de població més important va donar-se a les acaballes del segle XIX per baixar de sobte i tornar-se a refer cap al tercer decenni del segle XX.

Durant la Guerra Civil (1936-39), va produir-se un flux migratori de jovent cap a la ciutat de Banyoles per dedicar-se a activitats industrials i comercials, en detriment de la feina agrícola del seu lloc d’origen.[1]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
14971515155317871887190019201950197020102018
591448295672464631572569681690
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)
 

Llocs d'interèsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Pàgina web de l'Ajuntament de Camós». [Consulta: Ovtubre 2015].
  2. Masanés, Cristina «Deesses i comerciants d'oli». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, octubre 2008, p. 62. ISSN: 1695-2014.
  3. «Font del Salt Dalmau».

Enllaços externsModifica