Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Talamanca (desambiguació)».

Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. Poble antic, amb carrers estrets i en pendent, i cases velles ben restaurades. Situat dalt d'un turó a 552 m d'altitud i al bell mig de la serra del Rossinyol a la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles.

Infotaula de geografia políticaTalamanca
Bandera de Talamanca.svg Escut de Talamanca.svg
Talamanca1.JPG
Castell de Talamanca

Localització
Localització de Talamanca respecte del Bages.svg
 41° 44′ 00″ N, 1° 59′ 00″ E / 41.733333333333°N,1.9833333333333°E / 41.733333333333; 1.9833333333333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages

Capital Talamanca
Població
Total 202 (2018)
• Densitat 6,87 hab/km²
Llar 15 (1553)
Geografia
Superfície 29,4 km²
Altitud 552 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Josep Tarín Canales
Identificador descriptiu
Codi postal 08278
Fus horari
Codi de municipi INE 08277
Codi territorial IDESCAT 082779
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Tot i que s'han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia documentada és de l'any 960, quan el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, féu donació d'unes terres, cases i terrenys en el terme del castell de Talamanca. Amb les invasions sarraïnes (711-715), el Bages s'havia despoblat quasi totalment, i no fou fins a les repoblacions fetes pels comtes Borrell d'Osona (799-820) i Guifré el Pelós (878-897) que camperols provinents del nord s'instal·laren al voltant de castells i esglésies buscant la doble protecció militar i espiritual.

Aquesta devia ser també la funció del castell de Talamanca i de l'església de Santa Maria de Talamanca, que és esmentada ja el 1038. Entre l'església i el castell s'edificaren cases que passarien a formar el poble de Talamanca.

A finals del segle XII el domini feudal del castell de Talamanca passà a mans dels Talamanca, nissaga que va lligada a la història del poble durant tota l'edat mitjana i que s'inicià amb Bernat de Talamanca i la seva muller Dolça (1186-1209). Els Talamanca foren amos i senyors de tot el terme. Compraren, vengueren, atorgaren masos i alous com a senyors, no només de la terra sinó també dels homes, que eren venuts tots en un mateix lot.

Més tard, els Talamanca començaren a establir relacions amb la petita noblesa bagenca i les castlanies dels voltants, i així s'emparentaren amb els Santa Coloma o els Llavinera. Un exemple del prototipus de senyor i cavaller feudal fou Berenguer de Talamanca. Aquest concedí honors, féu donacions i participà en actes de violència contra Guillem de Calders, en els quals fins i tot hagué d'intervenir el rei Jaume el Just. El 1325 la seva muller Blanca li erigí un sarcòfag que encara ara podem admirar en l'interior de l'església de Santa Maria. El mausoleu té un cavaller jacent, vestit de cota de malla amb un gos als peus i una inscripció funerària entre sis escuts del llinatge, amb heràldica de losanges d'argent i sinople. En aquells anys, la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca.

A partir de mitjan segle XIV, amb la gran crisi del feudalisme, començà la decadència dels Talamanca, coincidint amb els estralls que causà la pesta negra i els mals usos al camp. Els Talamanca s'entroncaren llavors amb altres famílies, com els Planella (1675), els Eimeric o Aymerich i, finalment, al segle XVIII, el castell passà a mans dels marquesos de Castellbell.

A l'àrea del municipi compresa entre el poble i el serrat de Mussarra tingué lloc, entre els dies 13 i 14 d'agost de 1714, la batalla de Talamanca, entre els austriacistes, a les ordres del marquès del Poal, i els borbònics, dirigits pel Conde de Montemar. Aquest episodi de la Guerra de Successió fou l'últim èxit dels austriacistes a Catalunya, abans de les capitulacions finals de Barcelona i Cardona durant el mes de setembre següent.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
13 13 15 230 147 538 494 446 370 395

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
356 259 191 154 104 143 60 76 81 93

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
84 79 107 109 114 134 152 143 157 141

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
186 202 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

EconomiaModifica

Agricultura de secà dedicada als cereals i, cada cop menys, a la vinya i l'olivera. El poble és un centre d'estiueig.

ComunicacionsModifica

Una carretera local porta a Terrassa, i a la N-141 de Manresa a Vic.

Llocs d'interèsModifica

GeografiaModifica

Bonesfonts, és un paratge situat a l'extrem de llevant del terme de Talamanca, en el vessant occidental del Serrat de Mussarra, a l'oest del Camí de Mussarra al Coll de Lligabosses. És al capdamunt del Torrent de la Baga de les Llanes, afluent de la riera de Talamanca. També queda al nord de la Devesa i a llevant de la Baga de les Llanes. És una zona essencialment boscosa, formada per pendissos encarats a l'oest i al sud-oest.[2]

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica