Palau-sator

Palau-sator és un municipi de la comarca del Baix Empordà. El terme municipal aplega els petits pobles de Palau-sator, Fontclara, Sant Julià de Boada i Sant Feliu de Boada, juntament amb el veïnat de Pantaleu. El municipi es troba emplaçat al bell mig de la rica plana al·luvial de la dreta del riu Daró, al sector pròxim a l'estany de Pals, un territori que ha estat la font tradicional de riquesa d'aquests pobles, de marcat caràcter agrícola i ramader. Com altres pobles de la rodalia, els conjunts arquitectònics dels seus nuclis són d'extraordinari interès històric. Palau-sator il·lustra perfectament la disposició urbanística d'un antic nucli medieval, amb el recinte murallat ben definit, encara es poden observar restes de muralles i defenses i l'estructura dels carrers al voltant de la torre de l'antic castell, que presideix tot el conjunt. L'accés al nucli medieval es fa per la imponent torre de les Hores, d'on surt el carrer del Portal, que porta fins a la plaça del Castell, ben bé al cor del poble.

Palau-sator

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 59′ 23″ N, 3° 06′ 37″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Baix Empordà
Capital	Palau-sator
Població humana
Població	314 (2023) (25,32 hab./km²)
Llars	85 (1553)
Gentilici	Palauenc, palauenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	12,4 km²
Altitud	20 m
Limita amb	Pals Ullastret Vulpellac, Fonteta i Peratallada Torrent Fontanilles
Organització política
• Alcalde	Jordi Riembau i Vila (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17256
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17121
Codi IDESCAT	171215
Lloc web	palau-sator.cat

Amb el castell a la dreta i la porta d'entrada a les muralles a l'esquerra

L'església romànica de Sant Pau de Fontclara

Sant Julià de Boada

Un sector a llevant del municipi forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Geografia

• Llista de topònims de Palau-sator (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

El municipi de Palau-sator, segons demostren els descobriments arqueològics dels seus voltants, és d'origen romà. És anomenat Palatii Murorum en un document de l'any 878. L'any 904 el bisbe de Girona Servus-Dei donà les dècimes i primícies de la villa Palatio Maurore a les esglésies de Santa Maria de La Bisbal, Sant Joan de Salelles i Sant Miquel de Cruïlles, en consagrar-les. En documents més tardans el poble és anomenat únicament Palau o bé es complementa amb l'apel·latiu actual (Sa Tor o de la Torre). En un text -en català- de 1338 apareix com a jurisdicció dels Senesterra. El castell va pertànyer al secretari de Pere el Cerimoniós, Bernat Miquel, i els seus descendents, des de l'any 1380 fins a finals del 1600.

El poble conserva un ambient medieval als carrers, amb restes de muralles i una torre dita de les Hores que té a la part alta de la façana un rellotge, que sobresurt per sobre de la resta de les edificacions i és obligat passar-hi per entrar a la població.

Fills il·lustres

• Eusebi Saló Massaguer, (1901-2001), músic i luthier.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Fontclara	44
Palau-sator	107
Sant Feliu de Boada	114
Sant Julià de Boada	29

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 73 92 85 297 392 752 679 679 597 599

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 569 510 531 557 505 435 317 315 300 300

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 286 286 293 286 284 280 289 290 294 305

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 297 295 310 327 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

• Església parroquial de Sant Pere. Segles XII-XIII.
• Castell de Palau-sator. Segles X i xi, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
• Monestir de Sant Pau de Fontclara. Segle XI, vinculat a un cenobi benedictí; al seu interior hi ha unes pintures murals del segle xiii, restaurades recentment.
• Església de Sant Feliu. Segle XVI (d'origen romànic), antiga possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles, d'estil gòtic tardà, consta d'una sola nau, amb volta de creueria i un absis poligonal.
• L'església de Sant Julià de Boada és una església mossàrab de Sant Julià de Boada a Palau-sator, una de les més antigues de tota la regió, testificada per un document de 934. Declarada monument historicoartístic el 1931 i bé cultural d'interès nacional.
• Col·lecció d'Estris de Pagès al Museu Rural, en una nau de més de 500 m2 inaugurat en el 1996 annex al Restaurant Mas Pou, amb antigues eines del camp, una petita reproducció d'una casa rural i audiovisuals sobre els artesans i el treball al camp.

Vegeu també

• Puig Roig (Palau-sator).

Bibliografia

• El Meu País. Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, volum 3. Edicions 62, Barcelona, 2005. ISBN 84 297 5570 5.

Carrer Major i torre de les Hores

Enllaços externs

• Lloc web oficial de l'Ajuntament Arxivat 2009-05-11 a Wayback Machine..
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.